Marcians i venusianes

Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus. Almendruco's Trick Compliant.

Parlem d’un best-seller, d’un llibre essencial, d’un recull de paraules que molt bé poden millorar la nostra vida de parella: “Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus” de John Gray. Es evident que l’home i la dona son diferents, el que passa es que sovint oblidem que aquesta diferència es molt gran, i que cal aprendre l’altre idioma (el marcià o el venusià) pel nostre bé i el de la nostra relació.

Si recomano aquest llibre és perquè realment em vaig identificar amb la descripció del marcià mentre el llegia, i que les conductes i errors que aquest adoptava han estat sovint els meus propis.

Aquest llibre ens recorda que:

  • De vegades les dones només volen ser escoltades i compreses, no els cal una solució.
  • Quan els homes ens enfadem ens refugiem a la cova i quan son elles que s’enfaden necessiten parlar.
  • Que els homes es motiven i adquireixen força quan es senten necessaris.
  • Que les dones es motiven i adquireixen força quan es senten estimades.
  • Que l’home que estima una dona, necessita allunyar-se periòdicament per poder apropar-se desprès.
  • Que l’autoestima d’una dona puja i baixa com una ona. El moment en que toca fons es l’adient per fer una neteja pel que fa les emocions.
  • Els homes lluiten pel dret a ser lliures, mentre que les dones lluiten pel dret a estar disgustades. Els homes volen espai i les dones comprensió.
  • Les dones necessiten rebre: Estimació, comprensió, respecte, devoció, valoració, seguretat.
  • Els homes necessiten rebre: Confiança, acceptació, apreciació, admiració, aprovació, ànim.
  • La millor manera d’ajudar a un home a créixer és no intentar canviar-lo.
  • Moltes parelles comencen a discutir sobre una cosa, i al cap d’un moment estan discutint sobre la seva manera de discutir.
  • Els homes rara vegada diuen “Ho sento” perquè, a Mart, això significa que has fet alguna cosa malament i et disculpes.
  • Hi ha una manera comú en que les dones, sense voler, inicien discussions, i el que passa es que no son directes al manifestar els seus sentiments.
  • Irònicament, el mateix acte d’eludir les nostres emocions lis dona poder per controlar les nostres vides.

Si tot el que acabeu de llegir no us fa el pes, llavors us donaré la meva opinió sobre el tema, molt sintetitzada:

Que no us fallin mai cap dels dos pilars que sostenen una relació saludable: confiança i comunicació. Només que en falli un…cagada rock!!

Ah…si teniu parella, ara és tan bon moment com un altre per donar-li una abraçada. Si no en teniu, ara és tan bon moment com un altre per aprendre a no cagar-la quan en tingueu (si es el que voleu, es clar…)

Heu escoltat la canço “Sideral” de Macaco? Es la canyaaaaaaa!!! (i a més a la lletra diu unes cuantes vegades love, love, love, love.

Dona la casualité que tinc aquest llibre repetit (pensava que l’havia perdut i el vaig tornar a comprar quan el mol cabró del llibre estava amagat en el maleter del cotxe…) Total, que si creus que et pot fer servei, ja saps… estaré encantat de donar-te’l. De veritat.

2 Replies

  • Mónica 🙂

    Contestant el teu comentari m’he allargat més del compte…així que et contestaré directament en una nova entrada al blog. Et dono la meva versió de la recepta per evitar ferides sentimentals mortals…

    Un petó

  • Déu meu Eduard…. a vegades penso que en la meva última vida vaig ser un home i encara arrastro algo de la meva condició masculina…. O serà que sóc nascuda a Marte… no ho sé… només sé que això de l’amor té tela marinera, i que sigui entre home i dona, o entre home i home o entre dona i dona, quan algú implica lo més íntim que són els sentiments, la mínima ferida pot ser mortal, és com portar un nadó entre les mans, que l’has de cuidar però no el pots malcriar…. Carai, Eduard!!!! Com trobo a faltar les nostres enooooormes xerrades!!!!

    Petons,

    MONI

Comments are closed.