Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Archive for the 'Sobre mi' Category

    Amor impossible

    May 7 2006

    Felicitats a totes les mares, tant a les que estàn en forma com a les que acaben de patir alguna operació i estàn convalescents, com la meva per exemple. Ànim mama!Avui la meva germana ha agafat en braços per primera vegada al Marc. Cada dia hi ha una novetat positiva. Només cal que agafi una mica més de pes per a que li donin l’alta perquè ja respira i menja com el campió que és.

    Avui el Josep Mª i la Dolors m’han obsequiat amb la primera planta natural de la casa. Gràcies!! Aixó em recorda que hauré de posar una mica de verd a la terrassa…

    Ja son dues setmanes desde la entrega de claus i ha estat un no parar. Aquest cap de setmana l’he dedicat a posar totes les llums que em feien falta excepte la del bany suite. El dissabte vaig ensopegar amb una mega-botiga de làmpades que es diu Vallés Iluminación, que es troba a c/Saturno 90 a Les Fonts de Terrassa. Segur que qui hi vagi trobarà el que busca, doncs n’hi ha centes per escollir!

    També he començat a penjar quadres. El piset ja s’assembla més a una llar que a una obra!

    He començat a demanar preus de fer tres armaris. Demà dilluns he quedat amb el Jordi (recomanat per Esther) que será el segón pressupost. Algú me’n recomana un tercer?

    L’objectiu d’aquesta setmana serà: Taula de menjador, canvi de catifa, triar un revestiment de parets de la sala audio-visual (de moment aparco la idea de posar pedra natural a una de les parets per evitar perdre 10 cm d’amplada). Travertino, la nostra història d’amor es impossible…

    Publicado en Sobre mi | Escribe el primer comentario »

    Sóc tiet d’un super-heroi!!

    April 28 2006

    Sóc tiet!!!!! Bé, en realitat un super-tiet encara que no està bé que ho digui jo…

    La meva germaneta ha decidit no esperar els 9 mesos reglamentaris per veure al seu fillet Marc. Així, que ahir el va tenir, en perfecte estat de salut dos mesos abans. És tant maco que el tindran en una escaparat de vidre durant un temps per a que el món pugui admirar a aquest impacient nou ciutadà del món.

     

    En Marc és també un super-heroi, en Guz-boy, fill de Xavi “Guz-man” i Eulàlia Solé “la millor”. Moltes felicitaaaaats a tots dos!! Ja el teniu aqui!!

     

    Per les visites, ara mateix la meva germana està a la planta segona, habitació 112 de la maternitat del clínic (prop del Camp del Barça, baixada de Maria Cristina si es va en metro).

     

    La familia creix.

    Publicado en Familia, Sobre mi | Escribe el primer comentario »

    Taronjada

    April 23 2006

    Creo que voy a ser el primer habitante del total de ocho vecinos que seremos.

    Hoy ha sido un dia muy productivo, y lo curioso es que tampoco había planeado especialmente que lo fuera. Bueno, ya se sabe, a veces la vida te da naranjas y hay que hacer naranjada!!!Mi primo Jose Mª (mi mentor en temas de alta fidelidad) ha venido hoy a “videar” (guiño de la naranja mecánica dedicado a Ramón) la futura sala audiovisual que está pegada al resto del piso.

    Zas!!!

    Si, com anavem dient…Josep Mª, Dolors i un Ronaldinho en potència anomenat Guillem s’han oferit molt amablement a donar-me un cop de mà, i vaja si me l’han donat! He avançat molt. Ara només em quedarà transportar el llit, ordenador, coses de cuina i la càmera de fotos.

    Per si això no fos prou, els amics xinesos que tenen la fruiteria al costat de casa m’han oferit de fer servir la seva mega-furgoneta per traslladar les coses més voluminoses i mobles d’ikea sense desmuntar. Mai havia portat un vehicle tant gran! Aquests xinesos son gent molt agradable, sempre amb un somriure a la cara i amb disposició per ajudar. No he pogut més que regalar-li una rosa a la dona d’ell i per ell…no sé, hauré de pensar en alguna cosa.

    La instal·lació dels serveis ha estat molt més ràpida del que m’esperava. Dijous vaig tenir les claus, i avui ja tinc aigua, llum i teléfon. El dilluns a primera hora tindré el gas.
    Demà (de fet avui mirant el rellotge…) muntaré i endreçaré tot el que ja he portat al pis nou.

    Ja veieu amics, demà m’espera com dirien els Marx: Más madeeeraaaaaaa!!!!

    Publicado en Sobre mi | 1 Comentario »

    Pis nou

    April 19 2006

    Demà em donen les claus del pis nou a Plaça Lluís Companys, 3, 1er 1ª.

    Du du a du du a…me’n vaig a fer caixes du du aaaa, moltes caixes, du du aaa.

    Així que demà al vespre començo el trasllat.

    ooooooooooOOOOOOoooOOOOOuuuuuu yeaaaaaaaah!

    Publicado en Sobre mi | 5 Comentarios »

    Recepta contra ferides mortals

    April 19 2006

    Mónica, et responc aqui el comentari per raons d’espai. (es que m’enrotllo molt…)——————++++++++++—————-

    Déu meu Eduard…. a vegades penso que en la meva última vida vaig ser un home i encara arrastro algo de la meva condició masculina…. O serà que sóc nascuda a Marte… no ho sé… només sé que això de l’amor té tela marinera, i que sigui entre home i dona, o entre home i home o entre dona i dona, quan algú implica lo més íntim que són els sentiments, la mínima ferida pot ser mortal, és com portar un nadó entre les mans, que l’has de cuidar però no el pots malcriar…. Carai, Eduard!!!! Com trobo a faltar les nostres enooooormes xerrades!!!!

    Petons,MONI

    ——————++++++++++—————-

    Has dit la paraula màgica: sentiments. Reconec la veritat en les teves paraules, però deixa’m afegir-ne algunes més. S’ha de perdre la por a ser ferit. Perquè sabem que passarà, tard o d’hora, en major o menor grau.
    El millor que podem fer es observar el món i a nosaltres mateixos per copsar la realitat. Això ens podria donar la perspectiva necessària per afrontar situacions de tota mena, aprenent a valorar-les en la seva mida justa. Estic convençut que a tots ens aniria molt millor en qualsevol àmbit (l’amor inclòs) si realment sabéssim qui som i que volem.Penso que en realitat tot, i vull dir tot, és senzill, molt senzill…o com a mínim molt més senzill del que ens pensem. He dit pensem? …és una manera de parlar. La majoria de nosaltres no sabem pensar (no es culpa nostra, així ens han educat, matant la nostra curiositat, creativitat e intel·ligència innates mitjançant els arbitrarismes i l’aprenentatge forçat de matèries que poc o res tenen a veure amb nosaltres i els nostres interessos). Tal com jo ho veig, el sistema educatiu actual no deixa de ser una manera més d’actuar contranatural que obté com no podia ser d’altre manera uns resultats desastrosos per l’individuo.

    Els poders fàctics han creat un sistema, un món “fictici” (trista i paradoxalment em refereixo al món real) que ens diu que hem de tenir un ego fort, que hem de lluitar contínuament, competir, ser els millors, guanyar batalles, acumular coneixements i coses, guanyar molts calers i gastar-ne encara més… PAREU EL CARRO QUE JO EM BAIXOOOO!! El sistema ens educa a través de molts mecanismes, tots amb la mateixa finalitat: controlar la nostra ment. Us informo -en cas que algun burro no se’n hagi adonat- que ho han aconseguit. Si algú dubta del que acabo de dir, ho sento, però en el seu cas el control es total! La bona noticia es que hi ha una manera de revertir la situació. Per fer-ho, evidentment haurem de fer les coses de manera diferent a l’habitual. Ja saps, quan una estratègia no funciona, hi ha que canviar d’estratègia. Per començar cal desconnectar la ment de tant en tant. Això s’aconsegueix mitjançant la meditació, que consisteix en buidar la ment i no pensar en res. També serà de gran ajuda observar el món que ens envolta sense cap filtre del que pensem que sabem, per aprendre com son les coses i sentir la realitat de tot, una realitat que encara que els nostres sentits no puguin copsar, si podem intuir. Serà necessari buidar la nostra ment de coses absurdes per poder tornar a omplir-la amb el que és essencial i bo per nosaltres. Tota la merda que la societat ens ha ficat al cap és la responsable del 100% dels nostres maldecaps. Quan hi penses, la majoria vivim molt limitats sense explotar el nostre potencial. La por i els dogmes que ens han fet aprendre a la força ens dominen i ens limiten enormement, i costen molt d’eliminar. Però cal fer-ho. Cal matar la ment, per poder obtenir una ment nova i fresca que ens sigui d’utilitat. Fem un petit inventari de coses habituals que trobem dins la nostra ment: cercles viciosos, mentides, axiomes no contrastats, dogmes, prohibicions, tabús, regles, pel·lícules que ens muntem nosaltres mateixos, necessitats que no ho son, patiments amb origen incert… es de bojos. De fet, estem bojos, tots estem bojos. Això si, la majoria ho dissimulem molt bé perquè així ens han ensinistrat.

    I tot aquest rotllo que us he fotut a que ve? Doncs ve a recolzar la meva afirmació que en quant als sentiments, hem de perdre la por, i viure l’amor de manera fluida i natural com a part que és de la vida (i una part important, certament). Qui visqui amb por de ser ferit per la parella caurà inevitablement en el que es coneix com profecia d’autocumpliment. I no volem ser víctimes dels nostres propis malsons, oi que no? Jo no. Canvia’t a tu mateix i canviaràs el món.

    Eduard

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Escúchame!, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario »

    Que et defineix? Qui ets?

    March 25 2006

    Enguany, encara hi ha la tendència a valorar positivament el qui treballa més hores del compte o s’hi deixa la salut. D’altra banda la societat no mira amb bons ulls els qui no fan del treball una de les seves prioritats en la vida. Tot i que la majoria de persones treballen simplement perquè hi ha que aportar diners a la economia familiar, quan preguntes a algú que es presenti o parli de si mateix, el resultat es quasi bé sempre similar a aquest: El meu nom es Eduard, tinc 34 anys i sóc Arquitecte tècnic… Una mica trist, no? M’acabo de definir per l’activitat que m’aporta diners i prou. Jo no vull definir-me per la manera com guanyo diners. Les persones no som fàbriques de diners! No seria millor que la costum fos dir coses com: El meu nom es Eduard i m’agrada el contacte amb les persones, sobretot si son més intel·ligents que jo o puc aprendre alguna cosa d’elles (tinc la teoria que es pot aprendre alguna cosa de absolutament tothom…fins i tot de les persones que en primera instància ens fan donar un pas enrere), m’agrada la música i el món audiovisual perquè em transmeten emocions, m’agrada llegir, m’agraden les cites perquè solen resumir en poques paraules ensenyaments vitals o com a mínim molt útils, m’agrada el contacte amb la natura i m’agrada de tant en tant redescobrir per mi mateix diferents aspectes de la vida. M’interessa tot el que té que veure amb el llenguatge i els diferents sistemes de comunicació a tots nivells, des del murmuri a cau d’orella a la publicació a Internet. Odio els tabús i les “pors al que diran” i a les persones que es creuen superiors simplement per la feina que fan.
    Ara mateix, el projecte que tinc es reeducar la meva ment, buidar-la de axiomes i dogmes de fe i omplir-la de les meves pròpies conclusions a partir de la observació, aprendre a fer dissabte de les idees, sabent que els pensaments tenen data de caducitat i que el que avui és vàlid i funciona, demà ja no val, trobar l’interruptor per desconnectar la ment i usar-la només quan cal i de la manera convenient. Es a dir, de vegades ens cal concentració per resoldre una situació i la ment ens ho permet fer. D’altres, es millor posar la ment a descansar (si la ment no descansa et tornes boig) per solucionar abans alguna situació complicada. Cal alimentar la ment amb nous estímuls de tant en tant, que crearan noves sinapsis i a la llarga ens permetran sortir airosos de noves situacions, però sense caure en l’error de sobre-estimular la ment i fatigar-la fins l’extrem que ens estanquem. La televisió, la publicitat -que està per tot arreu excepte en el melic de la nostra parella- i la costum de “matar el temps” -fent el que sigui abans que simplement no fer res més que estar en pau amb nosaltres mateixos-, produeixen fatiga mental, estrès per entendre’ns. Es parla tant del estrès que el considerem normal i menyspreem els seus efectes nocius sobre la salut. Contra el estrès…calma. Em vé a la memòria una cita que diu: “El millor moment per fer una pausa es quan no tens temps per fer-ho”. Per segona vegada en aquest blog, us recomano li doneu una ullada al “Slow movement”. Us canviarà la vida i tot el que s’ha de fer és més fàcil del que pensem i està al nostre abast. Nosaltres controlem el nostre temps…només cal voler-ho i fer-ho. Llegiu els posts que he publicat sobre el tema: “Frena i viu” i “Som esclaus del temps”.

    Sovint, el que fa la majoria no és el més encertat i hi ha una millor manera de pensar i d’actuar. La resistència comú que tenim a canviar la nostra manera de pensar és precisament un dels obstacles més grans per assolir un contacte més directe amb un mateix i amb la manera de viure la vida. Si aprenem a dominar la nostra ment i a usar-la només quan ens fa falta i de la manera adequada, ens anirà molt millor a la vida. Potser si ho aconseguim, els psicòlegs no es guanyaran tant bé la vida, i no es vendran tants medicaments per la migranya, però segur que es un preu que pagarem amb gust. No?

    El placer de no trabajar, así como los otros libros de Ernie J. Zelinski son Almendruco's Trick Compliant.

    El llibre que ens ocupa avui tant sols s’ocupa d’un aspecte, però n’és un molt important que pot causar un impacte molt positiu en nosaltres. Es diu: “El placer de no trabajar” d’en Ernie J. Zelinski. La estructura del llibre es molt bona, amena i amb un índex molt detallat que et permet consultar un tema molt concret amb rapidesa. El llibre està plagat de cites, dibuixos, casos reals i cartes o e-mails dels lectors d’edicions antigues del mateix llibre. Però no us deixeu enganyar per la primera impressió. Aquest llibre està dedicat al temps d’oci. Aquest llibre no va en contra del treball. Simplement posa al treball en el seu lloc, explicant com ha canviat el concepte del treball amb la època moderna…canviat cap a pitjor! El que ha fet l’autor es atraure l’atenció del possible comprador amb el recurs de definir una cosa mitjançant el seu oposat. Si ho penseu bé, penso que ha encertat amb el títol. No crec que tanta gent hagués comprat el llibre si el títol fos: “El placer del ocio”.

    L’autor del llibre ha aconseguit èxit professional i una situació financera acomodada prenent el risc de deixar el seu treball convencional per escriure llibres i fer conferències. S’ha convertit en un expert en oci. En Ernie sap gestionar el seu temps, i per tant la seva vida.

    Aquest es el resum del llibre que he fet per ús personal: El placer de no trabajar.pdf
    Si us agrada compreu el llibre. Altament recomanat!

    A continuació, gaudiu del recull de les cites del llibre que trobo més interessants:

    · Se ha encontrado una explicación para todas las cosas, excepto para cómo vivir. (Jean Paul Sartre)
    · ¿De que te sirve ser un genio si no te permite estar desocupado? (Gerald Barzan)
    · El ocio es la responsabilidad más desafiante que se le puede plantear a un hombre. (William Russell)
    · El éxito es una cuestión de suerte -simplemente pregunta a algún fracasado-. (Proverbio anónimo)
    · Odio las definiciones. (Benjamín Disraeli)
    · En este mundo sólo existen dos tragedias. Una es no conseguir lo que se quiere y la otra es conseguirlo. (Oscar Wilde)
    · Lo único que algunas personas hacen, es envejecer. (Ed Howe)
    · Están preparados porque piensan que están preparados. (Virgilio)
    · La mayoría de la gente piensa sólo una o dos veces al año. He conseguido ser famoso a nivel internacional por pensar una o dos veces a la semana. (George Bernard Shaw)
    · Solamente el más loco de los ratones se escondería en la oreja de un gato. Pero sólo al más sabio de los gatos se le ocurriría mira ahí. (Scott Love)
    · Lo que es sencillo dura más. (Edward R. Murrow)
    · Entre tener que cambiar nuestros puntos de vista o demostrar que no es perciso hacerlo, la mayoría de nosotros inmediatamente nos esforzamos por la demostración. (John Kenneth Galbraith)
    · Trabajo: lo que interfiere con el golf. (Frank Dane)
    · El mejor test de calidad de una civilización es la calidad de su ocio. (Irwin Edman)
    · Ningún hombre que va deprisa es muy civilizado. (Will Durant)
    · La muerte es la manera que la naturaleza tiene de decirnos que nos lo tomemos con calma. (Pintada del lavabo)
    · Se pierde mucha felicidad en su busqueda. (Anónimo)
    · Millones de personas que anhelan la inmortalidad no saben qué hacer en una tarde lluviosa de domingo. (Susan Ertz)
    · La finalidad del trabajo es conseguir tiempo de ocio. (Aristóteles)
    · No quiero el queso, sólo quiero librarme de esta trampa. (Proverbio español)
    · La ignorancia nunca pasa de moda. Estaba de moda ayer, es lo último hoy y mañana marcará la pauta. (Frank Dane)
    · Trabajando ocho horas al día puede conseguir eventualmente llegar a ser jefe y trabajar doce horas diarias. (Rober Frost)
    · Siempre nos estamos preparando para vivir, pero no vivimos nunca. (Ralph Waldo Emerson)
    · Aprenda a detenerse… o no le sucederá nada que valga la pena. (Doug King)
    · La frustración más profunda experimentada por los seres humanos es la diferencia que existe entre lo que uno era capaz de llegar a ser y lo uno ha llegado a ser. (Ashley Montagu)
    · No basta con estar ocupado… la cuestión es: ¿en qué estamos ocupados? (Henry David Thoreau)
    · Este instante, como todos los instantes, es muy bueno, si sabemos qué hacer con él. (Ralph Waldo Emerson)
    · En la vida se deben conseguir dos cosas: la primera es alcanzar lo que se desea; y después de eso, disfrutarlo. Sólo los más sabios de los hombres consiguen la segunda. (L.P. Smith)
    · El éxito es conseguir lo que se quiere; la felicidad es apreciar lo que se tiene. (Anónimo inteligente)
    · Hay más gente aburrida que cuando era niño. (Fred Allen)
    · Aprender es descubrir lo que ya sabes. Hacer es demostrar que lo sabes. (Richard Bach)
    · Aprendo de mis errores. La próxima vez que me equivoque me resultará mucho más fácil. (Anónimo)
    · Mi vida está llena de obstáculos. El principal soy yo. (Jack Parr)
    · Lo que es, es, y lo que debe ser es una maldita mentira. (Lenny Bruce)
    · El verdadero secreto del éxito es el entusiasmo. (Walter Chrysler)
    · La vida es un banquete y muchos locos se mueren de hambre. (Anónimo inteligente)
    · Una de las características más destacadas de los genios es el poder de encender su propio fuego. (John Foster)
    · La acción no siempre aporta felicidad; pero sin la acción la felicidad no existe. (Benjamin Disraeli)
    · Creo que la televisión es muy educativa. Cada vez que alguien enciende el televisor me voy a otra habitación y leo un libro. (Groucho Marx)
    · Aquellos que no encuentran tiempo para hacer ejercicio tendrán que encontrar tiempo para ponerse enfermos. (Anónim)
    · Las mentes avanzadas tienen propósitos, las demás tienen deseos. (Washington Irving)
    · El hombre que no lee libros buenos no tiene ninguna ventaja sobre el hombre que no puede leerlos. (Mark Twain)
    · Emplee su tiempo cultivándose con los escritos de los demás, de este modo obtendrá fácilmente aquello para lo que otros han trabajado duramente. (Sócrates)
    · El tiempo es un modo natural de impedir que todo suceda a la vez. (Anónimo)
    · Nada es tan preciado y querido como el tiempo. (Proverbio francés)
    · El momento de relajarte es cuando no tienes tiempo para hacerlo. (Sydney J. Harris)
    · El día más desperdiciado de todos es aquel en el que no nos hemos reído. (Sebastian Roch Nicolas Chamfort)
    · El camino es mejor que la posada. (Miguel de Cervantes)
    · Ciudad viva: millones de personas que viven juntas en soledad. (Henry David Thoreau)
    · De vez en cuando tienes que tomarte un descanso y visitarte a ti mismo. (Audrey Giorgi)
    · Conocer a los demás es sabiduría, conocerse a sí mismo es iluminación. (Lao tzu)
    · La soledad nos hace ser más duros con nosotros mismos ymás tiernos con los demás: en ambos casos mejora nuestro carácter. (Federico Nietzsche)
    · La conversación enriquece la inteligencia, pero la soledad es la escuela de los genios. (Edward Gibbon)
    · Demasiada gente piensa en la seguridad en lugar de en la oportunidad. Parece que tienen más miedo de la vida que de la muerte. (James F. Byrnes)
    · Tener mucho dinero no cambia nada. Simplemente lo amplía. Los sinvergüenzas se convierten en mayores sinvergüenzas y las buenas personas se convierten en personas todavía mejores. (Ben Narasin)
    · Cuando uno ha tenido que trabajar tan duro para ganar dinero, ¿por qué se tiene que imponer la ardua tarea de ahorrarlo? (Don Herold)
    · Intento gastar el noventa por ciento de mi dinero en mujeres despampanantes, en bebida y en pasármelo bien y el otro diez por ciento me lo gasto en tonterías (Tug McGraw)
    · Un corazón feliz es mejor que un monedero lleno. (Proverbio italiano)
    · El hombre más rico es aquel cuyos placeres son los más baratos. (Henry David Thoreau)
    · Cuando crezca quiere ser un niño. (Joseph Heller)
    · Sólo se vive una vez. Pero si se vive bien, una vez es suficiente. (Fred Allen)

    Passeu-vos per la web en anglès del llibre: http://www.thejoyofnotworking.com/

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Estrategia, Imprescindible, Libros, Locura, Recomendado, Sobre mi, Vida | 1 Comentario »

    Creo que no sabría explicar

    March 21 2006

    Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.




    Heu trobat alguna vegada dificultat en expressar en paraules els sentiments? El llenguatge habitual de vegades es queda curt i les paraules no son suficients. Penso que el món de les emocions pot ser de vegades massa complex i que en el procès de traduïrlo a paraules es perd informació…una valuosa informació. Pot ser frustrant no ser capaç de comunicar-se eficaçment amb algú a causa de les mancances inherents al propi llenguatge. Aquestes mancances son força evidents. Quan no acompanyem les paraules de llenguatge no verbal, el missatge que volem transmetre és com un vaixell a la deriva que no sabem si arribarà a bon port o pel contrari, s'estabellarà contra les roques de la incomprensió. Res supera la comunicació oral acompanyada d'intercambi de mirades. De fet, quan els ulls es troben, sovint sobren les paraules. Tan útils com son les paraules, crec que estàn sobrevalorades si les comparem amb altres formes de comunicació. Us recomano una cançó que m'agrada força i parla d'algú que troba una manera millor d'expressar el seus sentiments que amb paraules. Es diu "en mis besos" i la trobareu a l'àlbum La taberna del Buda, d'en Café Quijano. Gran grup. Diu així:

    En mis besos (Café Quijano)

    no sé si es demasiado tarde
    aunque no me importa;
    tantas palabras existen,
    que debiera ser posible
    decirlo todo, pero no es así.

    hoy descubrí con todas las letras,
    de una u otra forma unidas,
    creo que no sabría explicar
    lo que con un beso te digo:

    te digo lo sincero,
    te digo de ti que quiero,
    te digo de mi espera,
    te digo mereció la pena
    tanto lustro de aprender a decir
    con un simple beso.

    te digo lo sincero,
    te digo de ti que quiero,
    te digo de mi espera,
    te digo mereció la pena
    tanto lustro de aprender a decir
    con un simple beso.

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Música, Recomendado, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario »

    A l’AQUA patos!!

    March 11 2006

    Ole, ole, ole!!! Finalment m’he apuntat al gimnàs AQUA de Montcada. Avui al matí he fet la primera sessió i ha anat prou bé. A veure si les tibetes es comporten i em venen moderades, sense gaire afany de protagonisme. He fet servir per primera vegada una màquina de rem, i he fet 2.000 m. Demà provaré més maquinotes, a veure si anem despertant els musculitos que ja fa massa temps que tinc en cura de repòs.

    Publicado en Sobre mi | Escribe el primer comentario »

    El temps es vida…no el malgasteu

    March 7 2006

    Avui, a la feina m’han donat una sorpresa tant inesperada com agradable. Algú ha decidit valorar la meva feina i compartir-ho amb mi. Ostres tu…aixó no passa cada dia. Gràcies!!

    Bé, el que jo vull compartir amb vosaltres avui és la recomanació del llibre “El vendedor de tiempo”. Una sátira sobre el sistema econòmic d’en Fernando Trías de Bes.

    vendedor-de-tiermpo.jpgEs tracta d’una novela força original. M’agraden les abreviacions que fa servir al llarg de tot el llibre. TC per tipo corriente, MTC per mujer del tipo corriente, TC-1 per fill del TC i MTC, T per temps, N per notícies, M per merda, A per activo, P per pasivo, IBN per International Business Nonsenses…

    Té 134 págines que es fan curtes pel dinamisme de l’acció i l’estil satíric de la narració. Convida a la reflexió, té final feliç i fa honor a la idea que vol transmetre perque no et portarà molt temps llegir-lo!

    Comentari a la portada del llibre d’en Xavier Sala i Martín (Premi Juan Carlos de Economía):

    “Esta novela es un extraordinario ejemplo de lo que le sucede a una economía cuando no se asegura el funcionamiento libre de los mecanismos que equilibran los mercados, un ejemplo del desastre que se avecina cuando no se permite a los precios moverse con libertad, cuando se obliga a pagar por las cosas que deberían ser gratuitas o cuando se imponen impuestos innecesarios a una sociedad”

    Comentari a la contraportada del llibre d’en Álex Rovira (Autor de la Brújula Interior. Coautor de “La buena suerte”):

    “La vida es, en esencia, tiempo. Fernando Trías de Bes nos ofrece una sátira que es una generosa invitación a la reflexión, una llamada a recuperar nuestro activo más valioso: nuestro tiempo. O mejor dicho: nuestra vida.”

    Hi ha un blog literari titulat “La coctelera” on es fan comentaris d’aquest llibre:

    http://www.lacoctelera.com/blogliterario/post/2005/11/17/el-vendedor-tiempo


    Publicado en Libros, Sobre mi | Escribe el primer comentario »

    Que semblo qui???

    March 4 2006

    Darrerament em diuen coses lletges com que m’assemblo a Shrek i coses així… no n’hi ha per tant, no?mmmm…us tinc que deixar, tinc criatures que allunyar del meu pantà


    Publicado en Amigos, Familia, Flickr, Fotografía, Humor, Sobre mi | Escribe el primer comentario »