Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Archive for the 'Almendruco' Category

    Paràboles Zen

    April 18 2006

    Hola amics!Finalment he acabat la traducció de les 101 paràboles zen que vaig trobar a la web:

    http://www.ashidakim.com/zenkoans/zenindex.html

    Vull penjar a la web el document, perquè és massa llarg per posar-lo aquí, però de moment el meu proveïdor encara no m’ha solucionat el problema amb el servidor que no em deixa utilitzar la meva plana personal. Per tant, de moment, si a algú li interessa el tema i vol que li passi les 101 paràboles traduides al català, que m’ho digui i li passo per correu electrònic.

    A continuació, tres de les que més m’han agradat:


    La lluna no pot ser robada

    Ryokan, un mestre Zen, vivia la vila més simple en una petita cabana al peu d’una muntanya. Un vespre un lladre visità la cabana només per descobrir que no hi havia res per robar.

    Ryokan tornà i el va enxampar. “Has fet un llarg camí per visitar-me,” li digué al lladre, “y no hauries d’anar-te’n amb les mans buides. Si us plau emporta’t la meva roba com a regal.”

    El lladre es quedà perplex. Es va emportar la roba i es va escapolir.

    Ryoken es va assentar nu, observant la lluna. “Pobre home”, mussità, “Tant de bo hagués pogut donar-li aquesta meravellosa lluna.”

    Qui dona hauria d’estar agraït

    Mentre Sisetsu era mestre de Engaku a Kamakura va necessitar cambres més grans, ja que aquelles en les que ensenyava estaven massa plenes. Umezu Seibei, un mercader d’Edo, va decidir donar cinc-centes peces d’or anomenades ryo per a la construcció de una escola més còmode. Va portar els diners al mestre.

    Seisetsu digué: “D’acord. Els agafo.”

    Umezu li donà a Seisetsu el sac de monedes d’or, però no va quedar satisfet amb l’actitud del professor. Un podria viure un any sencer només amb tres ryo, i al mercader ni tant sols se li havien agraït que en donés cinc-centes.

    “Dins del sac hi ha cinc-centes ryo,” apuntà Umezu.

    “M’ho has dit abans,” contestà Seisetsu.

    “Tot i que sigui un mercader pròsper, cinc-centes ryo son molts diners,” digué Umezu.

    “Vols que te’n doni les gràcies? Preguntà Seisetsu.

    “Hauries de fer-ho,” replicà Uzemu.

    Perquè? Inquirí Seisetsu. “Qui dona hauria d’estar agraït.”

    El túnel

    Zenkai, el fill d’un samurai, va viatjar a Edo i allí va ser el reté d’un alt oficial. Es va enamorar de la dona del oficial i va ser descobert. En defensa pròpia el va matar. Llavors va fugir amb la dona.

    Els dos es van fer lladres. Però la dona era tant avariciosa que Zenkai es disgustava. Finalment, deixant-la, viatjà ben lluny a la província de Buzen, on es va convertir en un pidolaire ambulant.

    Per compensar el seu passat, Zenkai decidí complir amb algunes bones obres pel que li quedava de vida. Sabent que hi havia un camí perillós per sobre d’un precipici que havia causat la mort i lesions a moltes persones, va decidir cavar un túnel travessant la muntanya.

    Demanant menjar de dia, Zenkai treballava a les nits cavant els seu túnel. Quan varen passar trenta anys, el túnel feia 2.280 peus de llarg, 20 peus d’alt i 30 d’ample.

    Dos anys abans de completar la tasca, el fill del oficial que ell havia assassinat, que estava experimentat amb la espasa, va buscar Zenkai i vingué a matar-lo en venjança.

    “Et donaré la meva vida voluntàriament,” digué Zenkai. “Tant sols permet-me acabar el túnel. El dia que l’acabi, pots matar-me.”

    Així que el fill esperà el dia. Varis mesos passaren i Zendai continuà cavant. El fill es va cansar de no fer res i va començar a ajudar a cavar. Desprès d’haver ajudat durant més d’un any, va arribar a admirar la forta voluntat i el caràcter de Zenkai.

    Finalment el túnel era complet i la get podia fer-lo servir per viatjar de manera segura.

    “Ara talla’m el cap,” digué Zenkai. “La meva feina està acabada.”

    “Com puc tallar el cap del meu propi mestre? Demanà el jove amb llàgrimes als ulls.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Vida, Zen | 2 Comentarios »

    Marcians i venusianes

    April 10 2006

    Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus. Almendruco's Trick Compliant.

    Parlem d’un best-seller, d’un llibre essencial, d’un recull de paraules que molt bé poden millorar la nostra vida de parella: “Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus” de John Gray. Es evident que l’home i la dona son diferents, el que passa es que sovint oblidem que aquesta diferència es molt gran, i que cal aprendre l’altre idioma (el marcià o el venusià) pel nostre bé i el de la nostra relació.

    Si recomano aquest llibre és perquè realment em vaig identificar amb la descripció del marcià mentre el llegia, i que les conductes i errors que aquest adoptava han estat sovint els meus propis.

    Aquest llibre ens recorda que:

    • De vegades les dones només volen ser escoltades i compreses, no els cal una solució.
    • Quan els homes ens enfadem ens refugiem a la cova i quan son elles que s’enfaden necessiten parlar.
    • Que els homes es motiven i adquireixen força quan es senten necessaris.
    • Que les dones es motiven i adquireixen força quan es senten estimades.
    • Que l’home que estima una dona, necessita allunyar-se periòdicament per poder apropar-se desprès.
    • Que l’autoestima d’una dona puja i baixa com una ona. El moment en que toca fons es l’adient per fer una neteja pel que fa les emocions.
    • Els homes lluiten pel dret a ser lliures, mentre que les dones lluiten pel dret a estar disgustades. Els homes volen espai i les dones comprensió.
    • Les dones necessiten rebre: Estimació, comprensió, respecte, devoció, valoració, seguretat.
    • Els homes necessiten rebre: Confiança, acceptació, apreciació, admiració, aprovació, ànim.
    • La millor manera d’ajudar a un home a créixer és no intentar canviar-lo.
    • Moltes parelles comencen a discutir sobre una cosa, i al cap d’un moment estan discutint sobre la seva manera de discutir.
    • Els homes rara vegada diuen “Ho sento” perquè, a Mart, això significa que has fet alguna cosa malament i et disculpes.
    • Hi ha una manera comú en que les dones, sense voler, inicien discussions, i el que passa es que no son directes al manifestar els seus sentiments.
    • Irònicament, el mateix acte d’eludir les nostres emocions lis dona poder per controlar les nostres vides.

    Si tot el que acabeu de llegir no us fa el pes, llavors us donaré la meva opinió sobre el tema, molt sintetitzada:

    Que no us fallin mai cap dels dos pilars que sostenen una relació saludable: confiança i comunicació. Només que en falli un…cagada rock!!

    Ah…si teniu parella, ara és tan bon moment com un altre per donar-li una abraçada. Si no en teniu, ara és tan bon moment com un altre per aprendre a no cagar-la quan en tingueu (si es el que voleu, es clar…)

    Heu escoltat la canço “Sideral” de Macaco? Es la canyaaaaaaa!!! (i a més a la lletra diu unes cuantes vegades love, love, love, love.

    Dona la casualité que tinc aquest llibre repetit (pensava que l’havia perdut i el vaig tornar a comprar quan el mol cabró del llibre estava amagat en el maleter del cotxe…) Total, que si creus que et pot fer servei, ja saps… estaré encantat de donar-te’l. De veritat.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Recomendado, Vida | 2 Comentarios »

    Tao y Zen

    April 8 2006

    taoyzenalanwatts.jpg

    Tao

    La experiencia del tao no puede obtenerse a través de ningún método premeditado. El tao que puede ser tao no es tao. El tao funciona por si mismo. La inseparabilidad de los opuestos deja entrever la unidad que existe tras ellos. Parte de la experiencia del Tao consiste en no forzar, no obstruir. El lugar en el que estamos es el punto de llegada.Como nos educan para vivir una vida con sentido y para ser capaces de depender de nosotros mismos, siempre se espera que podamos racionalizar nuestras acciones con palabras. Cuando intentamos cumplir este mandato, desarrollamos una especie de segundo yo dentro de nosotros, lo que en zen se llama el “yo observador”. Puede sernos muy útil desarrollar este yo observador, pero también puede causarnos problemas, haciendo comentarios sobre quiénes somos y lo que estamos haciendo. Por ejemplo, nos pregunta: ¿Qué pensarán los demás?”, “¿Estoy siendo correcto?”, ¿Tiene sentido lo que estoy haciendo?”. El tao se caracteriza por la naturalidad, espontaneidad, estado de flujo y no resistencia a lo que es. El misterio de la vida no es un misterio que debamos resolver, sino una realidad que debemos experimentar.

    Muchas formas, una esencia.

    Zen

    Todos vosotros sois perfectos tal como sois. Y a todos os vendría bien mejorar un poco. (Suzuki Roshi, fundador del San Francisco Zen Center)

    El zen es una práctica que se fundamenta en determinado tipo de experiencia personal, y no puede plasmarse en palabras una idea completa de sus verdades El principio que subyace en todos los relatos zen queda explicado en el Sutra del sexto patriarca, cuando Hui-neng dice: Si alguien te hace una pregunta sobre asuntos sagrados responde siempre en términos profanos. Si te pregunta sobre la realidad última, respóndele en términos de la vida cotidiana. Si te pregunta sobre la vida de cada día, contéstale en términos de la realidad última. Lo mundano y lo sagrado son una sola cosa. Un maestro zen dice: “Si tienes un bastón, te daré uno. Si no lo tienes, te lo quitaré” Construimos nuestra imagen de quienes somos en torno a un principio de sociabilidad humana que se mide por nuestra capacidad de convivir según nuestro sistema de convenciones sociales. Como resultado de ello, a menudo acabamos decepcionando a todo el mundo, incluidos nosotros, porque nadie es perfecto, y porque, como solía decirme mi madre: “¡No eres el único pedrusco de la playa!” Como resultado de nuestras convenciones sociales, nos sentimos extraños en el mundo. Estamos desconectados de él, y eso es algo que nos “pasa”, que soportamos y que recibimos pasivamente. ¡Y nunca llegamos al punto de darnos cuenta de que somos nosotros quienes generamos todo el problema! Todo depende de ti. Tú originas tus problemas, tú te metes en la trampa. El rasgo más destacable de la personalidad de los practicantes del zen es la mente despejada. Cuando uno habla con maestros zen, le invade la extraña sensación de que, mientras está con ellos, conversando, ellos están absolutamente contigo. No tienen otra cosa que hacer más que hablar contigo. Simplemente, están “ahí”. A menudo se dice que el zen está más allá del intelecto y de la lógica, y que este tipo de comprensión no es accesible a la razón o a cualquier otro proceso intelectual. La comprensión del zen es intuitiva. El zen no destruye la vida intelectual. Lo único que dice es: “Que los conceptos no te engañen” Nuestro cuerpo-mente (contrariamente a lo que solemos sentir) no es algo aislado de otras mentes y del mundo exterior. Todo es un solo proceso. Si no sentimos que sea así, es porque se nos ha adoctrinado con conceptos que contradicen los hechos. El concepto de lo que podríamos llamar “el ego cristiano” no encaja con los hechos de la vida. El matrimonio es una institución social, así como lo es la familia, el reloj y el calendario, la latitud y la longitud. Y el ego es una institución social; en otras palabras, es una “convención” (del latín convenire, “venir juntos”); es un consenso, un acuerdo. Al aceptarlo acordamos una serie de reglas con el propósito de jugar a un juego. La idea básica del zen consiste en suspender las reglas que hemos impuesto a la vida, y ver el mundo como es: un todo vinculado. Hay que dejar de hablarnos a nosotros mismos. Meditar es dejar de hablar contigo mismo. Tienes que dejar de pensar para tener algo en que pensar.

    Estar sentado en silencio, sin hacer nada. Llega la primavera y la hierba brota sola.

    Es interesante ver que las palabras son una forma de notación; las palabras son la notación de la vida. Del mismo modo que la notación musical es una forma de escribir música para poder recordarla, las palabras son vehículos esenciales de la memoria: las repetimos, las escribimos y las recordamos. Eso nos ofrece una maravillosa sensación de control, pero, en tanto en cuanto estemos atados a nuestra notación, pagamos un precio. Tot el que acabeu de llegir son fragments que he seleccionat del llibre recomanat del dia: “Tao y Zen” d’en Alan Watts. http://www.alanwatts.com/ En aquesta plana trobareu 99 koans. Estan en anglès, lo qual es una dificultat afegida tenint en compte que per naturalesa, els koans tenen la missió de desafiar la nostra lògica (sobretot la occidental) per assenyalar la direcció correcta, la realitat última. Probablement acabaré traduint aquests koans. Si a algú li interessa, m’ho dieu.

    99 Zen poems
    Més poemes Zen

    Per finalitzar, el meu propi koan:

    La vida es joc. Juguem?


    Si l’apartat de comentaris pogués parlar, us demanaria que aportéssiu el vostre koan…

     

    Publicado en Almendruco, Citas, Escúchame!, Libros, Tao, Vida, Zen | 2 Comentarios »

    Allibera’t de l’ego

    April 5 2006

    OSHO, un home, un visionari, un mestre, OSHO té molt a dir, i jo et recomano que l'escoltisSom presoners de nosaltres mateixos. La majoria tenim un dictador que ens governa. Aquest dictador és la nostra ment. La ment… que no para de xerrar, de pensar, de patir, de lluitar amb d’altres ments per acaparar el bé més ben repartit del món: la raó (la que sempre pensem que tenim). Permeteu-me un paral·lelisme amb la pel·lícula de matrix, on tothom viu enganyat en una il·lusió d’un mon real quan en realitat no son més que bateries biològiques per les màquines. Doncs bé, nosaltres no ho fem pas gaire millor quan ens identifiquem amb la nostra ment. La ment es només una part de nosaltres que hem de fer servir intel·ligentment, i no permetre que ens domini i prengui el control de tot el nostre ser. Cal alliberar-se de la esclavitud de l’ego. L’ego és un estúpid embolcall de la nostra consciència, el nostre veritable ser. L’ego l’ha creat la societat per mantenir-te enganyat amb el que li interessa a la societat (consumeix maleït! Consumeix!!). El que t’interessa realment a tu…és ser tu mateix. Però no caiguem en l’error de “pensar” que “es clar que sé qui soc”. És un gran repte arribar a conèixer-se un mateix, i sens dubte, l’ego és el gran obstacle a superar. Allibera’t de l’ego, allibera’t de la il·lusió.

    Hi ha un llibre fantàstic que ens parla de tot això. Es tracta de “El libro del ego”, d’en OSHO. Paradoxalment, aquest llibre no s’ha escrit…sinó que s’ha transcrit a partir de xerrades de l’autor. Els fragments que segueixen no pertanyen al llibre. Son una selecció dels que he trobat a la seva web. Us donaran una idea de la mena de persona que era (va morir al 1990 a causa –segons ell mateix i també el seu metge- del verí d’una presó d’Estats Units on el van tenir. Per cert, la seva biografia –que m’he baixat amb l’emule junt amb gran part dels seus llibres en format electrònic- és força interessant.

    Els fragments escollits són:


    El libro del ego. Almendruco's Trick Compliant.“No soy un psicoanalista. No estoy aquí para tratar tus mentes y curarlas. Estoy aquí para sacarte de tu mente – saludable, no saludable, neurótica, no importa. No tomo nota de tu mente, del tipo de mente que tienes. Cualquiera sea el tipo de mente…¡tienes que ser sacado de ella! ¡Así que no entro en detalles, simplemente comienzo a machacar!”
    “Sólo hay un sendero, que va hacia adentro, donde no encontrarás un solo ser humano, donde solo encontrarás silencio, paz”.
    “Sólo puedo indicar. Soy un dedo apuntando a la luna.”
    “Yo no estoy aquí para satisfacer tus expectativas. Si cumplo tus expectativas nunca seré capaz de transformarte. Yo estoy aquí para destruir todas tus expectativas, Yo estoy aquí para dejarte en shock. Y en esas experiencias de shock tu mente se detendrá. Tú no serás capaz de explicarlo – y ése es el punto cuando algo nuevo entra en ti.”
    “No hay ninguna ruta, ninguna parte donde ir, ningún consejero, ningún profesor, ningún maestro. Parece duro, parece áspero, pero yo estoy haciendo esto porque yo te amo, y las personas que no lo han hecho no lo han amado en absoluto. Ellos se amaban a si mismos y amaban tener una muchedumbre grande alrededor de ellos–la más grande muchedumbre, y así ellos se sienten nutridos en sus egos.
    Por eso yo llamo a la iluminación el último juego. Mientras más pronto botes esto, mejor. ¿Por qué no sólo simplemente eres? ¿Por qué innecesariamente vas de prisa de aquí para allá? Tú eres lo que la existencia quiere que tú seas. Simplemente relájate.”
    “No existe Dios y no existe religión. Quiero que la religión por primera vez sea absolutamente individual.”
    “Yo no soy un filósofo, yo no soy un sistematizador, yo soy absolutamente anárquico, tan anárquico como lo es la vida misma. Yo no creo en sistemas. Yo soy un flujo no-sistemático, anárquico, ni siquiera soy una persona, sólo un proceso. Yo no sé lo que te dije ayer, y la persona que lo dijo no está aquí para responder, se fue. Yo estoy aquí, y yo respondo sólo por este momento. Así que no esperes para mañana porque yo no estaré aquí. ¿Y quién va a formar una consistencia, quién va a encontrar un hilo que no es contradictorio? No hay nadie. Y yo quisiera que tú seas así.”
    “No estoy aquí para dar respuestas, estoy aquí para provocar en ti un signo de interrogación, el signo de interrogación esencial.”
    “La gente me pregunta por qué la sociedad está en mi contra. La sociedad no está en mi contra, yo soy antisocial.
    Pero no puedo hacer nada al respecto, tengo que hacer lo que hago. Tengo que compartir lo que me ha sucedido. Y al compartirlo voy en contra de la sociedad.”
    “No puedes decir de mi si estoy en lo correcto o estoy equivocado. A lo sumo, puedes decir que yo soy confuso. Pero ése es todo mi plan: confundir mucho. ¿Cuánto tiempo me permitirás cambiar de esto a aquello, de aquello a esto? Un día vas a gritar, ¡”Saca tus manos! Ahora quiero decidir yo””
    “Yo nunca he sido una persona seria… Yo no soy serio para nada porque la existencia no es seria. Es juguetona, tan plena de canciones, de música y de sutil risa… No tiene un propósito, no es un asunto empresarial. Es puro gozo, pura danza, energía desbordante.”
    “La risa relaja. Y la relajación es espiritual. La risa te trae a la tierra, te baja de tus estúpidas ideas de ser santísimo. La risa te devuelve a la realidad tal como es. El mundo es un juego de Dios, una broma cósmica. Y a menos que lo entiendas como una broma cósmica no serás capaz de entender el misterio esencial. Yo estoy completamente a favor del sentido del humor, de la risa.”
    “Mi contribución es que quiero que se entienda claramente que la riqueza externa no destruye tu espiritualidad interna, ni la pobreza externa la apoya.”
    “¿Por qué me contradigo a mí mismo? Yo no estoy aquí para enseñar filosofía. El filósofo tiene que ser muy consistente -sin fisuras, lógico, racional, siempre listo para discutir y probar sus afirmaciones-. Yo no soy un filósofo. Yo no estoy aquí para darte un dogma coherente al que te puedas agarrar. Mi esfuerzo entero es darte una no-mente.”
    “Yo no soy nadie. Yo no pertenezco a ninguna nación, no pertenezco a ninguna religión, no soy de ningún partido político. Yo soy simplemente un individuo, como la existencia me creó. Yo me he mantenido absolutamente no influenciado por ninguna idiota ideología -religiosa, política, social, financiera. Y el milagro es ese por que yo no estoy agobiado con todos esos vidrios en mis ojos, esas cortinas ante mí: yo puedo ver con claridad.”
    “Yo no soy un lógico, soy un existencialista. Creo en este sin-sentido, en este hermoso caos de la existencia, y estoy listo para ir con él a donde quiera que me lleve. No tengo una meta, porque la existencia no tiene metas; simplemente es, está floreciendo, abriéndose, danzando, y no preguntes por qué. Se trata un desbordamiento de energía, sin razón alguna. Yo estoy con la existencia.”
    “Yo estoy loco, ¡pero tú estás más loco! Y ese es el único vínculo entre nosotros: yo estoy loco, tú estás más loco”. (Locos anónimos)

    http://www.osho.com/

     

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Libros, OSHO, Vida | 7 Comentarios »

    Només hi ha emoció

    April 2 2006

    Inteligencia emocional. Libro Almendruco's Trick Compliant.De tant en tant m’agrada dir: “Hay otros mundos…pero estan en este…” I es veritat, hi han molts móns, però si n’hi ha un que engloba i mana sobre la resta, podríem dir que és el món de les emocions.Existeix un llibre molt bó, best-seller mundial que us recomano de veritat que llegiu. Es tracta de “Intel•ligència emocional” d’en Daniel Goleman.

    Aquest revelador llibre es un assaig que ens mostra des d’un punt de vista científic com funciona el nostre cervell. Explica molt bé l’origen de tota emoció amb el seu pensament i acció associades. El fet es que…si entenem com funcionem i perquè ens comportem com ho fem, podrem al menys, intentar controlar el procés per optimitzar els resultats obtinguts a causa d’unes emocions sàviament controlades i gestionades. Si alguna cosa ens fa humans és l’ús privilegiat que podem fer del nostre cervell -el més desenvolupat del món animal-, que ens permet dominar l’instint, demorar gratificacions immediates en favor de gratificacions més grans, l’autocontrol, tria de la millor opció en funció del resultat desitjat, etc… Les emocions són el vehicle que ens connecta amb el món, amb les persones que hi habiten. El món es percepció. I els sentits no veuen res en cares inexpressives. En tot cas no veuen res que valgui la pena. En canvi, quan les cares i els cossos mostren emocions, s’obre el canal de comunicació entre nosaltres, amb conseqüències sovint inesperades. Pot passar que no expressem bé una emoció o que qui la descodifica no la sàpiga interpretar. Això aboca la comunicació al desastre. No ens podem permetre suspendre l’assignatura de les emocions.

    Som el que sentim, perquè fem el que sentim. No podem evitar sentir, no podem evitar actuar moguts per les emocions que ens embarguen. Però si podem aprendre a coneixe’ns millor i a controlar les nostres emocions des del mateix moment en que apareixen sense deixar que ens dominin. Això no solament és molt difícil de fer, sinó que també impossible fins a cert punt. El que sí està clar es que al menys, podem exercir un autocontrol que ens permeti afrontar amb calma les situacions negatives de la vida, enlloc de patir el que es coneix com segrest emocional. Aquest té lloc quan permetem que una situació ens desbordi i les emocions incontrolades s’apoderen dels nostres pensaments i accions amb conseqüències nefastes.

    Tot i que la emoció està per sobre de la raó –com s’entén de la lectura del llibre que ens ocupa-, tant la emoció com la raó s’influeixen mútuament. Per això, no hem d’oblidar que podem canviar les pautes del nostre pensament, i en fer-ho, podrem canviar les nostres emocions, de tal manera que les controlem nosaltres a elles i no a l’inrevés. L’eina de treball de d’intel•ligència emocional és l’autoconeixença. A través de la consciència de les nostres emocions, i també amb la correcta interpretació de les emocions dels qui ens envolten (empatia) , podrem comunicar-nos de manera efectiva amb el món per obtenir el que necessitem (acceptació, reconeixement i fruïció de les relacions, per exemple).

    A la vida ens farà molt més servei ser intel•ligents emocionalment parlant, que tenir un elevat coeficient intel•lectual. El C.I. està sobrevalorat. No ens garanteix en absolut l’èxit a la vida. En canvi, qui aprengui a moure’s amb soltesa dins del món de les emocions pròpies i alienes, es trobarà les portes obertes allí on es proposi anar i desenvoluparà el seu potencial com a persona. Són 493 pàgines que mereixen ser llegides… pel vostre bé!


    Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo. Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y del modo correcto, eso, ciertamente, no resulta tan sencillo.
    Aristóteles, Ética a Nicómaco

    Si us interessa el tema, podeu començar per aquests enllaços:

    ¿Qué es la inteligencia emocional?

    Reseña: La inteligencia emocional de Daniel Goleman

    Daniel Goleman: La inteligencia emocional en la práctica

    Publicado en Almendruco, Libros, Recomendado, Vida | 3 Comentarios »

    Aprendre a viure és el teu problema…gallina!

    April 2 2006

    Aprender a vivir es un buen libro, aunque no muy ameno...Almendruco's Trick también te enseña a vivir.Llibre recomanat: “Aprender a vivir” del catedràtic de filosofía José Antonio Marina. És un llibre que vaig comprar pensant que era de la categoría dels d’autoajuda, però anava errat. És un bon llibre per aprendre a educar a un fill, per enssenyar-lo a viure, però no és cap guía pràctica. L’índex és molt detallat, i es subdivideix en dues parts: La primera part titulada “La teoría”, i la segona “Descendiendo a la realidad concreta”. Acaba amb un epíleg: Llamada a la movilización educativa. Tot i aquesta diferenciació en parts, adverteixo que es tracta d’un llibre molt teòric, la lectura del qual pot ser avorrida si el tema no t’interessa especialment. En acabat, et toca a tu treure’n conclusions i aplicar-les segons creguis convenient. D’en José Antonio Marina podreu dir el que vulgueu, però mai que no es documenta…l’apartat de bibliografía té ni més ni menys que 32 págines! (el llibre en té 171 sense comptar les 32)La contraportada del llibre obre amb una pregunta: “Se puede enseñar a vivir? Al final de la contraportada la contesta: se puede aprender -o reaprender- a vivir. ¿Nos decidiremos a hacerlo? Esto es ya tu problema. Buscant una plana de referència a internet d’en José Antonio Marina en surten unes quantes amb entrevistes. Ara que tristament està d’actualitat el tema de la grip aviar, mireu amb quins termes parla aquest catedràtic del nivell universitari:

    …el nivel intelectual en la Universidad es absolutamente detestable. De los alumnos por un lado, y de los profesores por otro. Y están en una fragmentación tan brutal que nadie tiene una idea de lo que se está haciendo en la cátedra de al lado. Eso no es Universidad. En un artículo mío digo que el nivel intelectual de la Universidad es gallináceo. Yo entiendo mucho de gallinas y al decir gallináceo quiero decir cosas científicamente justificables:

    • Las gallinas no vuelan, y en estos momentos la Universidad…
    • Las gallinas tienen una visión muy precisa, pero en túnel, para un espacio muy reducido. Como en las facultades.
    • Las gallinas no colaboran nunca. En la Universidad no se colabora ni en broma, siempre hay recelos.
    • Las gallinas ponen huevos que no valen para nada para su especie, y además son tan tontas que, aunque se pasen toda la vida sin incubar ninguno de sus huevos, porque se los quitamos, siguen poniéndolos. La productividad universitaria no se detiene a pensar: pero, ¿lo que estoy haciendo vale para algo?

    La entrevista completa la trobareu a: Entrevista a Marina en generación X Al començament i al final del llibre, l’autor fa menció a aquest antic poema japonés:

    ¿Me preguntáis cuál es la suprema felicidad aquí abajo? Escuchar la canción de una niña que se aleja después de haberos preguntado el camino.

    Publicado en Almendruco, Citas, Libros, Recomendado, Vida | Escribe el primer comentario »

    Que et defineix? Qui ets?

    March 25 2006

    Enguany, encara hi ha la tendència a valorar positivament el qui treballa més hores del compte o s’hi deixa la salut. D’altra banda la societat no mira amb bons ulls els qui no fan del treball una de les seves prioritats en la vida. Tot i que la majoria de persones treballen simplement perquè hi ha que aportar diners a la economia familiar, quan preguntes a algú que es presenti o parli de si mateix, el resultat es quasi bé sempre similar a aquest: El meu nom es Eduard, tinc 34 anys i sóc Arquitecte tècnic… Una mica trist, no? M’acabo de definir per l’activitat que m’aporta diners i prou. Jo no vull definir-me per la manera com guanyo diners. Les persones no som fàbriques de diners! No seria millor que la costum fos dir coses com: El meu nom es Eduard i m’agrada el contacte amb les persones, sobretot si son més intel·ligents que jo o puc aprendre alguna cosa d’elles (tinc la teoria que es pot aprendre alguna cosa de absolutament tothom…fins i tot de les persones que en primera instància ens fan donar un pas enrere), m’agrada la música i el món audiovisual perquè em transmeten emocions, m’agrada llegir, m’agraden les cites perquè solen resumir en poques paraules ensenyaments vitals o com a mínim molt útils, m’agrada el contacte amb la natura i m’agrada de tant en tant redescobrir per mi mateix diferents aspectes de la vida. M’interessa tot el que té que veure amb el llenguatge i els diferents sistemes de comunicació a tots nivells, des del murmuri a cau d’orella a la publicació a Internet. Odio els tabús i les “pors al que diran” i a les persones que es creuen superiors simplement per la feina que fan.
    Ara mateix, el projecte que tinc es reeducar la meva ment, buidar-la de axiomes i dogmes de fe i omplir-la de les meves pròpies conclusions a partir de la observació, aprendre a fer dissabte de les idees, sabent que els pensaments tenen data de caducitat i que el que avui és vàlid i funciona, demà ja no val, trobar l’interruptor per desconnectar la ment i usar-la només quan cal i de la manera convenient. Es a dir, de vegades ens cal concentració per resoldre una situació i la ment ens ho permet fer. D’altres, es millor posar la ment a descansar (si la ment no descansa et tornes boig) per solucionar abans alguna situació complicada. Cal alimentar la ment amb nous estímuls de tant en tant, que crearan noves sinapsis i a la llarga ens permetran sortir airosos de noves situacions, però sense caure en l’error de sobre-estimular la ment i fatigar-la fins l’extrem que ens estanquem. La televisió, la publicitat -que està per tot arreu excepte en el melic de la nostra parella- i la costum de “matar el temps” -fent el que sigui abans que simplement no fer res més que estar en pau amb nosaltres mateixos-, produeixen fatiga mental, estrès per entendre’ns. Es parla tant del estrès que el considerem normal i menyspreem els seus efectes nocius sobre la salut. Contra el estrès…calma. Em vé a la memòria una cita que diu: “El millor moment per fer una pausa es quan no tens temps per fer-ho”. Per segona vegada en aquest blog, us recomano li doneu una ullada al “Slow movement”. Us canviarà la vida i tot el que s’ha de fer és més fàcil del que pensem i està al nostre abast. Nosaltres controlem el nostre temps…només cal voler-ho i fer-ho. Llegiu els posts que he publicat sobre el tema: “Frena i viu” i “Som esclaus del temps”.

    Sovint, el que fa la majoria no és el més encertat i hi ha una millor manera de pensar i d’actuar. La resistència comú que tenim a canviar la nostra manera de pensar és precisament un dels obstacles més grans per assolir un contacte més directe amb un mateix i amb la manera de viure la vida. Si aprenem a dominar la nostra ment i a usar-la només quan ens fa falta i de la manera adequada, ens anirà molt millor a la vida. Potser si ho aconseguim, els psicòlegs no es guanyaran tant bé la vida, i no es vendran tants medicaments per la migranya, però segur que es un preu que pagarem amb gust. No?

    El placer de no trabajar, así como los otros libros de Ernie J. Zelinski son Almendruco's Trick Compliant.

    El llibre que ens ocupa avui tant sols s’ocupa d’un aspecte, però n’és un molt important que pot causar un impacte molt positiu en nosaltres. Es diu: “El placer de no trabajar” d’en Ernie J. Zelinski. La estructura del llibre es molt bona, amena i amb un índex molt detallat que et permet consultar un tema molt concret amb rapidesa. El llibre està plagat de cites, dibuixos, casos reals i cartes o e-mails dels lectors d’edicions antigues del mateix llibre. Però no us deixeu enganyar per la primera impressió. Aquest llibre està dedicat al temps d’oci. Aquest llibre no va en contra del treball. Simplement posa al treball en el seu lloc, explicant com ha canviat el concepte del treball amb la època moderna…canviat cap a pitjor! El que ha fet l’autor es atraure l’atenció del possible comprador amb el recurs de definir una cosa mitjançant el seu oposat. Si ho penseu bé, penso que ha encertat amb el títol. No crec que tanta gent hagués comprat el llibre si el títol fos: “El placer del ocio”.

    L’autor del llibre ha aconseguit èxit professional i una situació financera acomodada prenent el risc de deixar el seu treball convencional per escriure llibres i fer conferències. S’ha convertit en un expert en oci. En Ernie sap gestionar el seu temps, i per tant la seva vida.

    Aquest es el resum del llibre que he fet per ús personal: El placer de no trabajar.pdf
    Si us agrada compreu el llibre. Altament recomanat!

    A continuació, gaudiu del recull de les cites del llibre que trobo més interessants:

    · Se ha encontrado una explicación para todas las cosas, excepto para cómo vivir. (Jean Paul Sartre)
    · ¿De que te sirve ser un genio si no te permite estar desocupado? (Gerald Barzan)
    · El ocio es la responsabilidad más desafiante que se le puede plantear a un hombre. (William Russell)
    · El éxito es una cuestión de suerte -simplemente pregunta a algún fracasado-. (Proverbio anónimo)
    · Odio las definiciones. (Benjamín Disraeli)
    · En este mundo sólo existen dos tragedias. Una es no conseguir lo que se quiere y la otra es conseguirlo. (Oscar Wilde)
    · Lo único que algunas personas hacen, es envejecer. (Ed Howe)
    · Están preparados porque piensan que están preparados. (Virgilio)
    · La mayoría de la gente piensa sólo una o dos veces al año. He conseguido ser famoso a nivel internacional por pensar una o dos veces a la semana. (George Bernard Shaw)
    · Solamente el más loco de los ratones se escondería en la oreja de un gato. Pero sólo al más sabio de los gatos se le ocurriría mira ahí. (Scott Love)
    · Lo que es sencillo dura más. (Edward R. Murrow)
    · Entre tener que cambiar nuestros puntos de vista o demostrar que no es perciso hacerlo, la mayoría de nosotros inmediatamente nos esforzamos por la demostración. (John Kenneth Galbraith)
    · Trabajo: lo que interfiere con el golf. (Frank Dane)
    · El mejor test de calidad de una civilización es la calidad de su ocio. (Irwin Edman)
    · Ningún hombre que va deprisa es muy civilizado. (Will Durant)
    · La muerte es la manera que la naturaleza tiene de decirnos que nos lo tomemos con calma. (Pintada del lavabo)
    · Se pierde mucha felicidad en su busqueda. (Anónimo)
    · Millones de personas que anhelan la inmortalidad no saben qué hacer en una tarde lluviosa de domingo. (Susan Ertz)
    · La finalidad del trabajo es conseguir tiempo de ocio. (Aristóteles)
    · No quiero el queso, sólo quiero librarme de esta trampa. (Proverbio español)
    · La ignorancia nunca pasa de moda. Estaba de moda ayer, es lo último hoy y mañana marcará la pauta. (Frank Dane)
    · Trabajando ocho horas al día puede conseguir eventualmente llegar a ser jefe y trabajar doce horas diarias. (Rober Frost)
    · Siempre nos estamos preparando para vivir, pero no vivimos nunca. (Ralph Waldo Emerson)
    · Aprenda a detenerse… o no le sucederá nada que valga la pena. (Doug King)
    · La frustración más profunda experimentada por los seres humanos es la diferencia que existe entre lo que uno era capaz de llegar a ser y lo uno ha llegado a ser. (Ashley Montagu)
    · No basta con estar ocupado… la cuestión es: ¿en qué estamos ocupados? (Henry David Thoreau)
    · Este instante, como todos los instantes, es muy bueno, si sabemos qué hacer con él. (Ralph Waldo Emerson)
    · En la vida se deben conseguir dos cosas: la primera es alcanzar lo que se desea; y después de eso, disfrutarlo. Sólo los más sabios de los hombres consiguen la segunda. (L.P. Smith)
    · El éxito es conseguir lo que se quiere; la felicidad es apreciar lo que se tiene. (Anónimo inteligente)
    · Hay más gente aburrida que cuando era niño. (Fred Allen)
    · Aprender es descubrir lo que ya sabes. Hacer es demostrar que lo sabes. (Richard Bach)
    · Aprendo de mis errores. La próxima vez que me equivoque me resultará mucho más fácil. (Anónimo)
    · Mi vida está llena de obstáculos. El principal soy yo. (Jack Parr)
    · Lo que es, es, y lo que debe ser es una maldita mentira. (Lenny Bruce)
    · El verdadero secreto del éxito es el entusiasmo. (Walter Chrysler)
    · La vida es un banquete y muchos locos se mueren de hambre. (Anónimo inteligente)
    · Una de las características más destacadas de los genios es el poder de encender su propio fuego. (John Foster)
    · La acción no siempre aporta felicidad; pero sin la acción la felicidad no existe. (Benjamin Disraeli)
    · Creo que la televisión es muy educativa. Cada vez que alguien enciende el televisor me voy a otra habitación y leo un libro. (Groucho Marx)
    · Aquellos que no encuentran tiempo para hacer ejercicio tendrán que encontrar tiempo para ponerse enfermos. (Anónim)
    · Las mentes avanzadas tienen propósitos, las demás tienen deseos. (Washington Irving)
    · El hombre que no lee libros buenos no tiene ninguna ventaja sobre el hombre que no puede leerlos. (Mark Twain)
    · Emplee su tiempo cultivándose con los escritos de los demás, de este modo obtendrá fácilmente aquello para lo que otros han trabajado duramente. (Sócrates)
    · El tiempo es un modo natural de impedir que todo suceda a la vez. (Anónimo)
    · Nada es tan preciado y querido como el tiempo. (Proverbio francés)
    · El momento de relajarte es cuando no tienes tiempo para hacerlo. (Sydney J. Harris)
    · El día más desperdiciado de todos es aquel en el que no nos hemos reído. (Sebastian Roch Nicolas Chamfort)
    · El camino es mejor que la posada. (Miguel de Cervantes)
    · Ciudad viva: millones de personas que viven juntas en soledad. (Henry David Thoreau)
    · De vez en cuando tienes que tomarte un descanso y visitarte a ti mismo. (Audrey Giorgi)
    · Conocer a los demás es sabiduría, conocerse a sí mismo es iluminación. (Lao tzu)
    · La soledad nos hace ser más duros con nosotros mismos ymás tiernos con los demás: en ambos casos mejora nuestro carácter. (Federico Nietzsche)
    · La conversación enriquece la inteligencia, pero la soledad es la escuela de los genios. (Edward Gibbon)
    · Demasiada gente piensa en la seguridad en lugar de en la oportunidad. Parece que tienen más miedo de la vida que de la muerte. (James F. Byrnes)
    · Tener mucho dinero no cambia nada. Simplemente lo amplía. Los sinvergüenzas se convierten en mayores sinvergüenzas y las buenas personas se convierten en personas todavía mejores. (Ben Narasin)
    · Cuando uno ha tenido que trabajar tan duro para ganar dinero, ¿por qué se tiene que imponer la ardua tarea de ahorrarlo? (Don Herold)
    · Intento gastar el noventa por ciento de mi dinero en mujeres despampanantes, en bebida y en pasármelo bien y el otro diez por ciento me lo gasto en tonterías (Tug McGraw)
    · Un corazón feliz es mejor que un monedero lleno. (Proverbio italiano)
    · El hombre más rico es aquel cuyos placeres son los más baratos. (Henry David Thoreau)
    · Cuando crezca quiere ser un niño. (Joseph Heller)
    · Sólo se vive una vez. Pero si se vive bien, una vez es suficiente. (Fred Allen)

    Passeu-vos per la web en anglès del llibre: http://www.thejoyofnotworking.com/

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Estrategia, Imprescindible, Libros, Locura, Recomendado, Sobre mi, Vida | 1 Comentario »

    Creo que no sabría explicar

    March 21 2006

    Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.




    Heu trobat alguna vegada dificultat en expressar en paraules els sentiments? El llenguatge habitual de vegades es queda curt i les paraules no son suficients. Penso que el món de les emocions pot ser de vegades massa complex i que en el procès de traduïrlo a paraules es perd informació…una valuosa informació. Pot ser frustrant no ser capaç de comunicar-se eficaçment amb algú a causa de les mancances inherents al propi llenguatge. Aquestes mancances son força evidents. Quan no acompanyem les paraules de llenguatge no verbal, el missatge que volem transmetre és com un vaixell a la deriva que no sabem si arribarà a bon port o pel contrari, s'estabellarà contra les roques de la incomprensió. Res supera la comunicació oral acompanyada d'intercambi de mirades. De fet, quan els ulls es troben, sovint sobren les paraules. Tan útils com son les paraules, crec que estàn sobrevalorades si les comparem amb altres formes de comunicació. Us recomano una cançó que m'agrada força i parla d'algú que troba una manera millor d'expressar el seus sentiments que amb paraules. Es diu "en mis besos" i la trobareu a l'àlbum La taberna del Buda, d'en Café Quijano. Gran grup. Diu així:

    En mis besos (Café Quijano)

    no sé si es demasiado tarde
    aunque no me importa;
    tantas palabras existen,
    que debiera ser posible
    decirlo todo, pero no es así.

    hoy descubrí con todas las letras,
    de una u otra forma unidas,
    creo que no sabría explicar
    lo que con un beso te digo:

    te digo lo sincero,
    te digo de ti que quiero,
    te digo de mi espera,
    te digo mereció la pena
    tanto lustro de aprender a decir
    con un simple beso.

    te digo lo sincero,
    te digo de ti que quiero,
    te digo de mi espera,
    te digo mereció la pena
    tanto lustro de aprender a decir
    con un simple beso.

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Música, Recomendado, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario »

    Frena i viu!

    March 19 2006

    elogio-lentitud.jpg

    Som esclaus del temps. Es així. Vivim pendents del rellotge i ens atabalem intentant fer més i més coses cada vegada en menys temps. La societat de consum amb la seva publicitat i la tecnologia que ens posa a l’abast, la educació, la ètica del treball mal entesa, la competitivitat, la estandardització, la globalització… La societat en que vivim, al menys la occidental que és la que jo conec, ens ha alienat de tal manera que fàcilment perdem la nostra identitat. Hem passat de ser persones a ser productes. Cada nou nascut és bombardejat des de ben petit per la publicitat per aconseguir que consumeixi més coses i més aviat. Quan l’eduquen se li resta la llibertat de controlar el seu temps i tot es converteix en una cursa per aprendre molt en poc temps, cosa que només aconsegueix afavorir els qui aprenen a salvar obstacles enlloc d’aprendre les matèries. Els adults treballem massa hores generalment per assolir sous més alts, però que no compensen la manca de temps per gaudir d’un oci que ens defineix i omple més que no pas la vida laboral. Ens falta equilibri. La majoria de persones tendim a fer més d’una cosa a la vegada per estalviar temps. D’aquesta manera aconseguim no fer bé cap d’elles. Quina es la darrera vegada que us heu relaxat i la única activitat que heu fet es escoltar una bona peça musical sense fer absolutament res mes? Aquest es un plaer rar en els nostres dies, però que certament recomano. A molta gent li pot semblar que coses com aquesta son una pèrdua de temps. Bé, jo els pregunto: perquè tanta pressa? Contra qui competim? Cal fer-ho tot tan ràpidament? Molta gent creu que no i jo entre elles.

    Si ho penseu bé, en l’afany de fer la màxima quantitat de coses, en el menor temps possible, els dies, setmanes i anys passen volant i ni te’n adones. Aconseguim fer moltes coses i no gaudir plenament de cap d’elles. Cal minorar el ritme, i trobar el “tempo” exacte per cada activitat. Només en començar a buscar la velocitat adequada per a cada aspecte de la nostra vida ja començarem a gaudir dels beneficiosos efectes de prendre’s la vida amb més calma. Quan finalment descobrim la dosi adequada de velocitat que ens retorna el significat a la existència, segurament ens preguntarem perquè hem trigat tant a baixar el ritme i donar-nos a nosaltres mateixos el temps necessari per gaudir de les nostres activitats i conseqüentment de la vida.

    Qui comparteixi el que exposo, s’alegrarà en comprovar que no estem sols. Hi ha molta gent que porta massa temps patint els estralls de la vida moderna i ha decidit passar a l’acció…una acció molt més lenta: El moviment “Slow”.

    El moviment “Slow” no busca fer-ho absolutament tot més lentament. Lo bó del moviment Slow, és que no és extremista ni té caràcter polític o religiós. No empren una creuada contra el modernisme i la tecnologia. Ben al contrari, aquest moviment vol despertar-nos al fet que podem actuar de manera més intel·ligent a com ho fem habitualment. Es tracta d’aprendre a discriminar el que és millor fer ràpidament del que val la pena fer d’una manera més lenta. Val la pena reflexionar sobre el següent:

     No cal fer una cosa més ràpidament simplement perquè es pot fer més ràpidament.

    Quan anem per la vida amb més velocitat de la necessària ens perdem els detalls. I son els detalls els que fan que la vida valgui la pena ser viscuda.

    El llibre que avui us recomano parla de tot això. Es un bestseller d’en Carl Honoré que es diu “Elogio de la lentitud”. En Carl, periodista ex-estressat, es va donar compte que alguna cosa no anava prou bé quan va considerar seriosament comprar uns contes per llegir al seu fill que es podien llegir en un únic minut. Aquesta idea el va torbar fins al punt d’escriure aquest llibre que li va servir a la vegada com creuada personal contra la seva pròpia addicció a la velocitat. A la contraportada explica l’anècdota que li van posar una multa per excés de velocitat quan feia investigacions per la redacció del llibre.

    El llibre obre amb una cita de Gandhi:

     En la vida hay algo más importante que incrementar su velocidad

    La estructura del llibre és la següent

    Introducción: La era del furor

    1. Hacerlo todo más rápido
    2. La lentitud es bella
    3. La comida: volver las tornas a la rapidez
    4. Las ciudades: la mezcla de lo antiguo y lo nuevo
    5. El cuerpo y la mente: mens sana in corpore sano
    6. La medicina: los médicos y la paciencia
    7. El sexo: un amante con la mano más lenta
    8. El trabajo: los beneficios de un trabajo menos arduo
    9. El ocio: la importancia de descansar
    10. Los hijos: la educación de niños pausados

    Conclusión: La búsqueda del tiempo giusto

    Si googlitzem “slow movement” ens surten tres bons enllaços per començar a investigar els avantatges d’un món més lent:

    Trobem la web de l’autor dedicada al llibre:

    http://www.inpraiseofslow.com

    Una plana dedicada al moviment Slow en general:

    http://www.slowmovement.com

    Una plana dedicada al plaer del menjar de qualitat prenent-se el temps que calgui per disfrutar-lo com cal:

    http://www.slowfood.com/

    Enllaç dedicat a Esther, qui no necessita que li ensenyin els beneficis de no veure la tele. En aquest llibre també es recomana reduir el temps que es passa davant la caixa tonta:

    http://www.tvturnoff.org/

    Compreu el llibre amics…sense pressa però compreu-lo…consell d’amic.

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Movimiento Slow, Recomendado, Vida | 1 Comentario »

    Som esclaus del temps

    March 12 2006

    Amics, avui vull compartir amb vosaltres dos fragments d’un llibre força interessant que m’estic llegint i es diu “Elogio de la lentitud” d’en Carl Honoré. Aquests fragments il·lustren com vam perdre la llibertat amb la invenció del rellotge… Quan l’acabi probablement li dedicaré una entrada tot i que ja us avanço que aquest es un llibre altament recomanable per a tot aquell que troba que li falta temps, que viu estressat, que pateix ansietat. Aquest llibre ofereix solucions al nostre abast. Per saber quines son…compreu el llibre! o bé espereu a que l’acabi i en faci una crítica més completa (saber esperar sense impaciència és una de les virtuds que l’autor del llibre vol inspirar al lector)
    1er fragment:

    En ausencia de relojes exactos, la vida obedecía a los dictados de lo que los sociólogos denominan el tiempo natural. La gente hacía las cosas cuando les apetecía, no cuando se lo decía un reloj de pulsera. Comían cuando tenían hambre y dormían cuando se amodorraban. Sin embargo, desde el principio, saber la hora fue de la mano con decirle a la gente lo que debe hacer.


    2ón fragment:

    Un caso revelador lo ofrece Colonia. En los archivos históricos hay constancia de que, alrededor de 1370, se instaló un reloj público en la ciudad alemana. En 1374, la municipalidad aprobó una ley que fijaba el comienzo y el final del horario laboral de los trabajadores y limitaba la pausa para el almuerzo a “uno hora y no más”. En 1391, la ciudad impuso el toque de queda a partir de las nueve de la noche (las ocho en invierno) a los visitantes forasteros y, en 1938, dictaminaro que el toque de queda sería general a las once. En el transcurso de una generación, los habitantes de Colonia pasaron de no saber nunca con precisión la hora que era a permitir que un reloj dictara cúando trabajaban, el tiempo que podían tomarse para comer y la hora en que se retiraban a sus casas por la noche. El tiempo del reloj estaba ganando el pulso al tiempo natural.

    Quina conclusió en treieu? La que jo en trec és que podem fàcilment guanyar en llibertat simplement pel fet de mirar menys sovint aquest petit dictador que solem portar a la nineta. Quin són els vostres secrets per disposar de més temps de qualitat pel vostre oci? Bé, tenim dos preguntes i molt espai en blanc a l’apartat de comentaris per qui vulgui compartir la seva opinió…

    Publicado en Almendruco, Citas, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Movimiento Slow | Escribe el primer comentario »