Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Archive for the 'Libros' Category

    Menos maltratos y más interpretación

    September 27 2006

    Gracias a la recomendación de IceKahlua, hoy he adquirido mi ejemplar de “Interpretar a los animales” de Temple Grandin y Catherine Johnson. Un vistazo rápido al contenido del libro ya augura buenas horas de disfrute. Hay libros que ya sabes que te van a gustar antes de leerlo, y este es uno de ellos. El tema es de lo más interesante y además oportuno, ya que creo que los humanos lo tenemos bastante descuidado. Los humanos, por regla general, tienden a creerse mejores que el resto de animales, e incluso tienen algunos de propiedad para usarlos a modo de juguete o mero entretenimiento. Hace falta más material como este libro por ejemplo para que aprendamos a ocupar nuestro lugar en la naturaleza dejando espacio y respetando al resto de animales que habitan esta “equivocación” que es el planeta Tierra. (Algún dia tengo que escribir sobre esta equivocación, prometo hacerlo).

    Hay demasiados y penosos ejemplos de maltrato a los animales (incluyendo a los animales humanos…porque no olvidemos que nosotros también somos animales). Si yo fuera autista (como la autora Temple Grandin), al pensar en maltrato me vendría a la mente el maltrato más reciente que he presenciado, y este sería el del perro torturado a golpes con palos cada vez mayores hasta terminar con una tubería. Ocurrió en Aguiño (España). Lo peor del caso es que gran parte de los vecinos del pueblo salieron en defensa de este pobre enfermo (alguna química debe fallar en el cerebro de ese hombre). Lo que me cuesta de entender es a los vecinos que apoyan al agresor.

    La notícia completa que incluye fotos y el video del suceso es esta: Vecinos de Aguiño aclaman con vítores al agresor de un perro.

    En fin, tengo la suerte de que desde que me vino la iluminación y descubrí “el viejo truco del Almendruco”, ya no me esfuerzo en entender hechos inexplicables como este. Ahora tan solo los observo, aprendo o constato algo -en este caso el grado de decadencia de algunos especímenes humanos que a buen seguro contarán con más genes recesivos en su ADN que el resto de sus congéneres-, aporto mi granito de arena si lo considero oportuno y finalmente sigo adelante. La clave está en no tratar de entender, pues es perder el tiempo. Simplemente hay que saber que la vida produce millones de ejemplares de multitud de especies, nosotros entre ellas, y no siempre salen todos los ejemplares bien. Algunos salen con defectos, y en el caso de los animales humanos, la mayoría salen defectuosos o se vuelven defectuosos tras unos años de interacción con una sociedad demasiado artificial, demasiado apartada y separada de la naturaleza. No se puede vivir BIEN renegando de tu orígen y tu pertenencia al mundo natural. La naturaleza ha creado especies distintas a la humana que tienen derecho a coexistir con nosotros y a disfrutar también del Planeta Tierra que nos estamos cargando (sobre todo EE.UU) a marchas forzadas.

    Como decía…creo que el libro que hoy empiezo, debería ser leído por mucha, muchíiiisima gente que debería darse cuenta de que no somos superiores al resto de animales…simplemente distintos a ellos. Y para ilustrar lo que acabo de decir, mirad este breve catalogo de formas distintas de vida que aparece en la portada de este libro que os recomiendo (antes de leerlo…si es que soy un transgresor y un atrevido…lo sé). El único fallo para mí y que cambiaría si de mí dependiera es el logo de RBA, que yo sustituiría por la silueta de un humano. Ahí va la portada del libro culpable de la disminución de posts en este blog por los próximos dias:

    Muchas formas, una esencia. Falta una silueta humana. Interpretar a los animales te hará más humano.

    Mientras no publico ninguna entrada más, podéis haceros una idea del contenido de este blog viendo el MAPA-WEB, que iré completando y mejorando a la par que el propio contenido de Almendruco’s Trick. Cuando vuelva, espero leer vuestros comentarios , preguntas existenciales en el FAQ, locuras en locos anónimos y recomendaciones en QMR. Para quien tenga la buena idea o la necesidad de “keep talking”, ya sabe que con mucho gusto estaré disponible en almendrucotrick@gmail.com

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Libros, Recomendado | 2 Comentarios »

    Sobre tu cerebro

    September 24 2006

    ¿Qué sabes de tu cerebro? Si la información es poder, no parece mala idea saber un poco más de nuestro órgano vital que se encarga de su gestión: el cerebro.

    La gente de la calle por término medio desconoce bastante su propio cerebro. Muchos siguen pensando que usamos tan solo el 10% de él, lo cual es una leyenda urbana. Lo usamos todo.

     

    El cerebro es un órgano fascinante. Creo realmente útil saber un poco más de su funcionamiento. Leer sobre el cerebro es como leer parte de un manual de uso o instrucciones de uno mismo. Por eso no dudé lo más mínimo en comprarme el libro: “¿Qué sabes de tu cerebro?” 60 respuestas a 60 preguntas. El autor es Francisco J. Rubia. Compradlo…vale la pena.
    Leer el resto de la entrada »

    Publicado en Almendruco, Ciencia, Imprescindible, Libros, Recomendado | 12 Comentarios »

    Estúpido y feliz

    September 18 2006

     Ignorancia es felicidad

    Con esta sólida base argumental Martin Page desarrolla una novela cortita pero inspiradora que te hace pensar en las desventajas de cultivar el intelecto. El título de la novela es: "Cómo me convertí en estúpido" Libro Almendruco's Trick Compliant. Recomendado.
    Ante la incapacidad del protagonista de disfrutar de la vida a causa de su gran intelecto, Antoine decide iniciar un viaje hacia la estupidez. Trata de convertirse en eso que siempre ha evitado ser. Lo hace creyendo que así encajará de una vez por todas en el mundo y logrará la tan ansiada felicidad que le rehuye a causa de su gran capacidad de análisis de todo lo que le rodea. El viaje es corto (157 pág.) pero contiene reflexiones que no os debéis perder. Leer este libro es altamente recomendable, y si quien me está leyendo me conoce personalmente, entonces ni siquiera es una recomendación, ¡es una orden! Los 11 € valen la pena. En la página 57, el autor se pone las botas con un monólogo-ensayo que dura 9 páginas enteritas. Y que a gusto se queda el tío. Cuando lo leáis –que lo leeréis- entenderéis que lo recomiende en este post por tratarse de un libro absolutamente Almendruco’s Trick compliant. De este monólogo, debo destacar los pasajes que más me han gustado: El que empieza con: “Pesa sobre mí la maldición de la razón;…” en la pág. 61 El que empieza con: “Los hombres simplifican el mundo mediante el lenguaje y el pensamiento, de ese modo…” en la pág. 64 Siento no poder reproducir más, pero es que en la primera página del libro pone esto: © Le Diletante, 2000. En España la editorial es Tusquets. Si queréis leer la contraportada, echad un vistazo a la reseña del libro en Agapea.com Por cierto, es de agradecer a CPI que recomendara este libro. Así lo descubrí yo. Para terminar, otro motivo para leer este libro es descubrir palabras de uso poco frecuente. Siempre es más interesante cazar este tipo de palabras en su entorno natural (conversación o manuscrito) que no en una enciclopedia. Yo encontré seis Palabras Poco Frecuentes (PPF), de las cuales la primera es petómano.

    atc.gif

    Publicado en Almendruco, Citas, Imprescindible, Libros, Locura, Recomendado | 1 Comentario »

    ¡Comprar libros es un chollo!

    September 16 2006

    No se puede robar un libro. Bien, si que se puede, pero la diferencia entre pagarlo o no es más bien poca. Aunque pague por el libro me siento como si estuviera timando al librero, a la editorial y sobretodo al autor. Esto lo digo porque siempre he pensado que el valor intrínseco de un libro es mucho mayor de lo cuesta ese libro en términos de dinero.

    Puedes ver un libro como un conjunto de hojas de papel unidas con cola, con una encuadernación y una colección de palabras para desarrollar algún tema o…

    …puedes ver un libro como un viaje hacia el interior de una persona, un viaje de conocimiento. Eso tiene un valor incalculable y no se paga con dinero. Pagar por tener acceso a las ideas de un genio, una gran personalidad, un buen escritor, o bien al fruto del esfuerzo (a veces de toda una vida) de un científico, es un verdadero chollo.

    Bueno, os dejo. Voy a leer un rato.

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Escúchame!, Libros, Sobre mi | 5 Comentarios »

    La Terra és plana

    August 5 2006

    La terra es plana. Curiosa manera d’atreure al possible lector i de sintetitzar la realitat mundial. En Thomas Friedman, reconegut periodista i guanyador de tres premis Pulitzer ens explica que significa que la terra s’està tornant plana. La globalització és la causa d’aquest aplanament de la terra. Aquesta globalització és una realitat indiscutible i està aquí per quedar-se, amb les coses bones i amb les dolentes. La globalització no té molt bona premsa. Aquest llibre també mostra la cara positiva de la globalització, la que crea riquesa, la que anivella el terreny de joc i la que com conseqüència de lo anterior, treballa en vers la pau. Una de les eines que ha fet possible la globalització es la xarxa de xarxes: Internet, la eina de comunicació global definitiva, que permet la comunicació instantània i barata arreu del món, i no controlada del tot pels governs mundials (Llegir sobre echelon). Internet escurça les distàncies i esborra les fronteres. A Internet no importa qui ets, perquè a Internet ets anònim i pots muntar una empresa o treballar-hi sense exposar-te a cap prejudici de ningú basat en la teva edat, salut, aparença, sexe, ètnia, etc…

    Internet permet connectar els centres de coneixement de tot el món i els acosta a qualssevol que tingui accés a un ordinador i a la xarxa. Evidentment, encara no hem arribat al punt que tothom qui vulgui hi tingui accés. La gent sense recursos està més preocupada sobre si avui menjaran o no que per consultar online quin mètode anticonceptiu li és més convenient.

    Internet ha possibilitat abaratir costos per les empreses i crear llocs de treball a països on els sous son més baixos que al país de la empresa matriu, però tot i així son bons sous en el país estranger. En aquests països, com la India per exemple, està ben considerat ser un operador telefònic, cosa que no impressiona gaire a EE.UU. per exemple. A més, a causa de la diferència horària, subcontractar segons quines tasques a treballadors d’un altre país significa que estiguin treballant en determinada tasca mentre tu dorms i tinguis la feina enllestida per quan t’aixequis a l’endemà. Això es productivitat!

    Es clar que amb el temps i l’avanç de la tecnologia, augmenta la competitivitat, perquè hi ha més gent capacitada i llesta per fer la teva feina millor, més ràpid i per menys diners. Cada vegada és i serà més freqüent tenir que competir amb gent de tot el món. S’ha acabat el dormir…si t’adorms ets història. La companyia que no sàpiga adaptar-se a la globalització deixarà de ser competitiva i de tenir un futur. Qui vulgui sobreviure en aquest nou món, ha de fer ús de la tecnologia i dels recursos estrangers. Si et dediques als negocis i no vas a veure a ningú de fora del teu país, ells vindran a veure’t a tu…per comprar el teu negoci. És per posar-se a pensar…i ràpid!

    Hem entrat a la era de la informació. La informació és poder, i ara la informació està molt més repartida.

    Aquests son els 10 aplanadors de la terra que han canviat el món…i seguiran fent-ho:

    1 – Menys murs i més finestres:

    La caiguda del comunisme. Reorganització de les economies comunistes a economies de lliure mercat establertes de sota cap amunt. Difussió del sistema operatiu Windows i de la comunicació horitzontal que permet l’ús del correu electrònic i del fax.

    2 – Netscape surt a Borsa:

    Passem d’una plataforma basada en el PC a una plataforma basada en Internet. El navegador web permet visualitzar pàgines, baixar documents i enllaçar informació. Es popularitza l’ús de la xarxa fent-la accessible a tothom.

    Avui en dia sembla que Internet hagi existit sempre, i navegar per Internet no té secrets per ningú. Bé, no sempre ha estat així…el primer navegador es deia Mosaic i va començar a funcionar el 1993 amb 12 usuaris. A partir d’aqui, en poc temps la xarxa s’expandeix i es produeix una mena de febre de l’or…que s’ha anomenat “bombolla de les puntocom” Els emprenedors veuen el futur, i en volen treure partit. Visca la digitalització! Es pot fer negoci d’un munt de coses digitals: informació, música, fotografia, publicitat, correu, hardware, software e infraestructures que transportin tots aquests bytes amunt i avall… Davant les enormes possibilitats de negoci, es produeix un gran esforç inversor per cablejar tot el món de fibra òptica, per terra i per mar. Aquest fet contribueix a abaratir el cost de les trucades transoceàniques.

    3 – Workflow software:

    Gràcies a la creació d’un llenguatge de descripció de dades (XML) i del seu protocol de transport (SOAP) ha estat possible la creació de programes per facilitar la creació, automatització de processos, estandardització, fiabilitat, augment de la productivitat i llibertat geogràfica. Aquests 3 primers aplanadors han fet possible la aparició dels 6 següents.

    4 –Codi font lliure:

    És a dir, permetre la col·laboració de virtualment qualssevol persona que pugui aportar alguna cosa d’interès al programa en qüestió. Permet oferir una alternativa al software de les grans corporacions. És gratuït i sovint funciona igual o millor. Dos terços dels servidors que formen Internet funcionen gràcies a Apache, que és un d’aquests programes gratuïts.

    Un altre exemple de col·laboració gratuïta pel bé comú es Wikipedia, la enciclopèdia online. Tú pots editar o afegir una entrada. El control del gamberrisme es fa mitjançant el NPOV (neutral point of view). L’objectiu del creador Jimmy Wales es fer que “cada persona pugui accedir lliurement a la suma de tot el saber humà”. …toma ya!!…

    Al 1991, Linus Torvalds comparteix amb el món el seu sistema operatiu de codi obert “Linux” que havia de fer la competència al omnipresent Windows.

    5 – Subcontractació:

    No calen gaires explicacions, no?. Sempre hi ha qui et fa la feina per menys. És un fet molt comú, potser massa… i en breu a Espanya la llei ho controlarà.

    6 – Offshoring (Trasllat de fàbriques a l’estranger per abaratir costos)

    Cada mañana en África se despierta una gacela.

    Sabe que tiene que correr más rápido que el león más veloz si no quiere que la mate.

    Cada mañana se despierta un león.

    Sabe que tiene que ganar a la gacela más lenta si no quiere morir de hambre.

    Da igual que seas león o gacela.

    Cuando salga el sol, más te vale empezar a correr.

    Xina es una amenaça, un client i una oportunitat. Per tenir èxit, no pots deixar-la de costat. En lloc de competir amb Xina, descomposes el teu negoci i penses quina part t’agradaria fer a Xina, quina part voldries vendre a Xina i quina vols comprar a Xina.

    Xina és el lleó…

    7 – Cadena de subministres:

    És un mètode horitzontal de col·laboració entre proveïdors-minoristes-clients per crear valor. Les empreses es veuen obligades a adoptar mecanismes tipificats i compartits per totes i a eliminar els punts de fricció. Un exemple d’excel·lència en aquest àmbit es Wal-mart. Ha aconseguit ser el minorista més gran del món gràcies a comprar directament als fabricants i a tenir el seu propi centre de distribució. Han automatitzat les comandes i el control d’inventari i aconseguit per tant mantenir al mínim el stock de productes, a la vegada que minimitzen les vegades que es queden sense producte. Wal-Mart tracta als proveïdors com socis enlloc de com adversaris.

    8 – Intromissió dels subcontractistes dins les empreses contractants (Insourcing):

    A primera vista sembla difícil deixar que una empresa externa organitzi les entranyes de la teva…però tenir aquesta confiança ha merescut la pena per molts clients de UPS. Aquesta empresa de missatgeria millora el servei de moltes empreses fent directament les coses que hauria de fer la empresa que tú contractes (reparar un ordinador, compres d’internet, disseny d’embalatges, sincronitzar entregues de subministres…) El fet que UPS rebi directament aquestes comandes estalvia viatges i temps…i per tant cost. La majoria de clients de UPS son empreses petites que poden comportar-se i competir amb les grans gràcies a deixar que UPS et gestioni el producte acabat.

    9 – Accés lliure a la informació:

    L’accés lliure al coneixement permet a l’individuo trobar el que més li interessa en termes de salut, feina i oci, etc. Certament, l’accés lliure a la informació que Internet prové millora la teva vida.

    10 – Els esteroides:

    Els esteroides son els que potèncien i faciliten la implementació, la gestió i l’aprofitament de tot el que els 9 aplanadors anteriors permeten fer.

    Un gran avanç en matèria de compartir la informació son els programes “peer to peer” tals com napster, edonkey, emule, etc. Mitjançant aquests programes ni tant sols cal que sàpigues fer una pàgina web o fer servir un FTP per compartir els teus arxius amb el món.

    La democràcia i la igualtat ha arribat a totes les llars connectades a internet. Mitjançant un blog (que vé de Web log, és a dir diari a la web) pots donar a conèixer la teva veu sense necessitat de ser periodista o de tenir coneixements informàtics gaire complicats.

    Amb la tecnologia sense fils WI-FI s’amplia encara més les possibilitats d’accedir a la informació i de comunicació des de qualssevol punt “calent”, és a dir, amb cobertura. Això vol dir accés a la xarxa per finalitats d’oci o de feina sense limitacions geogràfiques. Visca la mobilitat!

    El futur proper ens depara videoconferència a l’abast de tothom.

    La plana web de l’autor: http://www.thomaslfriedman.com/

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Libros, Vida | Escribe el primer comentario »

    Viu el Tantra! Camina pel mig!

    May 27 2006

    El tantra es 100% Almendruco's Trick Compliant.El Tantra no és el que em pensava. De fet, és ben diferent. Osho, l'autor del llibre “Tantra, el camino de la aceptación” aconsegueix explicar de forma senzilla i contundent en que consisteix el Tantra.

    El Tantra coincideix amb el Zen en que no hi ha dualitat. Tot es una mateixa peça. Lo superior conté lo inferior. Van de la mà, es necessiten i defineixen mútuament. No hi ha distinció entre el que es sagrat i el que es profà.

    El camí del Tantra és el camí de l’acceptació de les coses amb naturalitat, és el camí del mig, el que s’allunya dels extrems. El Tantra es fluid i és basa en la no repressió. El Tantra vol que deixem fluir la energia de lo inferior de manera que pugem transformar-la en superior.

    La transformació tàntrica es tant més difícil quan més civilitzada està la persona. Al igual que una planta, és més fàcil fer créixer en la direcció correcta a una persona quan és petita -i encara no ha après les mentides de la societat- que no a una de gran.

    El Tantra creu en el ser, no en l’acció. Si pots ser conscient, transformaràs el teu ser i també les teves accions.

    Fes qualssevol acció totalment i quedaràs lliure d'ella. No miris enrere, perquè no hi ha res per veure

    Tantra es joc perquè el Tantra es una forma molt evolucionada d’amor. L’amor és joc

    El Tantra no es cap religió ni filosofia, és una ciència. No cal intel·lecte per entendre el Tantra. Més aviat cal una transformació de la consciència. El Tantra arriba a tú quan estàs preparat, és una experiència que tens només quan ets receptiu.

    El problema de qui pateix ansietat es la potencialitat. Mai arribem a ser qui potencialment podem o volem ser. Això només passa als humans…els animals no tenen aquest problema. Estem perdent el contacte amb la realitat, i la capacitat de relacionar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. La raó d’aquest fracàs rau en emprar la ment contínuament. La ment et separa de la realitat, no et deixa ser conscient. El llenguatge de la ment es repetitiu i no t’informa de res nou. Només sap repetir cíclicament coses que ja sabem. El llenguatge més apropiat per experimentar la realitat és el silenci. Les paraules son eines per a que la ment pugui representar la realitat i pugui pensar. El silenci fomenta la meditació -la no ment, el no pensar- que ens apropa molt més a la realitat i a la consciència. Hi ha una plaga que afecta al llenguatge, una mena de virus, que es diuen "mal entesos". Tots n'hem tingut. Els mals entesos son producte directe dels pensaments i de la ment.

    Quan penses, creus coses. Quan medites i observes, saps coses. És molt diferent.

    És impossible relacionar-se amb una ment, només pots relacionar-te amb una consciència. La consciència no té passat, i la ment només és passat i res mes.

    Al començament de fer l’amor hi ha unió, però durant l’orgasme, durant uns segons es perd la dualitat, ja no hi ha unió, sinó unitat i en aquest moment s’estableix una veritable relació.

    El llenguatge es una forma d'evitar-se. Els amants es relacionen millor en silenci. El llenguatge és útil per certes coses, però és una barrera per a la exploració superior de la consciència.

    El Tantra és acceptació. El Tantra et diu que siguis indulgent, però conscient.

    La llavor és lletja, però quan cobra vida brota i floreix. No llencis lluny la llavor, perquè tiraràs les flors que conté

    Tantra es transcendència. No és indulgencia ni repressió. Per la ment és fàcil anar cap a un d’aquests dos extrems. El que és difícil es mantenir-se al mig. En el mig, mor la ment i sorgeix la no-ment. Buda li diu al seu camí: El camí del mig.

    Només hi ha una cosa a laque tenir por, i és a la propia por. Mira dins de tot, no n’escapis. Observa-ho, travessa-ho. La veritat allibera.

    Les persones inconscients intenten fútilment canviar les coses. Les persones conscients es canvien a elles mateixes. Tú ets el món. Si tú canvies, el món canvia.

    El veritable Tantra no és tècnica, sino amor.

    L'intelecte és l'enganyador més gran del món. Els pensaments aixequen una pols al teu voltant que t’impedeix veure la realitat. El camí intel·lectual consisteix en teoritzar, en especular. I les especulacions no tenen sentit. No pots arribar a cap conclusió sobre el que no coneixes.

    El sexe no desapareix només perquè els moralistes el vulguin matar. Segueix entre nosaltres, ferit de mort. Ara és habitual que el sexe vagi acompanyat de culpabilitat i repressió. Reprimeix una cosa i li donaràs més poder. La repressió del sexe te’n farà esclau. La comprensió del sexe t’alliberarà.

    La repressió d’una realitat biològica com és la sexualitat és com tenir ulls i sentir-se culpable per mirar, com tenir orelles i tenir vergonya per escoltar. Reprimir la sexualitat es de bojos.

    La sexualitat és la energia de la vida, i negar-la es negar-se part d’un mateix.

    El sexe és l’impulsi humà més poderós. Què fas quan vols dominar un gos, un gat, un animal per tirar d’un carro? El castres. Treu-li a algú la sexualitat i tindràs un esclau… algú fàcilment dominable. Ho trobo repugnant.

    Es curiós que quan t’enamores rendeixes al màxim. Les capacitats d’un mateix es troben en el millor moment. Quan no hi ha amor, tendeixes a rendir al mínim.

    Quan no estàs enamorat t’interesses per la seguretat (que mai ha contribuït al creixement personal)

    Quan estàs enamorat ets més propens a prendre riscos, cosa que et permet experimentar més plenament la vida.

    Buida't. Observa. Apren de nou a usar els sentits. Accepta i gaudeix del teu cos. El teu cos és el pont que uneix lo inferior amb lo superior. Les arrels no son maques…però fan possible la flor.

    Publicado en Almendruco, Citas, Escúchame!, Imprescindible, OSHO, Tantra, Vida | Escribe el primer comentario »

    Marcians i venusianes

    April 10 2006

    Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus. Almendruco's Trick Compliant.

    Parlem d’un best-seller, d’un llibre essencial, d’un recull de paraules que molt bé poden millorar la nostra vida de parella: “Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus” de John Gray. Es evident que l’home i la dona son diferents, el que passa es que sovint oblidem que aquesta diferència es molt gran, i que cal aprendre l’altre idioma (el marcià o el venusià) pel nostre bé i el de la nostra relació.

    Si recomano aquest llibre és perquè realment em vaig identificar amb la descripció del marcià mentre el llegia, i que les conductes i errors que aquest adoptava han estat sovint els meus propis.

    Aquest llibre ens recorda que:

    • De vegades les dones només volen ser escoltades i compreses, no els cal una solució.
    • Quan els homes ens enfadem ens refugiem a la cova i quan son elles que s’enfaden necessiten parlar.
    • Que els homes es motiven i adquireixen força quan es senten necessaris.
    • Que les dones es motiven i adquireixen força quan es senten estimades.
    • Que l’home que estima una dona, necessita allunyar-se periòdicament per poder apropar-se desprès.
    • Que l’autoestima d’una dona puja i baixa com una ona. El moment en que toca fons es l’adient per fer una neteja pel que fa les emocions.
    • Els homes lluiten pel dret a ser lliures, mentre que les dones lluiten pel dret a estar disgustades. Els homes volen espai i les dones comprensió.
    • Les dones necessiten rebre: Estimació, comprensió, respecte, devoció, valoració, seguretat.
    • Els homes necessiten rebre: Confiança, acceptació, apreciació, admiració, aprovació, ànim.
    • La millor manera d’ajudar a un home a créixer és no intentar canviar-lo.
    • Moltes parelles comencen a discutir sobre una cosa, i al cap d’un moment estan discutint sobre la seva manera de discutir.
    • Els homes rara vegada diuen “Ho sento” perquè, a Mart, això significa que has fet alguna cosa malament i et disculpes.
    • Hi ha una manera comú en que les dones, sense voler, inicien discussions, i el que passa es que no son directes al manifestar els seus sentiments.
    • Irònicament, el mateix acte d’eludir les nostres emocions lis dona poder per controlar les nostres vides.

    Si tot el que acabeu de llegir no us fa el pes, llavors us donaré la meva opinió sobre el tema, molt sintetitzada:

    Que no us fallin mai cap dels dos pilars que sostenen una relació saludable: confiança i comunicació. Només que en falli un…cagada rock!!

    Ah…si teniu parella, ara és tan bon moment com un altre per donar-li una abraçada. Si no en teniu, ara és tan bon moment com un altre per aprendre a no cagar-la quan en tingueu (si es el que voleu, es clar…)

    Heu escoltat la canço “Sideral” de Macaco? Es la canyaaaaaaa!!! (i a més a la lletra diu unes cuantes vegades love, love, love, love.

    Dona la casualité que tinc aquest llibre repetit (pensava que l’havia perdut i el vaig tornar a comprar quan el mol cabró del llibre estava amagat en el maleter del cotxe…) Total, que si creus que et pot fer servei, ja saps… estaré encantat de donar-te’l. De veritat.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Recomendado, Vida | 2 Comentarios »

    Tao y Zen

    April 8 2006

    taoyzenalanwatts.jpg

    Tao

    La experiencia del tao no puede obtenerse a través de ningún método premeditado. El tao que puede ser tao no es tao. El tao funciona por si mismo. La inseparabilidad de los opuestos deja entrever la unidad que existe tras ellos. Parte de la experiencia del Tao consiste en no forzar, no obstruir. El lugar en el que estamos es el punto de llegada.Como nos educan para vivir una vida con sentido y para ser capaces de depender de nosotros mismos, siempre se espera que podamos racionalizar nuestras acciones con palabras. Cuando intentamos cumplir este mandato, desarrollamos una especie de segundo yo dentro de nosotros, lo que en zen se llama el “yo observador”. Puede sernos muy útil desarrollar este yo observador, pero también puede causarnos problemas, haciendo comentarios sobre quiénes somos y lo que estamos haciendo. Por ejemplo, nos pregunta: ¿Qué pensarán los demás?”, “¿Estoy siendo correcto?”, ¿Tiene sentido lo que estoy haciendo?”. El tao se caracteriza por la naturalidad, espontaneidad, estado de flujo y no resistencia a lo que es. El misterio de la vida no es un misterio que debamos resolver, sino una realidad que debemos experimentar.

    Muchas formas, una esencia.

    Zen

    Todos vosotros sois perfectos tal como sois. Y a todos os vendría bien mejorar un poco. (Suzuki Roshi, fundador del San Francisco Zen Center)

    El zen es una práctica que se fundamenta en determinado tipo de experiencia personal, y no puede plasmarse en palabras una idea completa de sus verdades El principio que subyace en todos los relatos zen queda explicado en el Sutra del sexto patriarca, cuando Hui-neng dice: Si alguien te hace una pregunta sobre asuntos sagrados responde siempre en términos profanos. Si te pregunta sobre la realidad última, respóndele en términos de la vida cotidiana. Si te pregunta sobre la vida de cada día, contéstale en términos de la realidad última. Lo mundano y lo sagrado son una sola cosa. Un maestro zen dice: “Si tienes un bastón, te daré uno. Si no lo tienes, te lo quitaré” Construimos nuestra imagen de quienes somos en torno a un principio de sociabilidad humana que se mide por nuestra capacidad de convivir según nuestro sistema de convenciones sociales. Como resultado de ello, a menudo acabamos decepcionando a todo el mundo, incluidos nosotros, porque nadie es perfecto, y porque, como solía decirme mi madre: “¡No eres el único pedrusco de la playa!” Como resultado de nuestras convenciones sociales, nos sentimos extraños en el mundo. Estamos desconectados de él, y eso es algo que nos “pasa”, que soportamos y que recibimos pasivamente. ¡Y nunca llegamos al punto de darnos cuenta de que somos nosotros quienes generamos todo el problema! Todo depende de ti. Tú originas tus problemas, tú te metes en la trampa. El rasgo más destacable de la personalidad de los practicantes del zen es la mente despejada. Cuando uno habla con maestros zen, le invade la extraña sensación de que, mientras está con ellos, conversando, ellos están absolutamente contigo. No tienen otra cosa que hacer más que hablar contigo. Simplemente, están “ahí”. A menudo se dice que el zen está más allá del intelecto y de la lógica, y que este tipo de comprensión no es accesible a la razón o a cualquier otro proceso intelectual. La comprensión del zen es intuitiva. El zen no destruye la vida intelectual. Lo único que dice es: “Que los conceptos no te engañen” Nuestro cuerpo-mente (contrariamente a lo que solemos sentir) no es algo aislado de otras mentes y del mundo exterior. Todo es un solo proceso. Si no sentimos que sea así, es porque se nos ha adoctrinado con conceptos que contradicen los hechos. El concepto de lo que podríamos llamar “el ego cristiano” no encaja con los hechos de la vida. El matrimonio es una institución social, así como lo es la familia, el reloj y el calendario, la latitud y la longitud. Y el ego es una institución social; en otras palabras, es una “convención” (del latín convenire, “venir juntos”); es un consenso, un acuerdo. Al aceptarlo acordamos una serie de reglas con el propósito de jugar a un juego. La idea básica del zen consiste en suspender las reglas que hemos impuesto a la vida, y ver el mundo como es: un todo vinculado. Hay que dejar de hablarnos a nosotros mismos. Meditar es dejar de hablar contigo mismo. Tienes que dejar de pensar para tener algo en que pensar.

    Estar sentado en silencio, sin hacer nada. Llega la primavera y la hierba brota sola.

    Es interesante ver que las palabras son una forma de notación; las palabras son la notación de la vida. Del mismo modo que la notación musical es una forma de escribir música para poder recordarla, las palabras son vehículos esenciales de la memoria: las repetimos, las escribimos y las recordamos. Eso nos ofrece una maravillosa sensación de control, pero, en tanto en cuanto estemos atados a nuestra notación, pagamos un precio. Tot el que acabeu de llegir son fragments que he seleccionat del llibre recomanat del dia: “Tao y Zen” d’en Alan Watts. http://www.alanwatts.com/ En aquesta plana trobareu 99 koans. Estan en anglès, lo qual es una dificultat afegida tenint en compte que per naturalesa, els koans tenen la missió de desafiar la nostra lògica (sobretot la occidental) per assenyalar la direcció correcta, la realitat última. Probablement acabaré traduint aquests koans. Si a algú li interessa, m’ho dieu.

    99 Zen poems
    Més poemes Zen

    Per finalitzar, el meu propi koan:

    La vida es joc. Juguem?


    Si l’apartat de comentaris pogués parlar, us demanaria que aportéssiu el vostre koan…

     

    Publicado en Almendruco, Citas, Escúchame!, Libros, Tao, Vida, Zen | 2 Comentarios »

    Allibera’t de l’ego

    April 5 2006

    OSHO, un home, un visionari, un mestre, OSHO té molt a dir, i jo et recomano que l'escoltisSom presoners de nosaltres mateixos. La majoria tenim un dictador que ens governa. Aquest dictador és la nostra ment. La ment… que no para de xerrar, de pensar, de patir, de lluitar amb d’altres ments per acaparar el bé més ben repartit del món: la raó (la que sempre pensem que tenim). Permeteu-me un paral·lelisme amb la pel·lícula de matrix, on tothom viu enganyat en una il·lusió d’un mon real quan en realitat no son més que bateries biològiques per les màquines. Doncs bé, nosaltres no ho fem pas gaire millor quan ens identifiquem amb la nostra ment. La ment es només una part de nosaltres que hem de fer servir intel·ligentment, i no permetre que ens domini i prengui el control de tot el nostre ser. Cal alliberar-se de la esclavitud de l’ego. L’ego és un estúpid embolcall de la nostra consciència, el nostre veritable ser. L’ego l’ha creat la societat per mantenir-te enganyat amb el que li interessa a la societat (consumeix maleït! Consumeix!!). El que t’interessa realment a tu…és ser tu mateix. Però no caiguem en l’error de “pensar” que “es clar que sé qui soc”. És un gran repte arribar a conèixer-se un mateix, i sens dubte, l’ego és el gran obstacle a superar. Allibera’t de l’ego, allibera’t de la il·lusió.

    Hi ha un llibre fantàstic que ens parla de tot això. Es tracta de “El libro del ego”, d’en OSHO. Paradoxalment, aquest llibre no s’ha escrit…sinó que s’ha transcrit a partir de xerrades de l’autor. Els fragments que segueixen no pertanyen al llibre. Son una selecció dels que he trobat a la seva web. Us donaran una idea de la mena de persona que era (va morir al 1990 a causa –segons ell mateix i també el seu metge- del verí d’una presó d’Estats Units on el van tenir. Per cert, la seva biografia –que m’he baixat amb l’emule junt amb gran part dels seus llibres en format electrònic- és força interessant.

    Els fragments escollits són:


    El libro del ego. Almendruco's Trick Compliant.“No soy un psicoanalista. No estoy aquí para tratar tus mentes y curarlas. Estoy aquí para sacarte de tu mente – saludable, no saludable, neurótica, no importa. No tomo nota de tu mente, del tipo de mente que tienes. Cualquiera sea el tipo de mente…¡tienes que ser sacado de ella! ¡Así que no entro en detalles, simplemente comienzo a machacar!”
    “Sólo hay un sendero, que va hacia adentro, donde no encontrarás un solo ser humano, donde solo encontrarás silencio, paz”.
    “Sólo puedo indicar. Soy un dedo apuntando a la luna.”
    “Yo no estoy aquí para satisfacer tus expectativas. Si cumplo tus expectativas nunca seré capaz de transformarte. Yo estoy aquí para destruir todas tus expectativas, Yo estoy aquí para dejarte en shock. Y en esas experiencias de shock tu mente se detendrá. Tú no serás capaz de explicarlo – y ése es el punto cuando algo nuevo entra en ti.”
    “No hay ninguna ruta, ninguna parte donde ir, ningún consejero, ningún profesor, ningún maestro. Parece duro, parece áspero, pero yo estoy haciendo esto porque yo te amo, y las personas que no lo han hecho no lo han amado en absoluto. Ellos se amaban a si mismos y amaban tener una muchedumbre grande alrededor de ellos–la más grande muchedumbre, y así ellos se sienten nutridos en sus egos.
    Por eso yo llamo a la iluminación el último juego. Mientras más pronto botes esto, mejor. ¿Por qué no sólo simplemente eres? ¿Por qué innecesariamente vas de prisa de aquí para allá? Tú eres lo que la existencia quiere que tú seas. Simplemente relájate.”
    “No existe Dios y no existe religión. Quiero que la religión por primera vez sea absolutamente individual.”
    “Yo no soy un filósofo, yo no soy un sistematizador, yo soy absolutamente anárquico, tan anárquico como lo es la vida misma. Yo no creo en sistemas. Yo soy un flujo no-sistemático, anárquico, ni siquiera soy una persona, sólo un proceso. Yo no sé lo que te dije ayer, y la persona que lo dijo no está aquí para responder, se fue. Yo estoy aquí, y yo respondo sólo por este momento. Así que no esperes para mañana porque yo no estaré aquí. ¿Y quién va a formar una consistencia, quién va a encontrar un hilo que no es contradictorio? No hay nadie. Y yo quisiera que tú seas así.”
    “No estoy aquí para dar respuestas, estoy aquí para provocar en ti un signo de interrogación, el signo de interrogación esencial.”
    “La gente me pregunta por qué la sociedad está en mi contra. La sociedad no está en mi contra, yo soy antisocial.
    Pero no puedo hacer nada al respecto, tengo que hacer lo que hago. Tengo que compartir lo que me ha sucedido. Y al compartirlo voy en contra de la sociedad.”
    “No puedes decir de mi si estoy en lo correcto o estoy equivocado. A lo sumo, puedes decir que yo soy confuso. Pero ése es todo mi plan: confundir mucho. ¿Cuánto tiempo me permitirás cambiar de esto a aquello, de aquello a esto? Un día vas a gritar, ¡”Saca tus manos! Ahora quiero decidir yo””
    “Yo nunca he sido una persona seria… Yo no soy serio para nada porque la existencia no es seria. Es juguetona, tan plena de canciones, de música y de sutil risa… No tiene un propósito, no es un asunto empresarial. Es puro gozo, pura danza, energía desbordante.”
    “La risa relaja. Y la relajación es espiritual. La risa te trae a la tierra, te baja de tus estúpidas ideas de ser santísimo. La risa te devuelve a la realidad tal como es. El mundo es un juego de Dios, una broma cósmica. Y a menos que lo entiendas como una broma cósmica no serás capaz de entender el misterio esencial. Yo estoy completamente a favor del sentido del humor, de la risa.”
    “Mi contribución es que quiero que se entienda claramente que la riqueza externa no destruye tu espiritualidad interna, ni la pobreza externa la apoya.”
    “¿Por qué me contradigo a mí mismo? Yo no estoy aquí para enseñar filosofía. El filósofo tiene que ser muy consistente -sin fisuras, lógico, racional, siempre listo para discutir y probar sus afirmaciones-. Yo no soy un filósofo. Yo no estoy aquí para darte un dogma coherente al que te puedas agarrar. Mi esfuerzo entero es darte una no-mente.”
    “Yo no soy nadie. Yo no pertenezco a ninguna nación, no pertenezco a ninguna religión, no soy de ningún partido político. Yo soy simplemente un individuo, como la existencia me creó. Yo me he mantenido absolutamente no influenciado por ninguna idiota ideología -religiosa, política, social, financiera. Y el milagro es ese por que yo no estoy agobiado con todos esos vidrios en mis ojos, esas cortinas ante mí: yo puedo ver con claridad.”
    “Yo no soy un lógico, soy un existencialista. Creo en este sin-sentido, en este hermoso caos de la existencia, y estoy listo para ir con él a donde quiera que me lleve. No tengo una meta, porque la existencia no tiene metas; simplemente es, está floreciendo, abriéndose, danzando, y no preguntes por qué. Se trata un desbordamiento de energía, sin razón alguna. Yo estoy con la existencia.”
    “Yo estoy loco, ¡pero tú estás más loco! Y ese es el único vínculo entre nosotros: yo estoy loco, tú estás más loco”. (Locos anónimos)

    http://www.osho.com/

     

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Libros, OSHO, Vida | 7 Comentarios »

    Només hi ha emoció

    April 2 2006

    Inteligencia emocional. Libro Almendruco's Trick Compliant.De tant en tant m’agrada dir: “Hay otros mundos…pero estan en este…” I es veritat, hi han molts móns, però si n’hi ha un que engloba i mana sobre la resta, podríem dir que és el món de les emocions.Existeix un llibre molt bó, best-seller mundial que us recomano de veritat que llegiu. Es tracta de “Intel•ligència emocional” d’en Daniel Goleman.

    Aquest revelador llibre es un assaig que ens mostra des d’un punt de vista científic com funciona el nostre cervell. Explica molt bé l’origen de tota emoció amb el seu pensament i acció associades. El fet es que…si entenem com funcionem i perquè ens comportem com ho fem, podrem al menys, intentar controlar el procés per optimitzar els resultats obtinguts a causa d’unes emocions sàviament controlades i gestionades. Si alguna cosa ens fa humans és l’ús privilegiat que podem fer del nostre cervell -el més desenvolupat del món animal-, que ens permet dominar l’instint, demorar gratificacions immediates en favor de gratificacions més grans, l’autocontrol, tria de la millor opció en funció del resultat desitjat, etc… Les emocions són el vehicle que ens connecta amb el món, amb les persones que hi habiten. El món es percepció. I els sentits no veuen res en cares inexpressives. En tot cas no veuen res que valgui la pena. En canvi, quan les cares i els cossos mostren emocions, s’obre el canal de comunicació entre nosaltres, amb conseqüències sovint inesperades. Pot passar que no expressem bé una emoció o que qui la descodifica no la sàpiga interpretar. Això aboca la comunicació al desastre. No ens podem permetre suspendre l’assignatura de les emocions.

    Som el que sentim, perquè fem el que sentim. No podem evitar sentir, no podem evitar actuar moguts per les emocions que ens embarguen. Però si podem aprendre a coneixe’ns millor i a controlar les nostres emocions des del mateix moment en que apareixen sense deixar que ens dominin. Això no solament és molt difícil de fer, sinó que també impossible fins a cert punt. El que sí està clar es que al menys, podem exercir un autocontrol que ens permeti afrontar amb calma les situacions negatives de la vida, enlloc de patir el que es coneix com segrest emocional. Aquest té lloc quan permetem que una situació ens desbordi i les emocions incontrolades s’apoderen dels nostres pensaments i accions amb conseqüències nefastes.

    Tot i que la emoció està per sobre de la raó –com s’entén de la lectura del llibre que ens ocupa-, tant la emoció com la raó s’influeixen mútuament. Per això, no hem d’oblidar que podem canviar les pautes del nostre pensament, i en fer-ho, podrem canviar les nostres emocions, de tal manera que les controlem nosaltres a elles i no a l’inrevés. L’eina de treball de d’intel•ligència emocional és l’autoconeixença. A través de la consciència de les nostres emocions, i també amb la correcta interpretació de les emocions dels qui ens envolten (empatia) , podrem comunicar-nos de manera efectiva amb el món per obtenir el que necessitem (acceptació, reconeixement i fruïció de les relacions, per exemple).

    A la vida ens farà molt més servei ser intel•ligents emocionalment parlant, que tenir un elevat coeficient intel•lectual. El C.I. està sobrevalorat. No ens garanteix en absolut l’èxit a la vida. En canvi, qui aprengui a moure’s amb soltesa dins del món de les emocions pròpies i alienes, es trobarà les portes obertes allí on es proposi anar i desenvoluparà el seu potencial com a persona. Són 493 pàgines que mereixen ser llegides… pel vostre bé!


    Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo. Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y del modo correcto, eso, ciertamente, no resulta tan sencillo.
    Aristóteles, Ética a Nicómaco

    Si us interessa el tema, podeu començar per aquests enllaços:

    ¿Qué es la inteligencia emocional?

    Reseña: La inteligencia emocional de Daniel Goleman

    Daniel Goleman: La inteligencia emocional en la práctica

    Publicado en Almendruco, Libros, Recomendado, Vida | 3 Comentarios »