Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Archive for the 'edusol dixit' Category

    Creo que no sabría explicar

    March 21 2006

    Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.




    Heu trobat alguna vegada dificultat en expressar en paraules els sentiments? El llenguatge habitual de vegades es queda curt i les paraules no son suficients. Penso que el món de les emocions pot ser de vegades massa complex i que en el procès de traduïrlo a paraules es perd informació…una valuosa informació. Pot ser frustrant no ser capaç de comunicar-se eficaçment amb algú a causa de les mancances inherents al propi llenguatge. Aquestes mancances son força evidents. Quan no acompanyem les paraules de llenguatge no verbal, el missatge que volem transmetre és com un vaixell a la deriva que no sabem si arribarà a bon port o pel contrari, s'estabellarà contra les roques de la incomprensió. Res supera la comunicació oral acompanyada d'intercambi de mirades. De fet, quan els ulls es troben, sovint sobren les paraules. Tan útils com son les paraules, crec que estàn sobrevalorades si les comparem amb altres formes de comunicació. Us recomano una cançó que m'agrada força i parla d'algú que troba una manera millor d'expressar el seus sentiments que amb paraules. Es diu "en mis besos" i la trobareu a l'àlbum La taberna del Buda, d'en Café Quijano. Gran grup. Diu així:

    En mis besos (Café Quijano)

    no sé si es demasiado tarde
    aunque no me importa;
    tantas palabras existen,
    que debiera ser posible
    decirlo todo, pero no es así.

    hoy descubrí con todas las letras,
    de una u otra forma unidas,
    creo que no sabría explicar
    lo que con un beso te digo:

    te digo lo sincero,
    te digo de ti que quiero,
    te digo de mi espera,
    te digo mereció la pena
    tanto lustro de aprender a decir
    con un simple beso.

    te digo lo sincero,
    te digo de ti que quiero,
    te digo de mi espera,
    te digo mereció la pena
    tanto lustro de aprender a decir
    con un simple beso.

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Música, Recomendado, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario »

    Frena i viu!

    March 19 2006

    elogio-lentitud.jpg

    Som esclaus del temps. Es així. Vivim pendents del rellotge i ens atabalem intentant fer més i més coses cada vegada en menys temps. La societat de consum amb la seva publicitat i la tecnologia que ens posa a l’abast, la educació, la ètica del treball mal entesa, la competitivitat, la estandardització, la globalització… La societat en que vivim, al menys la occidental que és la que jo conec, ens ha alienat de tal manera que fàcilment perdem la nostra identitat. Hem passat de ser persones a ser productes. Cada nou nascut és bombardejat des de ben petit per la publicitat per aconseguir que consumeixi més coses i més aviat. Quan l’eduquen se li resta la llibertat de controlar el seu temps i tot es converteix en una cursa per aprendre molt en poc temps, cosa que només aconsegueix afavorir els qui aprenen a salvar obstacles enlloc d’aprendre les matèries. Els adults treballem massa hores generalment per assolir sous més alts, però que no compensen la manca de temps per gaudir d’un oci que ens defineix i omple més que no pas la vida laboral. Ens falta equilibri. La majoria de persones tendim a fer més d’una cosa a la vegada per estalviar temps. D’aquesta manera aconseguim no fer bé cap d’elles. Quina es la darrera vegada que us heu relaxat i la única activitat que heu fet es escoltar una bona peça musical sense fer absolutament res mes? Aquest es un plaer rar en els nostres dies, però que certament recomano. A molta gent li pot semblar que coses com aquesta son una pèrdua de temps. Bé, jo els pregunto: perquè tanta pressa? Contra qui competim? Cal fer-ho tot tan ràpidament? Molta gent creu que no i jo entre elles.

    Si ho penseu bé, en l’afany de fer la màxima quantitat de coses, en el menor temps possible, els dies, setmanes i anys passen volant i ni te’n adones. Aconseguim fer moltes coses i no gaudir plenament de cap d’elles. Cal minorar el ritme, i trobar el “tempo” exacte per cada activitat. Només en començar a buscar la velocitat adequada per a cada aspecte de la nostra vida ja començarem a gaudir dels beneficiosos efectes de prendre’s la vida amb més calma. Quan finalment descobrim la dosi adequada de velocitat que ens retorna el significat a la existència, segurament ens preguntarem perquè hem trigat tant a baixar el ritme i donar-nos a nosaltres mateixos el temps necessari per gaudir de les nostres activitats i conseqüentment de la vida.

    Qui comparteixi el que exposo, s’alegrarà en comprovar que no estem sols. Hi ha molta gent que porta massa temps patint els estralls de la vida moderna i ha decidit passar a l’acció…una acció molt més lenta: El moviment “Slow”.

    El moviment “Slow” no busca fer-ho absolutament tot més lentament. Lo bó del moviment Slow, és que no és extremista ni té caràcter polític o religiós. No empren una creuada contra el modernisme i la tecnologia. Ben al contrari, aquest moviment vol despertar-nos al fet que podem actuar de manera més intel·ligent a com ho fem habitualment. Es tracta d’aprendre a discriminar el que és millor fer ràpidament del que val la pena fer d’una manera més lenta. Val la pena reflexionar sobre el següent:

     No cal fer una cosa més ràpidament simplement perquè es pot fer més ràpidament.

    Quan anem per la vida amb més velocitat de la necessària ens perdem els detalls. I son els detalls els que fan que la vida valgui la pena ser viscuda.

    El llibre que avui us recomano parla de tot això. Es un bestseller d’en Carl Honoré que es diu “Elogio de la lentitud”. En Carl, periodista ex-estressat, es va donar compte que alguna cosa no anava prou bé quan va considerar seriosament comprar uns contes per llegir al seu fill que es podien llegir en un únic minut. Aquesta idea el va torbar fins al punt d’escriure aquest llibre que li va servir a la vegada com creuada personal contra la seva pròpia addicció a la velocitat. A la contraportada explica l’anècdota que li van posar una multa per excés de velocitat quan feia investigacions per la redacció del llibre.

    El llibre obre amb una cita de Gandhi:

     En la vida hay algo más importante que incrementar su velocidad

    La estructura del llibre és la següent

    Introducción: La era del furor

    1. Hacerlo todo más rápido
    2. La lentitud es bella
    3. La comida: volver las tornas a la rapidez
    4. Las ciudades: la mezcla de lo antiguo y lo nuevo
    5. El cuerpo y la mente: mens sana in corpore sano
    6. La medicina: los médicos y la paciencia
    7. El sexo: un amante con la mano más lenta
    8. El trabajo: los beneficios de un trabajo menos arduo
    9. El ocio: la importancia de descansar
    10. Los hijos: la educación de niños pausados

    Conclusión: La búsqueda del tiempo giusto

    Si googlitzem “slow movement” ens surten tres bons enllaços per començar a investigar els avantatges d’un món més lent:

    Trobem la web de l’autor dedicada al llibre:

    http://www.inpraiseofslow.com

    Una plana dedicada al moviment Slow en general:

    http://www.slowmovement.com

    Una plana dedicada al plaer del menjar de qualitat prenent-se el temps que calgui per disfrutar-lo com cal:

    http://www.slowfood.com/

    Enllaç dedicat a Esther, qui no necessita que li ensenyin els beneficis de no veure la tele. En aquest llibre també es recomana reduir el temps que es passa davant la caixa tonta:

    http://www.tvturnoff.org/

    Compreu el llibre amics…sense pressa però compreu-lo…consell d’amic.

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Movimiento Slow, Recomendado, Vida | 1 Comentario »

    Dia de la dona

    March 8 2006

    No està bé que ho digui jo, perquè soc el seu fill, però la meva mare es
    la repera i sempre admiraré la seva creativitat. Com a mostra, vull
    compartir amb vosaltres, sobretot amb les dones, un escrit de la
    meva mare que us ha dedicat a totes i diu així:

    Montcada i Reixac 8 de març de 2006

    DIA DE LA DONA

    Sóc dona i us explicaré
    amb una mica de guasa
    el paper que ens toca fer
    tant a dins, com a fóra de casa.
    Per començar us diré:
    les dones ens exigim
    escombrar, treure el borrim
    deixar el bany ben fregat,
    donar menjar a l’ocell o al gat,
    parar taula fer el llit,
    planxar, cosir, no cremar el sofregit
    o el pollastre de la cassola,
    endreçar sempre la roba ,
    cuidar al nen que mengi bé,
    fer-li a la sogra bon paper,
    omplir si és que es pot la nevera,
    amb pocs calés dins la cartera..
    dinar i sopar amb televisió
    els cau a terra el tovalló
    adéu!.. camisa i pantaló,
    li truca la veïna
    amb cara de paperina
    dient: ha mort la del primer
    ¡ai!.. moltes gràcies, però ja ho sé
    o bé, quan va pel carrer
    carregada amb la gran bossa
    trepitja merda de gossa
    mentre saluda al carter.
    En el banc ja molta cua
    de botiga en botiga ja sua,
    se li fa tard i amb raó
    camina a retaló,
    ha de fregir el verat
    endreçar el que ha comprat,
    tirar els galets a l’escudella,
    ha de córrer o s’estrella,
    tenia hora al perruquer
    i li truca: avui no vindré,
    el mòbil menys mal, quina sort
    i no ha pensat amb la carn de porc,
    bé, hi anirà després
    amb la cua, no ha tret calés,
    i així passa el matí
    sense temps a fer un pipí.
    Un jorn esgotador …
    ¿cada dia és així…?
    doncs no, tot depèn de cada casa,
    si els membres som virils,
    ja en pot tenir canuts de fils
    i lligar-se les espardenyes
    igual que un eixam d’abelles,
    la reina de la casa
    en fa la feixuga tasca,
    fins a caure-li les celles.
    Avui doncs, critiquem als mascles
    salvant rares excepcions,
    tant valents i tant desastres
    tot i estar tan ben dotats
    escalfen sofàs, ben assentats.
    Qui currula cada dia….?
    doncs la dona,i el perquè…?
    per que els duu ben posats.

    Estimades companyes per a totes vosaltres, amb l’estimació de l’Angelina.

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Familia | 3 Comentarios »

    Medalles per inaugurar el blog

    March 2 2006

    Isabel!!!. Por haber sido la primera en inaugurar el blog te ha sido concedido la medalla de oro. Esta medalla te da derecho a disfrutar de los más sublimes elogios y peloteos, tales como los que siguen a continuación:
    Isabel, de sonrisa facil y pensamiento agudo, responsable y buena amiga. No existe todavía el taxi que te pase de largo. Tu persona aúna el valor y la capacidad para abordar de manera integral cualquier proyecto de construcción y edificación. Tanto es así que el departamento de estudios que regentas ha contribuído de forma indudable y determinante al crecimiento de BALLTAGI.Muchos besos y palmaditas en la espalda!
    Mónica!!! Medalla d’argent per haver estat la segona en inaugurar el blog. També et correspon una bon manifest de la gran persona que ets. Vamos p’allá:
    La Mónica es aquell tipus de persona que et fa sentir bé, de la qual busques la seva companyía. Es d’aquelles persones que té tanta vida dins que li falten hores cada día per dur a terme tot el que li ve de gust fer. Tens la ment oberta i ets gran conversadora. Transmets alegría i bon humor amb la mirada. Sempre m’has seguit convidant a fer coses tot i que sovint no m’hi he apuntat, cosa que no fa gaire gent i he valorat positivament. Gran amiga dels més petits -que disfruten jugant amb tu-. Aixó només ho aconsegueix qui sap com gaudir de la vida. Tens caràcter fort però també saps ser justa administrant-lo. Golafre rematada de les coses bones de la vida…bombons, Haäguen Datzs, chuches, licors, red bull…clar…ara que hi penso, d’algún lloc has de treure tanta energía, no? A la feina ets pencaire com la que més i bona prova son els boníssims resultats de les 55 vivendes del Perelló. T’agrada que et facin sentir especial, però no cal perque ja ho ets.

    Petons i abraçades!

    Bé…us haureu quedat a gust, no? La resta que no heu participat, ja sabeu que heu de fer si voleu ser medalla de bronze.


    Publicado en Amigos, edusol dixit, Fotografía, Humor | Escribe el primer comentario »

    Memòries salines

    February 24 2006

    img_4691.jpg

    Pau, se’m estàn acudint un parell d’idees per fer un foto-muntatge que… (continuarà)

    img_4707.jpg

    Foto ilegal de l’interior de la mina de Sal de Cardona. Aniré a l’infern…ho sé… però sempre ens quedarà el record de les formacions tant maques que fa la natura quan se les dona d’artista! Per cert, soc conscient d’haver danyat irreparablement els drets d’imatge salinera. Per tant, demano per endavant les més sentides disculpes si s’esfondra l’economía mundial. Mea culpa! Mea culpa!

    img_4690.jpg

    La muntanya de sal vista desde fora. Preciosa! Aquesta no sé si també es ilegal… crec que la propera vegada que surti amb la càmara aniré de braçet amb l’advocat.

    img_4672.jpg

    Amics dels videojocs. Només m’ho sembla a mi o el Pol corrent rampa amunt està emulant al mateix Mario Bross?? Fins i tot hi han les barreres del nivell b (el difícil) Només falta el Donkey Kong llençant barrils a mansalva.

    Publicado en Amigos, edusol dixit, Familia, Fotografía, Humor, Sobre mi | Escribe el primer comentario »

    8 anyets

    February 23 2006

    edusol8a.jpg

    Abans era un bon nen…ara…bé, ara he crescut

    Publicado en edusol dixit, Familia, Sobre mi | 2 Comentarios »