Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Viu el Tantra! Camina pel mig!

    27 May 2006

    El tantra es 100% Almendruco's Trick Compliant.El Tantra no és el que em pensava. De fet, és ben diferent. Osho, l'autor del llibre “Tantra, el camino de la aceptación” aconsegueix explicar de forma senzilla i contundent en que consisteix el Tantra.

    El Tantra coincideix amb el Zen en que no hi ha dualitat. Tot es una mateixa peça. Lo superior conté lo inferior. Van de la mà, es necessiten i defineixen mútuament. No hi ha distinció entre el que es sagrat i el que es profà.

    El camí del Tantra és el camí de l’acceptació de les coses amb naturalitat, és el camí del mig, el que s’allunya dels extrems. El Tantra es fluid i és basa en la no repressió. El Tantra vol que deixem fluir la energia de lo inferior de manera que pugem transformar-la en superior.

    La transformació tàntrica es tant més difícil quan més civilitzada està la persona. Al igual que una planta, és més fàcil fer créixer en la direcció correcta a una persona quan és petita -i encara no ha après les mentides de la societat- que no a una de gran.

    El Tantra creu en el ser, no en l’acció. Si pots ser conscient, transformaràs el teu ser i també les teves accions.

    Fes qualssevol acció totalment i quedaràs lliure d'ella. No miris enrere, perquè no hi ha res per veure

    Tantra es joc perquè el Tantra es una forma molt evolucionada d’amor. L’amor és joc

    El Tantra no es cap religió ni filosofia, és una ciència. No cal intel·lecte per entendre el Tantra. Més aviat cal una transformació de la consciència. El Tantra arriba a tú quan estàs preparat, és una experiència que tens només quan ets receptiu.

    El problema de qui pateix ansietat es la potencialitat. Mai arribem a ser qui potencialment podem o volem ser. Això només passa als humans…els animals no tenen aquest problema. Estem perdent el contacte amb la realitat, i la capacitat de relacionar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. La raó d’aquest fracàs rau en emprar la ment contínuament. La ment et separa de la realitat, no et deixa ser conscient. El llenguatge de la ment es repetitiu i no t’informa de res nou. Només sap repetir cíclicament coses que ja sabem. El llenguatge més apropiat per experimentar la realitat és el silenci. Les paraules son eines per a que la ment pugui representar la realitat i pugui pensar. El silenci fomenta la meditació -la no ment, el no pensar- que ens apropa molt més a la realitat i a la consciència. Hi ha una plaga que afecta al llenguatge, una mena de virus, que es diuen "mal entesos". Tots n'hem tingut. Els mals entesos son producte directe dels pensaments i de la ment.

    Quan penses, creus coses. Quan medites i observes, saps coses. És molt diferent.

    És impossible relacionar-se amb una ment, només pots relacionar-te amb una consciència. La consciència no té passat, i la ment només és passat i res mes.

    Al començament de fer l’amor hi ha unió, però durant l’orgasme, durant uns segons es perd la dualitat, ja no hi ha unió, sinó unitat i en aquest moment s’estableix una veritable relació.

    El llenguatge es una forma d'evitar-se. Els amants es relacionen millor en silenci. El llenguatge és útil per certes coses, però és una barrera per a la exploració superior de la consciència.

    El Tantra és acceptació. El Tantra et diu que siguis indulgent, però conscient.

    La llavor és lletja, però quan cobra vida brota i floreix. No llencis lluny la llavor, perquè tiraràs les flors que conté

    Tantra es transcendència. No és indulgencia ni repressió. Per la ment és fàcil anar cap a un d’aquests dos extrems. El que és difícil es mantenir-se al mig. En el mig, mor la ment i sorgeix la no-ment. Buda li diu al seu camí: El camí del mig.

    Només hi ha una cosa a laque tenir por, i és a la propia por. Mira dins de tot, no n’escapis. Observa-ho, travessa-ho. La veritat allibera.

    Les persones inconscients intenten fútilment canviar les coses. Les persones conscients es canvien a elles mateixes. Tú ets el món. Si tú canvies, el món canvia.

    El veritable Tantra no és tècnica, sino amor.

    L'intelecte és l'enganyador més gran del món. Els pensaments aixequen una pols al teu voltant que t’impedeix veure la realitat. El camí intel·lectual consisteix en teoritzar, en especular. I les especulacions no tenen sentit. No pots arribar a cap conclusió sobre el que no coneixes.

    El sexe no desapareix només perquè els moralistes el vulguin matar. Segueix entre nosaltres, ferit de mort. Ara és habitual que el sexe vagi acompanyat de culpabilitat i repressió. Reprimeix una cosa i li donaràs més poder. La repressió del sexe te’n farà esclau. La comprensió del sexe t’alliberarà.

    La repressió d’una realitat biològica com és la sexualitat és com tenir ulls i sentir-se culpable per mirar, com tenir orelles i tenir vergonya per escoltar. Reprimir la sexualitat es de bojos.

    La sexualitat és la energia de la vida, i negar-la es negar-se part d’un mateix.

    El sexe és l’impulsi humà més poderós. Què fas quan vols dominar un gos, un gat, un animal per tirar d’un carro? El castres. Treu-li a algú la sexualitat i tindràs un esclau… algú fàcilment dominable. Ho trobo repugnant.

    Es curiós que quan t’enamores rendeixes al màxim. Les capacitats d’un mateix es troben en el millor moment. Quan no hi ha amor, tendeixes a rendir al mínim.

    Quan no estàs enamorat t’interesses per la seguretat (que mai ha contribuït al creixement personal)

    Quan estàs enamorat ets més propens a prendre riscos, cosa que et permet experimentar més plenament la vida.

    Buida't. Observa. Apren de nou a usar els sentits. Accepta i gaudeix del teu cos. El teu cos és el pont que uneix lo inferior amb lo superior. Les arrels no son maques…però fan possible la flor.

    Publicado en Almendruco, Citas, Escúchame!, Imprescindible, OSHO, Tantra, Vida | Escribe el primer comentario » menéame Menéame

    Ja funciona la plana web

    19 May 2006

    Desprès de molts mesos, els de Jazztel s’han dignat a solucionar el tema de la plana web, que ja està activa. De moment es molt cutre perque tinc molt rovellada la neurona que fa webs, però al menys puc anar penjant coses massa grans per aquest blog, com per exemple la traducció dels 101 koans japonesos que us vaig prometrer.

    L’adreça és: www.edusol.jazztel.es

    Publicado en Almendruco | Escribe el primer comentario » menéame Menéame

    JAZZTEL = CAOS

    18 May 2006

    NO us feu de Jazztel. El servei d’atenció al client et dona tota la amabilitat que vulguis però cap solució. La ineficacia tendeix a l’infinit. Pots trucar 50 vegades i parlar amb 50 persones diferents que anotaran la teva incidència, però cap persona la llegirà i li donarà solució. La técnica utilitzada no es nova…es típica de les operadores de telefonía: tot es de l’àmbit d’un altre departament, en aquell moment no tenen operatives les eines informàtiques per comprovar la informació, els servidors s’estàn reparant, cal trucar novament en un altre horari, cal confiar que miraculosament les incidències s’arreglaran soles en poques hores o dies…
    El email que de moment furula és el de EDUARD.SOLE@terra.es

    Publicado en edusol dixit | Escribe el primer comentario » menéame Menéame

    Amor impossible

    7 May 2006

    Felicitats a totes les mares, tant a les que estàn en forma com a les que acaben de patir alguna operació i estàn convalescents, com la meva per exemple. Ànim mama!Avui la meva germana ha agafat en braços per primera vegada al Marc. Cada dia hi ha una novetat positiva. Només cal que agafi una mica més de pes per a que li donin l’alta perquè ja respira i menja com el campió que és.

    Avui el Josep Mª i la Dolors m’han obsequiat amb la primera planta natural de la casa. Gràcies!! Aixó em recorda que hauré de posar una mica de verd a la terrassa…

    Ja son dues setmanes desde la entrega de claus i ha estat un no parar. Aquest cap de setmana l’he dedicat a posar totes les llums que em feien falta excepte la del bany suite. El dissabte vaig ensopegar amb una mega-botiga de làmpades que es diu Vallés Iluminación, que es troba a c/Saturno 90 a Les Fonts de Terrassa. Segur que qui hi vagi trobarà el que busca, doncs n’hi ha centes per escollir!

    També he començat a penjar quadres. El piset ja s’assembla més a una llar que a una obra!

    He començat a demanar preus de fer tres armaris. Demà dilluns he quedat amb el Jordi (recomanat per Esther) que será el segón pressupost. Algú me’n recomana un tercer?

    L’objectiu d’aquesta setmana serà: Taula de menjador, canvi de catifa, triar un revestiment de parets de la sala audio-visual (de moment aparco la idea de posar pedra natural a una de les parets per evitar perdre 10 cm d’amplada). Travertino, la nostra història d’amor es impossible…

    Publicado en Sobre mi | Escribe el primer comentario » menéame Menéame

    Sóc tiet d’un super-heroi!!

    28 April 2006

    Sóc tiet!!!!! Bé, en realitat un super-tiet encara que no està bé que ho digui jo…

    La meva germaneta ha decidit no esperar els 9 mesos reglamentaris per veure al seu fillet Marc. Així, que ahir el va tenir, en perfecte estat de salut dos mesos abans. És tant maco que el tindran en una escaparat de vidre durant un temps per a que el món pugui admirar a aquest impacient nou ciutadà del món.

     

    En Marc és també un super-heroi, en Guz-boy, fill de Xavi “Guz-man” i Eulàlia Solé “la millor”. Moltes felicitaaaaats a tots dos!! Ja el teniu aqui!!

     

    Per les visites, ara mateix la meva germana està a la planta segona, habitació 112 de la maternitat del clínic (prop del Camp del Barça, baixada de Maria Cristina si es va en metro).

     

    La familia creix.

    Publicado en Familia, Sobre mi | Escribe el primer comentario » menéame Menéame

    Taronjada

    23 April 2006

    Creo que voy a ser el primer habitante del total de ocho vecinos que seremos.

    Hoy ha sido un dia muy productivo, y lo curioso es que tampoco había planeado especialmente que lo fuera. Bueno, ya se sabe, a veces la vida te da naranjas y hay que hacer naranjada!!!Mi primo Jose Mª (mi mentor en temas de alta fidelidad) ha venido hoy a “videar” (guiño de la naranja mecánica dedicado a Ramón) la futura sala audiovisual que está pegada al resto del piso.

    Zas!!!

    Si, com anavem dient…Josep Mª, Dolors i un Ronaldinho en potència anomenat Guillem s’han oferit molt amablement a donar-me un cop de mà, i vaja si me l’han donat! He avançat molt. Ara només em quedarà transportar el llit, ordenador, coses de cuina i la càmera de fotos.

    Per si això no fos prou, els amics xinesos que tenen la fruiteria al costat de casa m’han oferit de fer servir la seva mega-furgoneta per traslladar les coses més voluminoses i mobles d’ikea sense desmuntar. Mai havia portat un vehicle tant gran! Aquests xinesos son gent molt agradable, sempre amb un somriure a la cara i amb disposició per ajudar. No he pogut més que regalar-li una rosa a la dona d’ell i per ell…no sé, hauré de pensar en alguna cosa.

    La instal·lació dels serveis ha estat molt més ràpida del que m’esperava. Dijous vaig tenir les claus, i avui ja tinc aigua, llum i teléfon. El dilluns a primera hora tindré el gas.
    Demà (de fet avui mirant el rellotge…) muntaré i endreçaré tot el que ja he portat al pis nou.

    Ja veieu amics, demà m’espera com dirien els Marx: Más madeeeraaaaaaa!!!!

    Publicado en Sobre mi | 1 Comentario » menéame Menéame

    Pis nou

    19 April 2006

    Demà em donen les claus del pis nou a Plaça Lluís Companys, 3, 1er 1ª.

    Du du a du du a…me’n vaig a fer caixes du du aaaa, moltes caixes, du du aaa.

    Així que demà al vespre començo el trasllat.

    ooooooooooOOOOOOoooOOOOOuuuuuu yeaaaaaaaah!

    Publicado en Sobre mi | 5 Comentarios » menéame Menéame

    Recepta contra ferides mortals

    19 April 2006

    Mónica, et responc aqui el comentari per raons d’espai. (es que m’enrotllo molt…)——————++++++++++—————-

    Déu meu Eduard…. a vegades penso que en la meva última vida vaig ser un home i encara arrastro algo de la meva condició masculina…. O serà que sóc nascuda a Marte… no ho sé… només sé que això de l’amor té tela marinera, i que sigui entre home i dona, o entre home i home o entre dona i dona, quan algú implica lo més íntim que són els sentiments, la mínima ferida pot ser mortal, és com portar un nadó entre les mans, que l’has de cuidar però no el pots malcriar…. Carai, Eduard!!!! Com trobo a faltar les nostres enooooormes xerrades!!!!

    Petons,MONI

    ——————++++++++++—————-

    Has dit la paraula màgica: sentiments. Reconec la veritat en les teves paraules, però deixa’m afegir-ne algunes més. S’ha de perdre la por a ser ferit. Perquè sabem que passarà, tard o d’hora, en major o menor grau.
    El millor que podem fer es observar el món i a nosaltres mateixos per copsar la realitat. Això ens podria donar la perspectiva necessària per afrontar situacions de tota mena, aprenent a valorar-les en la seva mida justa. Estic convençut que a tots ens aniria molt millor en qualsevol àmbit (l’amor inclòs) si realment sabéssim qui som i que volem.Penso que en realitat tot, i vull dir tot, és senzill, molt senzill…o com a mínim molt més senzill del que ens pensem. He dit pensem? …és una manera de parlar. La majoria de nosaltres no sabem pensar (no es culpa nostra, així ens han educat, matant la nostra curiositat, creativitat e intel·ligència innates mitjançant els arbitrarismes i l’aprenentatge forçat de matèries que poc o res tenen a veure amb nosaltres i els nostres interessos). Tal com jo ho veig, el sistema educatiu actual no deixa de ser una manera més d’actuar contranatural que obté com no podia ser d’altre manera uns resultats desastrosos per l’individuo.

    Els poders fàctics han creat un sistema, un món “fictici” (trista i paradoxalment em refereixo al món real) que ens diu que hem de tenir un ego fort, que hem de lluitar contínuament, competir, ser els millors, guanyar batalles, acumular coneixements i coses, guanyar molts calers i gastar-ne encara més… PAREU EL CARRO QUE JO EM BAIXOOOO!! El sistema ens educa a través de molts mecanismes, tots amb la mateixa finalitat: controlar la nostra ment. Us informo -en cas que algun burro no se’n hagi adonat- que ho han aconseguit. Si algú dubta del que acabo de dir, ho sento, però en el seu cas el control es total! La bona noticia es que hi ha una manera de revertir la situació. Per fer-ho, evidentment haurem de fer les coses de manera diferent a l’habitual. Ja saps, quan una estratègia no funciona, hi ha que canviar d’estratègia. Per començar cal desconnectar la ment de tant en tant. Això s’aconsegueix mitjançant la meditació, que consisteix en buidar la ment i no pensar en res. També serà de gran ajuda observar el món que ens envolta sense cap filtre del que pensem que sabem, per aprendre com son les coses i sentir la realitat de tot, una realitat que encara que els nostres sentits no puguin copsar, si podem intuir. Serà necessari buidar la nostra ment de coses absurdes per poder tornar a omplir-la amb el que és essencial i bo per nosaltres. Tota la merda que la societat ens ha ficat al cap és la responsable del 100% dels nostres maldecaps. Quan hi penses, la majoria vivim molt limitats sense explotar el nostre potencial. La por i els dogmes que ens han fet aprendre a la força ens dominen i ens limiten enormement, i costen molt d’eliminar. Però cal fer-ho. Cal matar la ment, per poder obtenir una ment nova i fresca que ens sigui d’utilitat. Fem un petit inventari de coses habituals que trobem dins la nostra ment: cercles viciosos, mentides, axiomes no contrastats, dogmes, prohibicions, tabús, regles, pel·lícules que ens muntem nosaltres mateixos, necessitats que no ho son, patiments amb origen incert… es de bojos. De fet, estem bojos, tots estem bojos. Això si, la majoria ho dissimulem molt bé perquè així ens han ensinistrat.

    I tot aquest rotllo que us he fotut a que ve? Doncs ve a recolzar la meva afirmació que en quant als sentiments, hem de perdre la por, i viure l’amor de manera fluida i natural com a part que és de la vida (i una part important, certament). Qui visqui amb por de ser ferit per la parella caurà inevitablement en el que es coneix com profecia d’autocumpliment. I no volem ser víctimes dels nostres propis malsons, oi que no? Jo no. Canvia’t a tu mateix i canviaràs el món.

    Eduard

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Escúchame!, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario » menéame Menéame

    Paràboles Zen

    18 April 2006

    Hola amics!Finalment he acabat la traducció de les 101 paràboles zen que vaig trobar a la web:

    http://www.ashidakim.com/zenkoans/zenindex.html

    Vull penjar a la web el document, perquè és massa llarg per posar-lo aquí, però de moment el meu proveïdor encara no m’ha solucionat el problema amb el servidor que no em deixa utilitzar la meva plana personal. Per tant, de moment, si a algú li interessa el tema i vol que li passi les 101 paràboles traduides al català, que m’ho digui i li passo per correu electrònic.

    A continuació, tres de les que més m’han agradat:


    La lluna no pot ser robada

    Ryokan, un mestre Zen, vivia la vila més simple en una petita cabana al peu d’una muntanya. Un vespre un lladre visità la cabana només per descobrir que no hi havia res per robar.

    Ryokan tornà i el va enxampar. “Has fet un llarg camí per visitar-me,” li digué al lladre, “y no hauries d’anar-te’n amb les mans buides. Si us plau emporta’t la meva roba com a regal.”

    El lladre es quedà perplex. Es va emportar la roba i es va escapolir.

    Ryoken es va assentar nu, observant la lluna. “Pobre home”, mussità, “Tant de bo hagués pogut donar-li aquesta meravellosa lluna.”

    Qui dona hauria d’estar agraït

    Mentre Sisetsu era mestre de Engaku a Kamakura va necessitar cambres més grans, ja que aquelles en les que ensenyava estaven massa plenes. Umezu Seibei, un mercader d’Edo, va decidir donar cinc-centes peces d’or anomenades ryo per a la construcció de una escola més còmode. Va portar els diners al mestre.

    Seisetsu digué: “D’acord. Els agafo.”

    Umezu li donà a Seisetsu el sac de monedes d’or, però no va quedar satisfet amb l’actitud del professor. Un podria viure un any sencer només amb tres ryo, i al mercader ni tant sols se li havien agraït que en donés cinc-centes.

    “Dins del sac hi ha cinc-centes ryo,” apuntà Umezu.

    “M’ho has dit abans,” contestà Seisetsu.

    “Tot i que sigui un mercader pròsper, cinc-centes ryo son molts diners,” digué Umezu.

    “Vols que te’n doni les gràcies? Preguntà Seisetsu.

    “Hauries de fer-ho,” replicà Uzemu.

    Perquè? Inquirí Seisetsu. “Qui dona hauria d’estar agraït.”

    El túnel

    Zenkai, el fill d’un samurai, va viatjar a Edo i allí va ser el reté d’un alt oficial. Es va enamorar de la dona del oficial i va ser descobert. En defensa pròpia el va matar. Llavors va fugir amb la dona.

    Els dos es van fer lladres. Però la dona era tant avariciosa que Zenkai es disgustava. Finalment, deixant-la, viatjà ben lluny a la província de Buzen, on es va convertir en un pidolaire ambulant.

    Per compensar el seu passat, Zenkai decidí complir amb algunes bones obres pel que li quedava de vida. Sabent que hi havia un camí perillós per sobre d’un precipici que havia causat la mort i lesions a moltes persones, va decidir cavar un túnel travessant la muntanya.

    Demanant menjar de dia, Zenkai treballava a les nits cavant els seu túnel. Quan varen passar trenta anys, el túnel feia 2.280 peus de llarg, 20 peus d’alt i 30 d’ample.

    Dos anys abans de completar la tasca, el fill del oficial que ell havia assassinat, que estava experimentat amb la espasa, va buscar Zenkai i vingué a matar-lo en venjança.

    “Et donaré la meva vida voluntàriament,” digué Zenkai. “Tant sols permet-me acabar el túnel. El dia que l’acabi, pots matar-me.”

    Així que el fill esperà el dia. Varis mesos passaren i Zendai continuà cavant. El fill es va cansar de no fer res i va començar a ajudar a cavar. Desprès d’haver ajudat durant més d’un any, va arribar a admirar la forta voluntat i el caràcter de Zenkai.

    Finalment el túnel era complet i la get podia fer-lo servir per viatjar de manera segura.

    “Ara talla’m el cap,” digué Zenkai. “La meva feina està acabada.”

    “Com puc tallar el cap del meu propi mestre? Demanà el jove amb llàgrimes als ulls.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Vida, Zen | 2 Comentarios » menéame Menéame

    Marcians i venusianes

    10 April 2006

    Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus. Almendruco's Trick Compliant.

    Parlem d’un best-seller, d’un llibre essencial, d’un recull de paraules que molt bé poden millorar la nostra vida de parella: “Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus” de John Gray. Es evident que l’home i la dona son diferents, el que passa es que sovint oblidem que aquesta diferència es molt gran, i que cal aprendre l’altre idioma (el marcià o el venusià) pel nostre bé i el de la nostra relació.

    Si recomano aquest llibre és perquè realment em vaig identificar amb la descripció del marcià mentre el llegia, i que les conductes i errors que aquest adoptava han estat sovint els meus propis.

    Aquest llibre ens recorda que:

    • De vegades les dones només volen ser escoltades i compreses, no els cal una solució.
    • Quan els homes ens enfadem ens refugiem a la cova i quan son elles que s’enfaden necessiten parlar.
    • Que els homes es motiven i adquireixen força quan es senten necessaris.
    • Que les dones es motiven i adquireixen força quan es senten estimades.
    • Que l’home que estima una dona, necessita allunyar-se periòdicament per poder apropar-se desprès.
    • Que l’autoestima d’una dona puja i baixa com una ona. El moment en que toca fons es l’adient per fer una neteja pel que fa les emocions.
    • Els homes lluiten pel dret a ser lliures, mentre que les dones lluiten pel dret a estar disgustades. Els homes volen espai i les dones comprensió.
    • Les dones necessiten rebre: Estimació, comprensió, respecte, devoció, valoració, seguretat.
    • Els homes necessiten rebre: Confiança, acceptació, apreciació, admiració, aprovació, ànim.
    • La millor manera d’ajudar a un home a créixer és no intentar canviar-lo.
    • Moltes parelles comencen a discutir sobre una cosa, i al cap d’un moment estan discutint sobre la seva manera de discutir.
    • Els homes rara vegada diuen “Ho sento” perquè, a Mart, això significa que has fet alguna cosa malament i et disculpes.
    • Hi ha una manera comú en que les dones, sense voler, inicien discussions, i el que passa es que no son directes al manifestar els seus sentiments.
    • Irònicament, el mateix acte d’eludir les nostres emocions lis dona poder per controlar les nostres vides.

    Si tot el que acabeu de llegir no us fa el pes, llavors us donaré la meva opinió sobre el tema, molt sintetitzada:

    Que no us fallin mai cap dels dos pilars que sostenen una relació saludable: confiança i comunicació. Només que en falli un…cagada rock!!

    Ah…si teniu parella, ara és tan bon moment com un altre per donar-li una abraçada. Si no en teniu, ara és tan bon moment com un altre per aprendre a no cagar-la quan en tingueu (si es el que voleu, es clar…)

    Heu escoltat la canço “Sideral” de Macaco? Es la canyaaaaaaa!!! (i a més a la lletra diu unes cuantes vegades love, love, love, love.

    Dona la casualité que tinc aquest llibre repetit (pensava que l’havia perdut i el vaig tornar a comprar quan el mol cabró del llibre estava amagat en el maleter del cotxe…) Total, que si creus que et pot fer servei, ja saps… estaré encantat de donar-te’l. De veritat.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Recomendado, Vida | 2 Comentarios » menéame Menéame