Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Archive for the 'edusol dixit' Category

    El fin del SIDA esta cerca

    September 3 2006

    Acabo de ver un anuncio del Banco Santander en el que se preguntan: ¿que estará haciendo en este mismo momento la persona que descubrirá la vacuna contra el SIDA? Responden: estudiando con una de las becas que subvenciona el banco.

    Creo que hablo por todos cuando desde aquí, este humilde blog, doy mis más sinceras grácias al Banco Santander por librar a toda la humanidad de la terrible plaga que es el SIDA.

    Grácias otra vez!! De verdad.. Sois geniales!!
    (por si acaso, sigan tomando precauciones…)

    Publicado en edusol dixit | Escribe el primer comentario »

    Cuidarem de tu Marc

    August 23 2006

    IMG_5609 Originally uploaded by Eduard Solé.

    Aquesta coseta tan petitona que veieu a la foto aconsigueix activar en tú un instint de protecció bestial. I que n’és de maco en Marc!!

    Publicado en edusol dixit | Escribe el primer comentario »

    La Terra és plana

    August 5 2006

    La terra es plana. Curiosa manera d’atreure al possible lector i de sintetitzar la realitat mundial. En Thomas Friedman, reconegut periodista i guanyador de tres premis Pulitzer ens explica que significa que la terra s’està tornant plana. La globalització és la causa d’aquest aplanament de la terra. Aquesta globalització és una realitat indiscutible i està aquí per quedar-se, amb les coses bones i amb les dolentes. La globalització no té molt bona premsa. Aquest llibre també mostra la cara positiva de la globalització, la que crea riquesa, la que anivella el terreny de joc i la que com conseqüència de lo anterior, treballa en vers la pau. Una de les eines que ha fet possible la globalització es la xarxa de xarxes: Internet, la eina de comunicació global definitiva, que permet la comunicació instantània i barata arreu del món, i no controlada del tot pels governs mundials (Llegir sobre echelon). Internet escurça les distàncies i esborra les fronteres. A Internet no importa qui ets, perquè a Internet ets anònim i pots muntar una empresa o treballar-hi sense exposar-te a cap prejudici de ningú basat en la teva edat, salut, aparença, sexe, ètnia, etc…

    Internet permet connectar els centres de coneixement de tot el món i els acosta a qualssevol que tingui accés a un ordinador i a la xarxa. Evidentment, encara no hem arribat al punt que tothom qui vulgui hi tingui accés. La gent sense recursos està més preocupada sobre si avui menjaran o no que per consultar online quin mètode anticonceptiu li és més convenient.

    Internet ha possibilitat abaratir costos per les empreses i crear llocs de treball a països on els sous son més baixos que al país de la empresa matriu, però tot i així son bons sous en el país estranger. En aquests països, com la India per exemple, està ben considerat ser un operador telefònic, cosa que no impressiona gaire a EE.UU. per exemple. A més, a causa de la diferència horària, subcontractar segons quines tasques a treballadors d’un altre país significa que estiguin treballant en determinada tasca mentre tu dorms i tinguis la feina enllestida per quan t’aixequis a l’endemà. Això es productivitat!

    Es clar que amb el temps i l’avanç de la tecnologia, augmenta la competitivitat, perquè hi ha més gent capacitada i llesta per fer la teva feina millor, més ràpid i per menys diners. Cada vegada és i serà més freqüent tenir que competir amb gent de tot el món. S’ha acabat el dormir…si t’adorms ets història. La companyia que no sàpiga adaptar-se a la globalització deixarà de ser competitiva i de tenir un futur. Qui vulgui sobreviure en aquest nou món, ha de fer ús de la tecnologia i dels recursos estrangers. Si et dediques als negocis i no vas a veure a ningú de fora del teu país, ells vindran a veure’t a tu…per comprar el teu negoci. És per posar-se a pensar…i ràpid!

    Hem entrat a la era de la informació. La informació és poder, i ara la informació està molt més repartida.

    Aquests son els 10 aplanadors de la terra que han canviat el món…i seguiran fent-ho:

    1 РMenys murs i m̩s finestres:

    La caiguda del comunisme. Reorganització de les economies comunistes a economies de lliure mercat establertes de sota cap amunt. Difussió del sistema operatiu Windows i de la comunicació horitzontal que permet l’ús del correu electrònic i del fax.

    2 – Netscape surt a Borsa:

    Passem d’una plataforma basada en el PC a una plataforma basada en Internet. El navegador web permet visualitzar pàgines, baixar documents i enllaçar informació. Es popularitza l’ús de la xarxa fent-la accessible a tothom.

    Avui en dia sembla que Internet hagi existit sempre, i navegar per Internet no té secrets per ningú. Bé, no sempre ha estat així…el primer navegador es deia Mosaic i va començar a funcionar el 1993 amb 12 usuaris. A partir d’aqui, en poc temps la xarxa s’expandeix i es produeix una mena de febre de l’or…que s’ha anomenat “bombolla de les puntocom” Els emprenedors veuen el futur, i en volen treure partit. Visca la digitalització! Es pot fer negoci d’un munt de coses digitals: informació, música, fotografia, publicitat, correu, hardware, software e infraestructures que transportin tots aquests bytes amunt i avall… Davant les enormes possibilitats de negoci, es produeix un gran esforç inversor per cablejar tot el món de fibra òptica, per terra i per mar. Aquest fet contribueix a abaratir el cost de les trucades transoceàniques.

    3 – Workflow software:

    Gràcies a la creació d’un llenguatge de descripció de dades (XML) i del seu protocol de transport (SOAP) ha estat possible la creació de programes per facilitar la creació, automatització de processos, estandardització, fiabilitat, augment de la productivitat i llibertat geogràfica. Aquests 3 primers aplanadors han fet possible la aparició dels 6 següents.

    4 –Codi font lliure:

    És a dir, permetre la col·laboració de virtualment qualssevol persona que pugui aportar alguna cosa d’interès al programa en qüestió. Permet oferir una alternativa al software de les grans corporacions. És gratuït i sovint funciona igual o millor. Dos terços dels servidors que formen Internet funcionen gràcies a Apache, que és un d’aquests programes gratuïts.

    Un altre exemple de col·laboració gratuïta pel bé comú es Wikipedia, la enciclopèdia online. Tú pots editar o afegir una entrada. El control del gamberrisme es fa mitjançant el NPOV (neutral point of view). L’objectiu del creador Jimmy Wales es fer que “cada persona pugui accedir lliurement a la suma de tot el saber humà”. …toma ya!!…

    Al 1991, Linus Torvalds comparteix amb el món el seu sistema operatiu de codi obert “Linux” que havia de fer la competència al omnipresent Windows.

    5 – Subcontractació:

    No calen gaires explicacions, no?. Sempre hi ha qui et fa la feina per menys. És un fet molt comú, potser massa… i en breu a Espanya la llei ho controlarà.

    6 – Offshoring (Trasllat de fàbriques a l’estranger per abaratir costos)

    Cada mañana en África se despierta una gacela.

    Sabe que tiene que correr más rápido que el león más veloz si no quiere que la mate.

    Cada mañana se despierta un león.

    Sabe que tiene que ganar a la gacela más lenta si no quiere morir de hambre.

    Da igual que seas león o gacela.

    Cuando salga el sol, más te vale empezar a correr.

    Xina es una amenaça, un client i una oportunitat. Per tenir èxit, no pots deixar-la de costat. En lloc de competir amb Xina, descomposes el teu negoci i penses quina part t’agradaria fer a Xina, quina part voldries vendre a Xina i quina vols comprar a Xina.

    Xina és el lleó…

    7 – Cadena de subministres:

    És un mètode horitzontal de col·laboració entre proveïdors-minoristes-clients per crear valor. Les empreses es veuen obligades a adoptar mecanismes tipificats i compartits per totes i a eliminar els punts de fricció. Un exemple d’excel·lència en aquest àmbit es Wal-mart. Ha aconseguit ser el minorista més gran del món gràcies a comprar directament als fabricants i a tenir el seu propi centre de distribució. Han automatitzat les comandes i el control d’inventari i aconseguit per tant mantenir al mínim el stock de productes, a la vegada que minimitzen les vegades que es queden sense producte. Wal-Mart tracta als proveïdors com socis enlloc de com adversaris.

    8 – Intromissió dels subcontractistes dins les empreses contractants (Insourcing):

    A primera vista sembla difícil deixar que una empresa externa organitzi les entranyes de la teva…però tenir aquesta confiança ha merescut la pena per molts clients de UPS. Aquesta empresa de missatgeria millora el servei de moltes empreses fent directament les coses que hauria de fer la empresa que tú contractes (reparar un ordinador, compres d’internet, disseny d’embalatges, sincronitzar entregues de subministres…) El fet que UPS rebi directament aquestes comandes estalvia viatges i temps…i per tant cost. La majoria de clients de UPS son empreses petites que poden comportar-se i competir amb les grans gràcies a deixar que UPS et gestioni el producte acabat.

    9 – Accés lliure a la informació:

    L’accés lliure al coneixement permet a l’individuo trobar el que més li interessa en termes de salut, feina i oci, etc. Certament, l’accés lliure a la informació que Internet prové millora la teva vida.

    10 – Els esteroides:

    Els esteroides son els que potèncien i faciliten la implementació, la gestió i l’aprofitament de tot el que els 9 aplanadors anteriors permeten fer.

    Un gran avanç en matèria de compartir la informació son els programes “peer to peer” tals com napster, edonkey, emule, etc. Mitjançant aquests programes ni tant sols cal que sàpigues fer una pàgina web o fer servir un FTP per compartir els teus arxius amb el món.

    La democràcia i la igualtat ha arribat a totes les llars connectades a internet. Mitjançant un blog (que vé de Web log, és a dir diari a la web) pots donar a conèixer la teva veu sense necessitat de ser periodista o de tenir coneixements informàtics gaire complicats.

    Amb la tecnologia sense fils WI-FI s’amplia encara més les possibilitats d’accedir a la informació i de comunicació des de qualssevol punt “calent”, és a dir, amb cobertura. Això vol dir accés a la xarxa per finalitats d’oci o de feina sense limitacions geogràfiques. Visca la mobilitat!

    El futur proper ens depara videoconferència a l’abast de tothom.

    La plana web de l’autor: http://www.thomaslfriedman.com/

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Libros, Vida | Escribe el primer comentario »

    Anell vibrador

    June 29 2006

    Estimats lectors…sembla ser que a la festa de Sant Joan algú (sé qui ets!) va treure un tema que va despertar la curiositat de molts… es va atrevir a parlar de…SEXE!!! concretament d’un enginy anomenat “anell vibrador”. Jo, que no he tingut el “gust” de provar-lo, he googlizat “anillo vibrador” i vet aqui el que he trobat:La mala notícia es que tot i no haver-lo provat, no crec que als homes ens faci molta diferència.
    La bona notícia és que sembla que satisfà més a la dona que l’anell de diamants i a sobre és més barat!

    Publicado en edusol dixit, Humor | Escribe el primer comentario »

    Antiparàboles Zen…

    June 27 2006

    Vaya, vaya, vaya…mi gran amigo Juan Carlos (as know as Chino) se ha descolgado hoy con un par de emails subversivos en los cuales reniega de las profundas enseñanzas orientales que debieran guiar su vida… bé, bé, bé…que en farem de tú…La veritat es que s’ha currat les dues primeres de les seves anti-paràboles Zen. Ei! Vas a hacer las 101?? Viendo las dos primeras, te animo a ello. Son buenas! Por cierto, creo que un maestro de Zen te daría un collejón, pero OSHO que fué un gran maestro de la vida…creo que sonreiría al descubrir que vas por el buen camino…el de cuestionar todo, el del pensamiento alternativo y el de la creatividad. Felicidades!

    A continuació el seu email i les seves dues primeres Anti-paràboles (la part en castellà)

    Hola Edu,

    Empecé a leer el otro día las 101 parábolas Zen que con tanto esfuerzo conseguiste traducir. Me quedé con una sensación extraña en el estómago, pues si bien muchas de las parábolas contenían, lo que a mi modo de ver, eran grandes verdades, se me quedó en el cuerpo la idea de que estos koanes son demasiado excluyentes, que cualquier otro modo de pensar o sentir, cualquier cosa que difiera de su línea de pensamiento está equivocada. Dado que al fin y al cabo hay tantos modos de ver la vida como pares de ojos en el mundo, he decidido escribir poco a poco, y en la medida que me sea posible, mis “101 AntiParabolas Zen”; porque como diría el director de Valentine, la vida no es de un solo color…

    Aquí van las dos primeras :

    1. Una tassa de te

    Nan-in, un mestre japonès durant la era Meiji (1862-1912), va rebre a un professor d’universitat que va venir a preguntar sobre el Zen.

    Nan-in va servir el te. Va omplir totalment la tassa del visitant, i no va parar de posar te.

    El professor va observar el vessament fins que no va poder contenir-se. “Ja està plena. No n’hi entrarà més!”

    “Com aquesta tassa,” va dir Nan-in, “ets ple de les teves pròpies opinions y especulacions. Com puc mostrar-te Zen a menys que buidis primer la teva tassa?”

    A continuación, el profesor cogió su taza, la vació del té que Nan-in había vertido, y la llenó de leche hasta la mitad de su capacidad. Entonces el profesor se quedó mirando a Nan-in y le dijo: ¿ Por qué he de vaciarme de aquello que tanto esfuerzo me costó conseguir? Simplemente, busco algo que me complemente, algo que me haga mejor de lo que soy ahora. Y en ese momento, acabó de llenar la taza de leche con el té del viejo maestro; bebió de ella con sonrisa en los labios y mirada de placer en los ojos, mientras decía: ¡¡¡ Ahora está perfecta !!!

    60. El túnel

    Zenkai, el fill d’un samurai, va viatjar a Edo i allí va ser el reté d’un alt oficial. Es va enamorar de la dona del oficial i va ser descobert. En defensa pròpia el va matar. Llavors va fugir amb la dona.

    Els dos es van fer lladres. Però la dona era tant avariciosa que Zenkai es disgustava. Finalment, deixant-la, viatjà ben lluny a la província de Buzen, on es va convertir en un pidolaire ambulant.

    Per compensar el seu passat, Zenkai decidí complir amb algunes bones obres pel que li quedava de vida. Sabent que hi havia un camí perillós per sobre d’un precipici que havia causat la mort i lesions a moltes persones, va decidir cavar un túnel travessant la muntanya.

    Demanant menjar de dia, Zenkai treballava a les nits cavant els seu túnel. Quan varen passar trenta anys, el túnel feia 2.280 peus de llarg, 20 peus d’alt i 30 d’ample.

    Dos anys abans de completar la tasca, el fill del oficial que ell havia assassinat, que estava experimentat amb la espasa, va buscar Zenkai i vingué a matar-lo en venjança.

    “Et donaré la meva vida voluntàriament,” digué Zenkai. “Tant sols permet-me acabar el túnel. El dia que l’acabi, pots matar-me.”

    Així que el fill esperà el dia. Varis mesos passaren i Zenkai continuà cavant. El fill es va cansar de no fer res i va començar a ajudar a cavar. Desprès d’haver ajudat durant més d’un any, va arribar a admirar la forta voluntat i el caràcter de Zenkai.

    Finalment el túnel era complet i la gent podia fer-lo servir per viatjar de manera segura.

    “Ara talla’m el cap,” digué Zenkai. “La meva feina està acabada.”

    “Com puc tallar el cap del meu propi mestre? Demanà el jove amb llàgrimes als ulls.

    Se encontraban los dos hablando y con lagrimas en los ojos, cuando aparecieron a su lado varios soldados, que parecian escoltar a un hombre con vestimentas de funcionario imperial.

    “Buenos dias. Creo que debo presentarme” dijo el que aparentaba ser un funcionario. “Mi nombre es Tan Dao Vien, y soy funcionario imperial. Concretamente, soy recaudador de impuestos, y según mis informes, ninguno de los dos ha pagado al Emperador lo que debia en este último año…”

    Entonces, el hijo de oficial, que habia estado con Zenkai acabando el tunel, comenzó a explicar toda la historia al recaudador imperial.

    “Si, si, si, …toda esta historia es muy emotiva” respondió el funcionario, “pero no han cumplido con sus obligaciones hacia el emperador, y me veo obligado a denunciarlos y llevarlos presos”

    “Yo he sido capaz de perdonar al asesino de mi padre, y sin embargo Vd. no es capaz de perdonar una pequeña falta !!?. Pagaremos lo que debamos en cuanto nos sea posible…”

    “Demasiado tarde. Ni la lluvia cae hacia arriba, ni los impuestos son perdonados”. El funcionario se giró y espetó a los soldados que se llevaran presos a Zenkai y al joven.

    De camino a prisión, los dos reflexionaban sobre la naturaleza humana, y concluyeron que el perdón, al igual que un semilla, solo puede crecer sobre terreno fertil, y que algunas personas como el recaudador de impuestos, són aridas como el desierto del Gobi.

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Vida, Zen | Escribe el primer comentario »

    Gràcies per venir!!

    June 24 2006

    Hola!! La festa d’ahir va anar força bé. Gràcies a tots per venir! Queda demostrat que es una bona idea reunir bons amics, bon menjar,beure i bona música per passar una bona estona. Aixó s’ha de repetir!!Us adelanto unes quantes fotos de la col·lecció que trobareu al àlbum de flickr Sant Joan 2006. Ah…no recordo si us havia avisat que la meva Canon també retrata els pensaments i la veu…

    Primer premi al somriure més bonic

    Ana dijous Zubelzu

    Los machos vigilantes…no pierden de vista a posibles depredadores

    Caught on camera!!




    Fins la propera!!

    Publicado en Amigos, edusol dixit, Fiesta, Flickr, Fotografía, Sant Joan | 5 Comentarios »

    JAZZTEL = CAOS

    May 18 2006

    NO us feu de Jazztel. El servei d’atenció al client et dona tota la amabilitat que vulguis però cap solució. La ineficacia tendeix a l’infinit. Pots trucar 50 vegades i parlar amb 50 persones diferents que anotaran la teva incidència, però cap persona la llegirà i li donarà solució. La técnica utilitzada no es nova…es típica de les operadores de telefonía: tot es de l’àmbit d’un altre departament, en aquell moment no tenen operatives les eines informàtiques per comprovar la informació, els servidors s’estàn reparant, cal trucar novament en un altre horari, cal confiar que miraculosament les incidències s’arreglaran soles en poques hores o dies…
    El email que de moment furula és el de EDUARD.SOLE@terra.es

    Publicado en edusol dixit | Escribe el primer comentario »

    Recepta contra ferides mortals

    April 19 2006

    Mónica, et responc aqui el comentari per raons d’espai. (es que m’enrotllo molt…)——————++++++++++—————-

    Déu meu Eduard…. a vegades penso que en la meva última vida vaig ser un home i encara arrastro algo de la meva condició masculina…. O serà que sóc nascuda a Marte… no ho sé… només sé que això de l’amor té tela marinera, i que sigui entre home i dona, o entre home i home o entre dona i dona, quan algú implica lo més íntim que són els sentiments, la mínima ferida pot ser mortal, és com portar un nadó entre les mans, que l’has de cuidar però no el pots malcriar…. Carai, Eduard!!!! Com trobo a faltar les nostres enooooormes xerrades!!!!

    Petons,MONI

    ——————++++++++++—————-

    Has dit la paraula màgica: sentiments. Reconec la veritat en les teves paraules, però deixa’m afegir-ne algunes més. S’ha de perdre la por a ser ferit. Perquè sabem que passarà, tard o d’hora, en major o menor grau.
    El millor que podem fer es observar el món i a nosaltres mateixos per copsar la realitat. Això ens podria donar la perspectiva necessària per afrontar situacions de tota mena, aprenent a valorar-les en la seva mida justa. Estic convençut que a tots ens aniria molt millor en qualsevol àmbit (l’amor inclòs) si realment sabéssim qui som i que volem.Penso que en realitat tot, i vull dir tot, és senzill, molt senzill…o com a mínim molt més senzill del que ens pensem. He dit pensem? …és una manera de parlar. La majoria de nosaltres no sabem pensar (no es culpa nostra, així ens han educat, matant la nostra curiositat, creativitat e intel·ligència innates mitjançant els arbitrarismes i l’aprenentatge forçat de matèries que poc o res tenen a veure amb nosaltres i els nostres interessos). Tal com jo ho veig, el sistema educatiu actual no deixa de ser una manera més d’actuar contranatural que obté com no podia ser d’altre manera uns resultats desastrosos per l’individuo.

    Els poders fàctics han creat un sistema, un món “fictici” (trista i paradoxalment em refereixo al món real) que ens diu que hem de tenir un ego fort, que hem de lluitar contínuament, competir, ser els millors, guanyar batalles, acumular coneixements i coses, guanyar molts calers i gastar-ne encara més… PAREU EL CARRO QUE JO EM BAIXOOOO!! El sistema ens educa a través de molts mecanismes, tots amb la mateixa finalitat: controlar la nostra ment. Us informo -en cas que algun burro no se’n hagi adonat- que ho han aconseguit. Si algú dubta del que acabo de dir, ho sento, però en el seu cas el control es total! La bona noticia es que hi ha una manera de revertir la situació. Per fer-ho, evidentment haurem de fer les coses de manera diferent a l’habitual. Ja saps, quan una estratègia no funciona, hi ha que canviar d’estratègia. Per començar cal desconnectar la ment de tant en tant. Això s’aconsegueix mitjançant la meditació, que consisteix en buidar la ment i no pensar en res. També serà de gran ajuda observar el món que ens envolta sense cap filtre del que pensem que sabem, per aprendre com son les coses i sentir la realitat de tot, una realitat que encara que els nostres sentits no puguin copsar, si podem intuir. Serà necessari buidar la nostra ment de coses absurdes per poder tornar a omplir-la amb el que és essencial i bo per nosaltres. Tota la merda que la societat ens ha ficat al cap és la responsable del 100% dels nostres maldecaps. Quan hi penses, la majoria vivim molt limitats sense explotar el nostre potencial. La por i els dogmes que ens han fet aprendre a la força ens dominen i ens limiten enormement, i costen molt d’eliminar. Però cal fer-ho. Cal matar la ment, per poder obtenir una ment nova i fresca que ens sigui d’utilitat. Fem un petit inventari de coses habituals que trobem dins la nostra ment: cercles viciosos, mentides, axiomes no contrastats, dogmes, prohibicions, tabús, regles, pel·lícules que ens muntem nosaltres mateixos, necessitats que no ho son, patiments amb origen incert… es de bojos. De fet, estem bojos, tots estem bojos. Això si, la majoria ho dissimulem molt bé perquè així ens han ensinistrat.

    I tot aquest rotllo que us he fotut a que ve? Doncs ve a recolzar la meva afirmació que en quant als sentiments, hem de perdre la por, i viure l’amor de manera fluida i natural com a part que és de la vida (i una part important, certament). Qui visqui amb por de ser ferit per la parella caurà inevitablement en el que es coneix com profecia d’autocumpliment. I no volem ser víctimes dels nostres propis malsons, oi que no? Jo no. Canvia’t a tu mateix i canviaràs el món.

    Eduard

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Escúchame!, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario »

    Allibera’t de l’ego

    April 5 2006

    OSHO, un home, un visionari, un mestre, OSHO té molt a dir, i jo et recomano que l'escoltisSom presoners de nosaltres mateixos. La majoria tenim un dictador que ens governa. Aquest dictador és la nostra ment. La ment… que no para de xerrar, de pensar, de patir, de lluitar amb d’altres ments per acaparar el bé més ben repartit del món: la raó (la que sempre pensem que tenim). Permeteu-me un paral·lelisme amb la pel·lícula de matrix, on tothom viu enganyat en una il·lusió d’un mon real quan en realitat no son més que bateries biològiques per les màquines. Doncs bé, nosaltres no ho fem pas gaire millor quan ens identifiquem amb la nostra ment. La ment es només una part de nosaltres que hem de fer servir intel·ligentment, i no permetre que ens domini i prengui el control de tot el nostre ser. Cal alliberar-se de la esclavitud de l’ego. L’ego és un estúpid embolcall de la nostra consciència, el nostre veritable ser. L’ego l’ha creat la societat per mantenir-te enganyat amb el que li interessa a la societat (consumeix maleït! Consumeix!!). El que t’interessa realment a tu…és ser tu mateix. Però no caiguem en l’error de “pensar” que “es clar que sé qui soc”. És un gran repte arribar a conèixer-se un mateix, i sens dubte, l’ego és el gran obstacle a superar. Allibera’t de l’ego, allibera’t de la il·lusió.

    Hi ha un llibre fantàstic que ens parla de tot això. Es tracta de “El libro del ego”, d’en OSHO. Paradoxalment, aquest llibre no s’ha escrit…sinó que s’ha transcrit a partir de xerrades de l’autor. Els fragments que segueixen no pertanyen al llibre. Son una selecció dels que he trobat a la seva web. Us donaran una idea de la mena de persona que era (va morir al 1990 a causa –segons ell mateix i també el seu metge- del verí d’una presó d’Estats Units on el van tenir. Per cert, la seva biografia –que m’he baixat amb l’emule junt amb gran part dels seus llibres en format electrònic- és força interessant.

    Els fragments escollits són:


    El libro del ego. Almendruco's Trick Compliant.“No soy un psicoanalista. No estoy aquí para tratar tus mentes y curarlas. Estoy aquí para sacarte de tu mente – saludable, no saludable, neurótica, no importa. No tomo nota de tu mente, del tipo de mente que tienes. Cualquiera sea el tipo de mente…¡tienes que ser sacado de ella! ¡Así que no entro en detalles, simplemente comienzo a machacar!”
    “Sólo hay un sendero, que va hacia adentro, donde no encontrarás un solo ser humano, donde solo encontrarás silencio, paz”.
    “Sólo puedo indicar. Soy un dedo apuntando a la luna.”
    “Yo no estoy aquí para satisfacer tus expectativas. Si cumplo tus expectativas nunca seré capaz de transformarte. Yo estoy aquí para destruir todas tus expectativas, Yo estoy aquí para dejarte en shock. Y en esas experiencias de shock tu mente se detendrá. Tú no serás capaz de explicarlo – y ése es el punto cuando algo nuevo entra en ti.”
    “No hay ninguna ruta, ninguna parte donde ir, ningún consejero, ningún profesor, ningún maestro. Parece duro, parece áspero, pero yo estoy haciendo esto porque yo te amo, y las personas que no lo han hecho no lo han amado en absoluto. Ellos se amaban a si mismos y amaban tener una muchedumbre grande alrededor de ellos–la más grande muchedumbre, y así ellos se sienten nutridos en sus egos.
    Por eso yo llamo a la iluminación el último juego. Mientras más pronto botes esto, mejor. ¿Por qué no sólo simplemente eres? ¿Por qué innecesariamente vas de prisa de aquí para allá? Tú eres lo que la existencia quiere que tú seas. Simplemente relájate.”
    “No existe Dios y no existe religión. Quiero que la religión por primera vez sea absolutamente individual.”
    “Yo no soy un filósofo, yo no soy un sistematizador, yo soy absolutamente anárquico, tan anárquico como lo es la vida misma. Yo no creo en sistemas. Yo soy un flujo no-sistemático, anárquico, ni siquiera soy una persona, sólo un proceso. Yo no sé lo que te dije ayer, y la persona que lo dijo no está aquí para responder, se fue. Yo estoy aquí, y yo respondo sólo por este momento. Así que no esperes para mañana porque yo no estaré aquí. ¿Y quién va a formar una consistencia, quién va a encontrar un hilo que no es contradictorio? No hay nadie. Y yo quisiera que tú seas así.”
    “No estoy aquí para dar respuestas, estoy aquí para provocar en ti un signo de interrogación, el signo de interrogación esencial.”
    “La gente me pregunta por qué la sociedad está en mi contra. La sociedad no está en mi contra, yo soy antisocial.
    Pero no puedo hacer nada al respecto, tengo que hacer lo que hago. Tengo que compartir lo que me ha sucedido. Y al compartirlo voy en contra de la sociedad.”
    “No puedes decir de mi si estoy en lo correcto o estoy equivocado. A lo sumo, puedes decir que yo soy confuso. Pero ése es todo mi plan: confundir mucho. ¿Cuánto tiempo me permitirás cambiar de esto a aquello, de aquello a esto? Un día vas a gritar, ¡”Saca tus manos! Ahora quiero decidir yo””
    “Yo nunca he sido una persona seria… Yo no soy serio para nada porque la existencia no es seria. Es juguetona, tan plena de canciones, de música y de sutil risa… No tiene un propósito, no es un asunto empresarial. Es puro gozo, pura danza, energía desbordante.”
    “La risa relaja. Y la relajación es espiritual. La risa te trae a la tierra, te baja de tus estúpidas ideas de ser santísimo. La risa te devuelve a la realidad tal como es. El mundo es un juego de Dios, una broma cósmica. Y a menos que lo entiendas como una broma cósmica no serás capaz de entender el misterio esencial. Yo estoy completamente a favor del sentido del humor, de la risa.”
    “Mi contribución es que quiero que se entienda claramente que la riqueza externa no destruye tu espiritualidad interna, ni la pobreza externa la apoya.”
    “¿Por qué me contradigo a mí mismo? Yo no estoy aquí para enseñar filosofía. El filósofo tiene que ser muy consistente -sin fisuras, lógico, racional, siempre listo para discutir y probar sus afirmaciones-. Yo no soy un filósofo. Yo no estoy aquí para darte un dogma coherente al que te puedas agarrar. Mi esfuerzo entero es darte una no-mente.”
    “Yo no soy nadie. Yo no pertenezco a ninguna nación, no pertenezco a ninguna religión, no soy de ningún partido político. Yo soy simplemente un individuo, como la existencia me creó. Yo me he mantenido absolutamente no influenciado por ninguna idiota ideología -religiosa, política, social, financiera. Y el milagro es ese por que yo no estoy agobiado con todos esos vidrios en mis ojos, esas cortinas ante mí: yo puedo ver con claridad.”
    “Yo no soy un lógico, soy un existencialista. Creo en este sin-sentido, en este hermoso caos de la existencia, y estoy listo para ir con él a donde quiera que me lleve. No tengo una meta, porque la existencia no tiene metas; simplemente es, está floreciendo, abriéndose, danzando, y no preguntes por qué. Se trata un desbordamiento de energía, sin razón alguna. Yo estoy con la existencia.”
    “Yo estoy loco, ¡pero tú estás más loco! Y ese es el único vínculo entre nosotros: yo estoy loco, tú estás más loco”. (Locos anónimos)

    http://www.osho.com/

     

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Libros, OSHO, Vida | 7 Comentarios »

    Que et defineix? Qui ets?

    March 25 2006

    Enguany, encara hi ha la tendència a valorar positivament el qui treballa més hores del compte o s’hi deixa la salut. D’altra banda la societat no mira amb bons ulls els qui no fan del treball una de les seves prioritats en la vida. Tot i que la majoria de persones treballen simplement perquè hi ha que aportar diners a la economia familiar, quan preguntes a algú que es presenti o parli de si mateix, el resultat es quasi bé sempre similar a aquest: El meu nom es Eduard, tinc 34 anys i sóc Arquitecte tècnic… Una mica trist, no? M’acabo de definir per l’activitat que m’aporta diners i prou. Jo no vull definir-me per la manera com guanyo diners. Les persones no som fàbriques de diners! No seria millor que la costum fos dir coses com: El meu nom es Eduard i m’agrada el contacte amb les persones, sobretot si son més intel·ligents que jo o puc aprendre alguna cosa d’elles (tinc la teoria que es pot aprendre alguna cosa de absolutament tothom…fins i tot de les persones que en primera instància ens fan donar un pas enrere), m’agrada la música i el món audiovisual perquè em transmeten emocions, m’agrada llegir, m’agraden les cites perquè solen resumir en poques paraules ensenyaments vitals o com a mínim molt útils, m’agrada el contacte amb la natura i m’agrada de tant en tant redescobrir per mi mateix diferents aspectes de la vida. M’interessa tot el que té que veure amb el llenguatge i els diferents sistemes de comunicació a tots nivells, des del murmuri a cau d’orella a la publicació a Internet. Odio els tabús i les “pors al que diran” i a les persones que es creuen superiors simplement per la feina que fan.
    Ara mateix, el projecte que tinc es reeducar la meva ment, buidar-la de axiomes i dogmes de fe i omplir-la de les meves pròpies conclusions a partir de la observació, aprendre a fer dissabte de les idees, sabent que els pensaments tenen data de caducitat i que el que avui és vàlid i funciona, demà ja no val, trobar l’interruptor per desconnectar la ment i usar-la només quan cal i de la manera convenient. Es a dir, de vegades ens cal concentració per resoldre una situació i la ment ens ho permet fer. D’altres, es millor posar la ment a descansar (si la ment no descansa et tornes boig) per solucionar abans alguna situació complicada. Cal alimentar la ment amb nous estímuls de tant en tant, que crearan noves sinapsis i a la llarga ens permetran sortir airosos de noves situacions, però sense caure en l’error de sobre-estimular la ment i fatigar-la fins l’extrem que ens estanquem. La televisió, la publicitat -que està per tot arreu excepte en el melic de la nostra parella- i la costum de “matar el temps” -fent el que sigui abans que simplement no fer res més que estar en pau amb nosaltres mateixos-, produeixen fatiga mental, estrès per entendre’ns. Es parla tant del estrès que el considerem normal i menyspreem els seus efectes nocius sobre la salut. Contra el estrès…calma. Em vé a la memòria una cita que diu: “El millor moment per fer una pausa es quan no tens temps per fer-ho”. Per segona vegada en aquest blog, us recomano li doneu una ullada al “Slow movement”. Us canviarà la vida i tot el que s’ha de fer és més fàcil del que pensem i està al nostre abast. Nosaltres controlem el nostre temps…només cal voler-ho i fer-ho. Llegiu els posts que he publicat sobre el tema: “Frena i viu” i “Som esclaus del temps”.

    Sovint, el que fa la majoria no és el més encertat i hi ha una millor manera de pensar i d’actuar. La resistència comú que tenim a canviar la nostra manera de pensar és precisament un dels obstacles més grans per assolir un contacte més directe amb un mateix i amb la manera de viure la vida. Si aprenem a dominar la nostra ment i a usar-la només quan ens fa falta i de la manera adequada, ens anirà molt millor a la vida. Potser si ho aconseguim, els psicòlegs no es guanyaran tant bé la vida, i no es vendran tants medicaments per la migranya, però segur que es un preu que pagarem amb gust. No?

    El placer de no trabajar, así como los otros libros de Ernie J. Zelinski son Almendruco's Trick Compliant.

    El llibre que ens ocupa avui tant sols s’ocupa d’un aspecte, però n’és un molt important que pot causar un impacte molt positiu en nosaltres. Es diu: “El placer de no trabajar” d’en Ernie J. Zelinski. La estructura del llibre es molt bona, amena i amb un índex molt detallat que et permet consultar un tema molt concret amb rapidesa. El llibre està plagat de cites, dibuixos, casos reals i cartes o e-mails dels lectors d’edicions antigues del mateix llibre. Però no us deixeu enganyar per la primera impressió. Aquest llibre està dedicat al temps d’oci. Aquest llibre no va en contra del treball. Simplement posa al treball en el seu lloc, explicant com ha canviat el concepte del treball amb la època moderna…canviat cap a pitjor! El que ha fet l’autor es atraure l’atenció del possible comprador amb el recurs de definir una cosa mitjançant el seu oposat. Si ho penseu bé, penso que ha encertat amb el títol. No crec que tanta gent hagués comprat el llibre si el títol fos: “El placer del ocio”.

    L’autor del llibre ha aconseguit èxit professional i una situació financera acomodada prenent el risc de deixar el seu treball convencional per escriure llibres i fer conferències. S’ha convertit en un expert en oci. En Ernie sap gestionar el seu temps, i per tant la seva vida.

    Aquest es el resum del llibre que he fet per ús personal: El placer de no trabajar.pdf
    Si us agrada compreu el llibre. Altament recomanat!

    A continuació, gaudiu del recull de les cites del llibre que trobo més interessants:

    · Se ha encontrado una explicación para todas las cosas, excepto para cómo vivir. (Jean Paul Sartre)
    · ¿De que te sirve ser un genio si no te permite estar desocupado? (Gerald Barzan)
    · El ocio es la responsabilidad más desafiante que se le puede plantear a un hombre. (William Russell)
    · El éxito es una cuestión de suerte -simplemente pregunta a algún fracasado-. (Proverbio anónimo)
    · Odio las definiciones. (Benjamín Disraeli)
    · En este mundo sólo existen dos tragedias. Una es no conseguir lo que se quiere y la otra es conseguirlo. (Oscar Wilde)
    · Lo único que algunas personas hacen, es envejecer. (Ed Howe)
    · Están preparados porque piensan que están preparados. (Virgilio)
    · La mayoría de la gente piensa sólo una o dos veces al año. He conseguido ser famoso a nivel internacional por pensar una o dos veces a la semana. (George Bernard Shaw)
    · Solamente el más loco de los ratones se escondería en la oreja de un gato. Pero sólo al más sabio de los gatos se le ocurriría mira ahí. (Scott Love)
    · Lo que es sencillo dura más. (Edward R. Murrow)
    · Entre tener que cambiar nuestros puntos de vista o demostrar que no es perciso hacerlo, la mayoría de nosotros inmediatamente nos esforzamos por la demostración. (John Kenneth Galbraith)
    · Trabajo: lo que interfiere con el golf. (Frank Dane)
    · El mejor test de calidad de una civilización es la calidad de su ocio. (Irwin Edman)
    · Ningún hombre que va deprisa es muy civilizado. (Will Durant)
    · La muerte es la manera que la naturaleza tiene de decirnos que nos lo tomemos con calma. (Pintada del lavabo)
    · Se pierde mucha felicidad en su busqueda. (Anónimo)
    · Millones de personas que anhelan la inmortalidad no saben qué hacer en una tarde lluviosa de domingo. (Susan Ertz)
    · La finalidad del trabajo es conseguir tiempo de ocio. (Aristóteles)
    · No quiero el queso, sólo quiero librarme de esta trampa. (Proverbio español)
    · La ignorancia nunca pasa de moda. Estaba de moda ayer, es lo último hoy y mañana marcará la pauta. (Frank Dane)
    · Trabajando ocho horas al día puede conseguir eventualmente llegar a ser jefe y trabajar doce horas diarias. (Rober Frost)
    · Siempre nos estamos preparando para vivir, pero no vivimos nunca. (Ralph Waldo Emerson)
    · Aprenda a detenerse… o no le sucederá nada que valga la pena. (Doug King)
    · La frustración más profunda experimentada por los seres humanos es la diferencia que existe entre lo que uno era capaz de llegar a ser y lo uno ha llegado a ser. (Ashley Montagu)
    · No basta con estar ocupado… la cuestión es: ¿en qué estamos ocupados? (Henry David Thoreau)
    · Este instante, como todos los instantes, es muy bueno, si sabemos qué hacer con él. (Ralph Waldo Emerson)
    · En la vida se deben conseguir dos cosas: la primera es alcanzar lo que se desea; y después de eso, disfrutarlo. Sólo los más sabios de los hombres consiguen la segunda. (L.P. Smith)
    · El éxito es conseguir lo que se quiere; la felicidad es apreciar lo que se tiene. (Anónimo inteligente)
    · Hay más gente aburrida que cuando era niño. (Fred Allen)
    · Aprender es descubrir lo que ya sabes. Hacer es demostrar que lo sabes. (Richard Bach)
    · Aprendo de mis errores. La próxima vez que me equivoque me resultará mucho más fácil. (Anónimo)
    · Mi vida está llena de obstáculos. El principal soy yo. (Jack Parr)
    · Lo que es, es, y lo que debe ser es una maldita mentira. (Lenny Bruce)
    · El verdadero secreto del éxito es el entusiasmo. (Walter Chrysler)
    · La vida es un banquete y muchos locos se mueren de hambre. (Anónimo inteligente)
    · Una de las características más destacadas de los genios es el poder de encender su propio fuego. (John Foster)
    · La acción no siempre aporta felicidad; pero sin la acción la felicidad no existe. (Benjamin Disraeli)
    · Creo que la televisión es muy educativa. Cada vez que alguien enciende el televisor me voy a otra habitación y leo un libro. (Groucho Marx)
    · Aquellos que no encuentran tiempo para hacer ejercicio tendrán que encontrar tiempo para ponerse enfermos. (Anónim)
    · Las mentes avanzadas tienen propósitos, las demás tienen deseos. (Washington Irving)
    · El hombre que no lee libros buenos no tiene ninguna ventaja sobre el hombre que no puede leerlos. (Mark Twain)
    · Emplee su tiempo cultivándose con los escritos de los demás, de este modo obtendrá fácilmente aquello para lo que otros han trabajado duramente. (Sócrates)
    · El tiempo es un modo natural de impedir que todo suceda a la vez. (Anónimo)
    · Nada es tan preciado y querido como el tiempo. (Proverbio francés)
    · El momento de relajarte es cuando no tienes tiempo para hacerlo. (Sydney J. Harris)
    · El día más desperdiciado de todos es aquel en el que no nos hemos reído. (Sebastian Roch Nicolas Chamfort)
    · El camino es mejor que la posada. (Miguel de Cervantes)
    · Ciudad viva: millones de personas que viven juntas en soledad. (Henry David Thoreau)
    · De vez en cuando tienes que tomarte un descanso y visitarte a ti mismo. (Audrey Giorgi)
    · Conocer a los demás es sabiduría, conocerse a sí mismo es iluminación. (Lao tzu)
    · La soledad nos hace ser más duros con nosotros mismos ymás tiernos con los demás: en ambos casos mejora nuestro carácter. (Federico Nietzsche)
    · La conversación enriquece la inteligencia, pero la soledad es la escuela de los genios. (Edward Gibbon)
    · Demasiada gente piensa en la seguridad en lugar de en la oportunidad. Parece que tienen más miedo de la vida que de la muerte. (James F. Byrnes)
    · Tener mucho dinero no cambia nada. Simplemente lo amplía. Los sinvergüenzas se convierten en mayores sinvergüenzas y las buenas personas se convierten en personas todavía mejores. (Ben Narasin)
    · Cuando uno ha tenido que trabajar tan duro para ganar dinero, ¿por qué se tiene que imponer la ardua tarea de ahorrarlo? (Don Herold)
    · Intento gastar el noventa por ciento de mi dinero en mujeres despampanantes, en bebida y en pasármelo bien y el otro diez por ciento me lo gasto en tonterías (Tug McGraw)
    · Un corazón feliz es mejor que un monedero lleno. (Proverbio italiano)
    · El hombre más rico es aquel cuyos placeres son los más baratos. (Henry David Thoreau)
    · Cuando crezca quiere ser un niño. (Joseph Heller)
    · Sólo se vive una vez. Pero si se vive bien, una vez es suficiente. (Fred Allen)

    Passeu-vos per la web en anglès del llibre: http://www.thejoyofnotworking.com/

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Estrategia, Imprescindible, Libros, Locura, Recomendado, Sobre mi, Vida | 1 Comentario »