El Tantra no és el que em pensava. De fet, és ben diferent. Osho, l'autor del llibre “Tantra, el camino de la aceptación” aconsegueix explicar de forma senzilla i contundent en que consisteix el Tantra.

El Tantra coincideix amb el Zen en que no hi ha dualitat. Tot es una mateixa peça. Lo superior conté lo inferior. Van de la mà, es necessiten i defineixen mútuament. No hi ha distinció entre el que es sagrat i el que es profà.

El camí del Tantra és el camí de l’acceptació de les coses amb naturalitat, és el camí del mig, el que s’allunya dels extrems. El Tantra es fluid i és basa en la no repressió. El Tantra vol que deixem fluir la energia de lo inferior de manera que pugem transformar-la en superior.

La transformació tàntrica es tant més difícil quan més civilitzada està la persona. Al igual que una planta, és més fàcil fer créixer en la direcció correcta a una persona quan és petita -i encara no ha après les mentides de la societat- que no a una de gran.

El Tantra creu en el ser, no en l’acció. Si pots ser conscient, transformaràs el teu ser i també les teves accions.

Fes qualssevol acció totalment i quedaràs lliure d'ella. No miris enrere, perquè no hi ha res per veure

Tantra es joc perquè el Tantra es una forma molt evolucionada d’amor. L’amor és joc

El Tantra no es cap religió ni filosofia, és una ciència. No cal intel·lecte per entendre el Tantra. Més aviat cal una transformació de la consciència. El Tantra arriba a tú quan estàs preparat, és una experiència que tens només quan ets receptiu.

El problema de qui pateix ansietat es la potencialitat. Mai arribem a ser qui potencialment podem o volem ser. Això només passa als humans…els animals no tenen aquest problema. Estem perdent el contacte amb la realitat, i la capacitat de relacionar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. La raó d’aquest fracàs rau en emprar la ment contínuament. La ment et separa de la realitat, no et deixa ser conscient. El llenguatge de la ment es repetitiu i no t’informa de res nou. Només sap repetir cíclicament coses que ja sabem. El llenguatge més apropiat per experimentar la realitat és el silenci. Les paraules son eines per a que la ment pugui representar la realitat i pugui pensar. El silenci fomenta la meditació -la no ment, el no pensar- que ens apropa molt més a la realitat i a la consciència. Hi ha una plaga que afecta al llenguatge, una mena de virus, que es diuen "mal entesos". Tots n'hem tingut. Els mals entesos son producte directe dels pensaments i de la ment.

Quan penses, creus coses. Quan medites i observes, saps coses. És molt diferent.

És impossible relacionar-se amb una ment, només pots relacionar-te amb una consciència. La consciència no té passat, i la ment només és passat i res mes.

Al començament de fer l’amor hi ha unió, però durant l’orgasme, durant uns segons es perd la dualitat, ja no hi ha unió, sinó unitat i en aquest moment s’estableix una veritable relació.

El llenguatge es una forma d'evitar-se. Els amants es relacionen millor en silenci. El llenguatge és útil per certes coses, però és una barrera per a la exploració superior de la consciència.

El Tantra és acceptació. El Tantra et diu que siguis indulgent, però conscient.

La llavor és lletja, però quan cobra vida brota i floreix. No llencis lluny la llavor, perquè tiraràs les flors que conté

Tantra es transcendència. No és indulgencia ni repressió. Per la ment és fàcil anar cap a un d’aquests dos extrems. El que és difícil es mantenir-se al mig. En el mig, mor la ment i sorgeix la no-ment. Buda li diu al seu camí: El camí del mig.

Només hi ha una cosa a laque tenir por, i és a la propia por. Mira dins de tot, no n’escapis. Observa-ho, travessa-ho. La veritat allibera.

Les persones inconscients intenten fútilment canviar les coses. Les persones conscients es canvien a elles mateixes. Tú ets el món. Si tú canvies, el món canvia.

El veritable Tantra no és tècnica, sino amor.

L'intelecte és l'enganyador més gran del món. Els pensaments aixequen una pols al teu voltant que t’impedeix veure la realitat. El camí intel·lectual consisteix en teoritzar, en especular. I les especulacions no tenen sentit. No pots arribar a cap conclusió sobre el que no coneixes.

El sexe no desapareix només perquè els moralistes el vulguin matar. Segueix entre nosaltres, ferit de mort. Ara és habitual que el sexe vagi acompanyat de culpabilitat i repressió. Reprimeix una cosa i li donaràs més poder. La repressió del sexe te’n farà esclau. La comprensió del sexe t’alliberarà.

La repressió d’una realitat biològica com és la sexualitat és com tenir ulls i sentir-se culpable per mirar, com tenir orelles i tenir vergonya per escoltar. Reprimir la sexualitat es de bojos.

La sexualitat és la energia de la vida, i negar-la es negar-se part d’un mateix.

El sexe és l’impulsi humà més poderós. Què fas quan vols dominar un gos, un gat, un animal per tirar d’un carro? El castres. Treu-li a algú la sexualitat i tindràs un esclau… algú fàcilment dominable. Ho trobo repugnant.

Es curiós que quan t’enamores rendeixes al màxim. Les capacitats d’un mateix es troben en el millor moment. Quan no hi ha amor, tendeixes a rendir al mínim.

Quan no estàs enamorat t’interesses per la seguretat (que mai ha contribuït al creixement personal)

Quan estàs enamorat ets més propens a prendre riscos, cosa que et permet experimentar més plenament la vida.

Buida't. Observa. Apren de nou a usar els sentits. Accepta i gaudeix del teu cos. El teu cos és el pont que uneix lo inferior amb lo superior. Les arrels no son maques…però fan possible la flor.

Compártelo