Almendruco’s Trick

Mónica, et responc aqui el comentari per raons d’espai. (es que m’enrotllo molt…)——————++++++++++—————-

Déu meu Eduard…. a vegades penso que en la meva última vida vaig ser un home i encara arrastro algo de la meva condició masculina…. O serà que sóc nascuda a Marte… no ho sé… només sé que això de l’amor té tela marinera, i que sigui entre home i dona, o entre home i home o entre dona i dona, quan algú implica lo més íntim que són els sentiments, la mínima ferida pot ser mortal, és com portar un nadó entre les mans, que l’has de cuidar però no el pots malcriar…. Carai, Eduard!!!! Com trobo a faltar les nostres enooooormes xerrades!!!!

Petons,MONI

——————++++++++++—————-

Has dit la paraula màgica: sentiments. Reconec la veritat en les teves paraules, però deixa’m afegir-ne algunes més. S’ha de perdre la por a ser ferit. Perquè sabem que passarà, tard o d’hora, en major o menor grau.
El millor que podem fer es observar el món i a nosaltres mateixos per copsar la realitat. Això ens podria donar la perspectiva necessària per afrontar situacions de tota mena, aprenent a valorar-les en la seva mida justa. Estic convençut que a tots ens aniria molt millor en qualsevol àmbit (l’amor inclòs) si realment sabéssim qui som i que volem.Penso que en realitat tot, i vull dir tot, és senzill, molt senzill…o com a mínim molt més senzill del que ens pensem. He dit pensem? …és una manera de parlar. La majoria de nosaltres no sabem pensar (no es culpa nostra, així ens han educat, matant la nostra curiositat, creativitat e intel·ligència innates mitjançant els arbitrarismes i l’aprenentatge forçat de matèries que poc o res tenen a veure amb nosaltres i els nostres interessos). Tal com jo ho veig, el sistema educatiu actual no deixa de ser una manera més d’actuar contranatural que obté com no podia ser d’altre manera uns resultats desastrosos per l’individuo.

Els poders fàctics han creat un sistema, un món “fictici” (trista i paradoxalment em refereixo al món real) que ens diu que hem de tenir un ego fort, que hem de lluitar contínuament, competir, ser els millors, guanyar batalles, acumular coneixements i coses, guanyar molts calers i gastar-ne encara més… PAREU EL CARRO QUE JO EM BAIXOOOO!! El sistema ens educa a través de molts mecanismes, tots amb la mateixa finalitat: controlar la nostra ment. Us informo -en cas que algun burro no se’n hagi adonat- que ho han aconseguit. Si algú dubta del que acabo de dir, ho sento, però en el seu cas el control es total! La bona noticia es que hi ha una manera de revertir la situació. Per fer-ho, evidentment haurem de fer les coses de manera diferent a l’habitual. Ja saps, quan una estratègia no funciona, hi ha que canviar d’estratègia. Per començar cal desconnectar la ment de tant en tant. Això s’aconsegueix mitjançant la meditació, que consisteix en buidar la ment i no pensar en res. També serà de gran ajuda observar el món que ens envolta sense cap filtre del que pensem que sabem, per aprendre com son les coses i sentir la realitat de tot, una realitat que encara que els nostres sentits no puguin copsar, si podem intuir. Serà necessari buidar la nostra ment de coses absurdes per poder tornar a omplir-la amb el que és essencial i bo per nosaltres. Tota la merda que la societat ens ha ficat al cap és la responsable del 100% dels nostres maldecaps. Quan hi penses, la majoria vivim molt limitats sense explotar el nostre potencial. La por i els dogmes que ens han fet aprendre a la força ens dominen i ens limiten enormement, i costen molt d’eliminar. Però cal fer-ho. Cal matar la ment, per poder obtenir una ment nova i fresca que ens sigui d’utilitat. Fem un petit inventari de coses habituals que trobem dins la nostra ment: cercles viciosos, mentides, axiomes no contrastats, dogmes, prohibicions, tabús, regles, pel·lícules que ens muntem nosaltres mateixos, necessitats que no ho son, patiments amb origen incert… es de bojos. De fet, estem bojos, tots estem bojos. Això si, la majoria ho dissimulem molt bé perquè així ens han ensinistrat.

I tot aquest rotllo que us he fotut a que ve? Doncs ve a recolzar la meva afirmació que en quant als sentiments, hem de perdre la por, i viure l’amor de manera fluida i natural com a part que és de la vida (i una part important, certament). Qui visqui amb por de ser ferit per la parella caurà inevitablement en el que es coneix com profecia d’autocumpliment. I no volem ser víctimes dels nostres propis malsons, oi que no? Jo no. Canvia’t a tu mateix i canviaràs el món.

Eduard