Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Archivo de April, 2006

    Sóc tiet d’un super-heroi!!

    April 28 2006

    Sóc tiet!!!!! Bé, en realitat un super-tiet encara que no està bé que ho digui jo…

    La meva germaneta ha decidit no esperar els 9 mesos reglamentaris per veure al seu fillet Marc. Així, que ahir el va tenir, en perfecte estat de salut dos mesos abans. És tant maco que el tindran en una escaparat de vidre durant un temps per a que el món pugui admirar a aquest impacient nou ciutadà del món.

     

    En Marc és també un super-heroi, en Guz-boy, fill de Xavi “Guz-man” i Eulàlia Solé “la millor”. Moltes felicitaaaaats a tots dos!! Ja el teniu aqui!!

     

    Per les visites, ara mateix la meva germana està a la planta segona, habitació 112 de la maternitat del clínic (prop del Camp del Barça, baixada de Maria Cristina si es va en metro).

     

    La familia creix.

    Publicado en Familia, Sobre mi | Escribe el primer comentario »

    Taronjada

    April 23 2006

    Creo que voy a ser el primer habitante del total de ocho vecinos que seremos.

    Hoy ha sido un dia muy productivo, y lo curioso es que tampoco había planeado especialmente que lo fuera. Bueno, ya se sabe, a veces la vida te da naranjas y hay que hacer naranjada!!!Mi primo Jose Mª (mi mentor en temas de alta fidelidad) ha venido hoy a “videar” (guiño de la naranja mecánica dedicado a Ramón) la futura sala audiovisual que está pegada al resto del piso.

    Zas!!!

    Si, com anavem dient…Josep Mª, Dolors i un Ronaldinho en potència anomenat Guillem s’han oferit molt amablement a donar-me un cop de mà, i vaja si me l’han donat! He avançat molt. Ara només em quedarà transportar el llit, ordenador, coses de cuina i la càmera de fotos.

    Per si això no fos prou, els amics xinesos que tenen la fruiteria al costat de casa m’han oferit de fer servir la seva mega-furgoneta per traslladar les coses més voluminoses i mobles d’ikea sense desmuntar. Mai havia portat un vehicle tant gran! Aquests xinesos son gent molt agradable, sempre amb un somriure a la cara i amb disposició per ajudar. No he pogut més que regalar-li una rosa a la dona d’ell i per ell…no sé, hauré de pensar en alguna cosa.

    La instal·lació dels serveis ha estat molt més ràpida del que m’esperava. Dijous vaig tenir les claus, i avui ja tinc aigua, llum i teléfon. El dilluns a primera hora tindré el gas.
    Demà (de fet avui mirant el rellotge…) muntaré i endreçaré tot el que ja he portat al pis nou.

    Ja veieu amics, demà m’espera com dirien els Marx: Más madeeeraaaaaaa!!!!

    Publicado en Sobre mi | 1 Comentario »

    Pis nou

    April 19 2006

    Demà em donen les claus del pis nou a Plaça Lluís Companys, 3, 1er 1ª.

    Du du a du du a…me’n vaig a fer caixes du du aaaa, moltes caixes, du du aaa.

    Així que demà al vespre començo el trasllat.

    ooooooooooOOOOOOoooOOOOOuuuuuu yeaaaaaaaah!

    Publicado en Sobre mi | 5 Comentarios »

    Recepta contra ferides mortals

    April 19 2006

    Mónica, et responc aqui el comentari per raons d’espai. (es que m’enrotllo molt…)——————++++++++++—————-

    Déu meu Eduard…. a vegades penso que en la meva última vida vaig ser un home i encara arrastro algo de la meva condició masculina…. O serà que sóc nascuda a Marte… no ho sé… només sé que això de l’amor té tela marinera, i que sigui entre home i dona, o entre home i home o entre dona i dona, quan algú implica lo més íntim que són els sentiments, la mínima ferida pot ser mortal, és com portar un nadó entre les mans, que l’has de cuidar però no el pots malcriar…. Carai, Eduard!!!! Com trobo a faltar les nostres enooooormes xerrades!!!!

    Petons,MONI

    ——————++++++++++—————-

    Has dit la paraula màgica: sentiments. Reconec la veritat en les teves paraules, però deixa’m afegir-ne algunes més. S’ha de perdre la por a ser ferit. Perquè sabem que passarà, tard o d’hora, en major o menor grau.
    El millor que podem fer es observar el món i a nosaltres mateixos per copsar la realitat. Això ens podria donar la perspectiva necessària per afrontar situacions de tota mena, aprenent a valorar-les en la seva mida justa. Estic convençut que a tots ens aniria molt millor en qualsevol àmbit (l’amor inclòs) si realment sabéssim qui som i que volem.Penso que en realitat tot, i vull dir tot, és senzill, molt senzill…o com a mínim molt més senzill del que ens pensem. He dit pensem? …és una manera de parlar. La majoria de nosaltres no sabem pensar (no es culpa nostra, així ens han educat, matant la nostra curiositat, creativitat e intel·ligència innates mitjançant els arbitrarismes i l’aprenentatge forçat de matèries que poc o res tenen a veure amb nosaltres i els nostres interessos). Tal com jo ho veig, el sistema educatiu actual no deixa de ser una manera més d’actuar contranatural que obté com no podia ser d’altre manera uns resultats desastrosos per l’individuo.

    Els poders fàctics han creat un sistema, un món “fictici” (trista i paradoxalment em refereixo al món real) que ens diu que hem de tenir un ego fort, que hem de lluitar contínuament, competir, ser els millors, guanyar batalles, acumular coneixements i coses, guanyar molts calers i gastar-ne encara més… PAREU EL CARRO QUE JO EM BAIXOOOO!! El sistema ens educa a través de molts mecanismes, tots amb la mateixa finalitat: controlar la nostra ment. Us informo -en cas que algun burro no se’n hagi adonat- que ho han aconseguit. Si algú dubta del que acabo de dir, ho sento, però en el seu cas el control es total! La bona noticia es que hi ha una manera de revertir la situació. Per fer-ho, evidentment haurem de fer les coses de manera diferent a l’habitual. Ja saps, quan una estratègia no funciona, hi ha que canviar d’estratègia. Per començar cal desconnectar la ment de tant en tant. Això s’aconsegueix mitjançant la meditació, que consisteix en buidar la ment i no pensar en res. També serà de gran ajuda observar el món que ens envolta sense cap filtre del que pensem que sabem, per aprendre com son les coses i sentir la realitat de tot, una realitat que encara que els nostres sentits no puguin copsar, si podem intuir. Serà necessari buidar la nostra ment de coses absurdes per poder tornar a omplir-la amb el que és essencial i bo per nosaltres. Tota la merda que la societat ens ha ficat al cap és la responsable del 100% dels nostres maldecaps. Quan hi penses, la majoria vivim molt limitats sense explotar el nostre potencial. La por i els dogmes que ens han fet aprendre a la força ens dominen i ens limiten enormement, i costen molt d’eliminar. Però cal fer-ho. Cal matar la ment, per poder obtenir una ment nova i fresca que ens sigui d’utilitat. Fem un petit inventari de coses habituals que trobem dins la nostra ment: cercles viciosos, mentides, axiomes no contrastats, dogmes, prohibicions, tabús, regles, pel·lícules que ens muntem nosaltres mateixos, necessitats que no ho son, patiments amb origen incert… es de bojos. De fet, estem bojos, tots estem bojos. Això si, la majoria ho dissimulem molt bé perquè així ens han ensinistrat.

    I tot aquest rotllo que us he fotut a que ve? Doncs ve a recolzar la meva afirmació que en quant als sentiments, hem de perdre la por, i viure l’amor de manera fluida i natural com a part que és de la vida (i una part important, certament). Qui visqui amb por de ser ferit per la parella caurà inevitablement en el que es coneix com profecia d’autocumpliment. I no volem ser víctimes dels nostres propis malsons, oi que no? Jo no. Canvia’t a tu mateix i canviaràs el món.

    Eduard

    Publicado en Almendruco, edusol dixit, Escúchame!, Sobre mi, Vida | Escribe el primer comentario »

    Paràboles Zen

    April 18 2006

    Hola amics!Finalment he acabat la traducció de les 101 paràboles zen que vaig trobar a la web:

    http://www.ashidakim.com/zenkoans/zenindex.html

    Vull penjar a la web el document, perquè és massa llarg per posar-lo aquí, però de moment el meu proveïdor encara no m’ha solucionat el problema amb el servidor que no em deixa utilitzar la meva plana personal. Per tant, de moment, si a algú li interessa el tema i vol que li passi les 101 paràboles traduides al català, que m’ho digui i li passo per correu electrònic.

    A continuació, tres de les que més m’han agradat:


    La lluna no pot ser robada

    Ryokan, un mestre Zen, vivia la vila més simple en una petita cabana al peu d’una muntanya. Un vespre un lladre visità la cabana només per descobrir que no hi havia res per robar.

    Ryokan tornà i el va enxampar. “Has fet un llarg camí per visitar-me,” li digué al lladre, “y no hauries d’anar-te’n amb les mans buides. Si us plau emporta’t la meva roba com a regal.”

    El lladre es quedà perplex. Es va emportar la roba i es va escapolir.

    Ryoken es va assentar nu, observant la lluna. “Pobre home”, mussità, “Tant de bo hagués pogut donar-li aquesta meravellosa lluna.”

    Qui dona hauria d’estar agraït

    Mentre Sisetsu era mestre de Engaku a Kamakura va necessitar cambres més grans, ja que aquelles en les que ensenyava estaven massa plenes. Umezu Seibei, un mercader d’Edo, va decidir donar cinc-centes peces d’or anomenades ryo per a la construcció de una escola més còmode. Va portar els diners al mestre.

    Seisetsu digué: “D’acord. Els agafo.”

    Umezu li donà a Seisetsu el sac de monedes d’or, però no va quedar satisfet amb l’actitud del professor. Un podria viure un any sencer només amb tres ryo, i al mercader ni tant sols se li havien agraït que en donés cinc-centes.

    “Dins del sac hi ha cinc-centes ryo,” apuntà Umezu.

    “M’ho has dit abans,” contestà Seisetsu.

    “Tot i que sigui un mercader pròsper, cinc-centes ryo son molts diners,” digué Umezu.

    “Vols que te’n doni les gràcies? Preguntà Seisetsu.

    “Hauries de fer-ho,” replicà Uzemu.

    Perquè? Inquirí Seisetsu. “Qui dona hauria d’estar agraït.”

    El túnel

    Zenkai, el fill d’un samurai, va viatjar a Edo i allí va ser el reté d’un alt oficial. Es va enamorar de la dona del oficial i va ser descobert. En defensa pròpia el va matar. Llavors va fugir amb la dona.

    Els dos es van fer lladres. Però la dona era tant avariciosa que Zenkai es disgustava. Finalment, deixant-la, viatjà ben lluny a la província de Buzen, on es va convertir en un pidolaire ambulant.

    Per compensar el seu passat, Zenkai decidí complir amb algunes bones obres pel que li quedava de vida. Sabent que hi havia un camí perillós per sobre d’un precipici que havia causat la mort i lesions a moltes persones, va decidir cavar un túnel travessant la muntanya.

    Demanant menjar de dia, Zenkai treballava a les nits cavant els seu túnel. Quan varen passar trenta anys, el túnel feia 2.280 peus de llarg, 20 peus d’alt i 30 d’ample.

    Dos anys abans de completar la tasca, el fill del oficial que ell havia assassinat, que estava experimentat amb la espasa, va buscar Zenkai i vingué a matar-lo en venjança.

    “Et donaré la meva vida voluntàriament,” digué Zenkai. “Tant sols permet-me acabar el túnel. El dia que l’acabi, pots matar-me.”

    Així que el fill esperà el dia. Varis mesos passaren i Zendai continuà cavant. El fill es va cansar de no fer res i va començar a ajudar a cavar. Desprès d’haver ajudat durant més d’un any, va arribar a admirar la forta voluntat i el caràcter de Zenkai.

    Finalment el túnel era complet i la get podia fer-lo servir per viatjar de manera segura.

    “Ara talla’m el cap,” digué Zenkai. “La meva feina està acabada.”

    “Com puc tallar el cap del meu propi mestre? Demanà el jove amb llàgrimes als ulls.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Vida, Zen | 2 Comentarios »

    Marcians i venusianes

    April 10 2006

    Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus. Almendruco's Trick Compliant.

    Parlem d’un best-seller, d’un llibre essencial, d’un recull de paraules que molt bé poden millorar la nostra vida de parella: “Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus” de John Gray. Es evident que l’home i la dona son diferents, el que passa es que sovint oblidem que aquesta diferència es molt gran, i que cal aprendre l’altre idioma (el marcià o el venusià) pel nostre bé i el de la nostra relació.

    Si recomano aquest llibre és perquè realment em vaig identificar amb la descripció del marcià mentre el llegia, i que les conductes i errors que aquest adoptava han estat sovint els meus propis.

    Aquest llibre ens recorda que:

    • De vegades les dones només volen ser escoltades i compreses, no els cal una solució.
    • Quan els homes ens enfadem ens refugiem a la cova i quan son elles que s’enfaden necessiten parlar.
    • Que els homes es motiven i adquireixen força quan es senten necessaris.
    • Que les dones es motiven i adquireixen força quan es senten estimades.
    • Que l’home que estima una dona, necessita allunyar-se periòdicament per poder apropar-se desprès.
    • Que l’autoestima d’una dona puja i baixa com una ona. El moment en que toca fons es l’adient per fer una neteja pel que fa les emocions.
    • Els homes lluiten pel dret a ser lliures, mentre que les dones lluiten pel dret a estar disgustades. Els homes volen espai i les dones comprensió.
    • Les dones necessiten rebre: Estimació, comprensió, respecte, devoció, valoració, seguretat.
    • Els homes necessiten rebre: Confiança, acceptació, apreciació, admiració, aprovació, ànim.
    • La millor manera d’ajudar a un home a créixer és no intentar canviar-lo.
    • Moltes parelles comencen a discutir sobre una cosa, i al cap d’un moment estan discutint sobre la seva manera de discutir.
    • Els homes rara vegada diuen “Ho sento” perquè, a Mart, això significa que has fet alguna cosa malament i et disculpes.
    • Hi ha una manera comú en que les dones, sense voler, inicien discussions, i el que passa es que no son directes al manifestar els seus sentiments.
    • Irònicament, el mateix acte d’eludir les nostres emocions lis dona poder per controlar les nostres vides.

    Si tot el que acabeu de llegir no us fa el pes, llavors us donaré la meva opinió sobre el tema, molt sintetitzada:

    Que no us fallin mai cap dels dos pilars que sostenen una relació saludable: confiança i comunicació. Només que en falli un…cagada rock!!

    Ah…si teniu parella, ara és tan bon moment com un altre per donar-li una abraçada. Si no en teniu, ara és tan bon moment com un altre per aprendre a no cagar-la quan en tingueu (si es el que voleu, es clar…)

    Heu escoltat la canço “Sideral” de Macaco? Es la canyaaaaaaa!!! (i a més a la lletra diu unes cuantes vegades love, love, love, love.

    Dona la casualité que tinc aquest llibre repetit (pensava que l’havia perdut i el vaig tornar a comprar quan el mol cabró del llibre estava amagat en el maleter del cotxe…) Total, que si creus que et pot fer servei, ja saps… estaré encantat de donar-te’l. De veritat.

    Publicado en Almendruco, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Recomendado, Vida | 2 Comentarios »

    Mola la mola

    April 9 2006

    Esther, Trine i Ana, podeu veure les fotos de la Mola que he pujat a flickr aquí:http://www.flickr.com/photos/eduard-sole/

    Aquest paissatge et recorda per qué has pujat fins aquí

    Panoràmica de la Mola

    El consell del dia es el següent: Si us heu de comprar botes de muntanya, més val que us vagin grans que petites…si es que us estimeu els vostres dits grossos del peu. Per cert, venc a bon preu unes botes de muntanya Salomón semi-noves (que he fet servir només avui) del número 44 2/3. Raó aquí.

    Publicado en Amigos, Flickr, Fotografía | 2 Comentarios »

    Tao y Zen

    April 8 2006

    taoyzenalanwatts.jpg

    Tao

    La experiencia del tao no puede obtenerse a través de ningún método premeditado. El tao que puede ser tao no es tao. El tao funciona por si mismo. La inseparabilidad de los opuestos deja entrever la unidad que existe tras ellos. Parte de la experiencia del Tao consiste en no forzar, no obstruir. El lugar en el que estamos es el punto de llegada.Como nos educan para vivir una vida con sentido y para ser capaces de depender de nosotros mismos, siempre se espera que podamos racionalizar nuestras acciones con palabras. Cuando intentamos cumplir este mandato, desarrollamos una especie de segundo yo dentro de nosotros, lo que en zen se llama el “yo observador”. Puede sernos muy útil desarrollar este yo observador, pero también puede causarnos problemas, haciendo comentarios sobre quiénes somos y lo que estamos haciendo. Por ejemplo, nos pregunta: ¿Qué pensarán los demás?”, “¿Estoy siendo correcto?”, ¿Tiene sentido lo que estoy haciendo?”. El tao se caracteriza por la naturalidad, espontaneidad, estado de flujo y no resistencia a lo que es. El misterio de la vida no es un misterio que debamos resolver, sino una realidad que debemos experimentar.

    Muchas formas, una esencia.

    Zen

    Todos vosotros sois perfectos tal como sois. Y a todos os vendría bien mejorar un poco. (Suzuki Roshi, fundador del San Francisco Zen Center)

    El zen es una práctica que se fundamenta en determinado tipo de experiencia personal, y no puede plasmarse en palabras una idea completa de sus verdades El principio que subyace en todos los relatos zen queda explicado en el Sutra del sexto patriarca, cuando Hui-neng dice: Si alguien te hace una pregunta sobre asuntos sagrados responde siempre en términos profanos. Si te pregunta sobre la realidad última, respóndele en términos de la vida cotidiana. Si te pregunta sobre la vida de cada día, contéstale en términos de la realidad última. Lo mundano y lo sagrado son una sola cosa. Un maestro zen dice: “Si tienes un bastón, te daré uno. Si no lo tienes, te lo quitaré” Construimos nuestra imagen de quienes somos en torno a un principio de sociabilidad humana que se mide por nuestra capacidad de convivir según nuestro sistema de convenciones sociales. Como resultado de ello, a menudo acabamos decepcionando a todo el mundo, incluidos nosotros, porque nadie es perfecto, y porque, como solía decirme mi madre: “¡No eres el único pedrusco de la playa!” Como resultado de nuestras convenciones sociales, nos sentimos extraños en el mundo. Estamos desconectados de él, y eso es algo que nos “pasa”, que soportamos y que recibimos pasivamente. ¡Y nunca llegamos al punto de darnos cuenta de que somos nosotros quienes generamos todo el problema! Todo depende de ti. Tú originas tus problemas, tú te metes en la trampa. El rasgo más destacable de la personalidad de los practicantes del zen es la mente despejada. Cuando uno habla con maestros zen, le invade la extraña sensación de que, mientras está con ellos, conversando, ellos están absolutamente contigo. No tienen otra cosa que hacer más que hablar contigo. Simplemente, están “ahí”. A menudo se dice que el zen está más allá del intelecto y de la lógica, y que este tipo de comprensión no es accesible a la razón o a cualquier otro proceso intelectual. La comprensión del zen es intuitiva. El zen no destruye la vida intelectual. Lo único que dice es: “Que los conceptos no te engañen” Nuestro cuerpo-mente (contrariamente a lo que solemos sentir) no es algo aislado de otras mentes y del mundo exterior. Todo es un solo proceso. Si no sentimos que sea así, es porque se nos ha adoctrinado con conceptos que contradicen los hechos. El concepto de lo que podríamos llamar “el ego cristiano” no encaja con los hechos de la vida. El matrimonio es una institución social, así como lo es la familia, el reloj y el calendario, la latitud y la longitud. Y el ego es una institución social; en otras palabras, es una “convención” (del latín convenire, “venir juntos”); es un consenso, un acuerdo. Al aceptarlo acordamos una serie de reglas con el propósito de jugar a un juego. La idea básica del zen consiste en suspender las reglas que hemos impuesto a la vida, y ver el mundo como es: un todo vinculado. Hay que dejar de hablarnos a nosotros mismos. Meditar es dejar de hablar contigo mismo. Tienes que dejar de pensar para tener algo en que pensar.

    Estar sentado en silencio, sin hacer nada. Llega la primavera y la hierba brota sola.

    Es interesante ver que las palabras son una forma de notación; las palabras son la notación de la vida. Del mismo modo que la notación musical es una forma de escribir música para poder recordarla, las palabras son vehículos esenciales de la memoria: las repetimos, las escribimos y las recordamos. Eso nos ofrece una maravillosa sensación de control, pero, en tanto en cuanto estemos atados a nuestra notación, pagamos un precio. Tot el que acabeu de llegir son fragments que he seleccionat del llibre recomanat del dia: “Tao y Zen” d’en Alan Watts. http://www.alanwatts.com/ En aquesta plana trobareu 99 koans. Estan en anglès, lo qual es una dificultat afegida tenint en compte que per naturalesa, els koans tenen la missió de desafiar la nostra lògica (sobretot la occidental) per assenyalar la direcció correcta, la realitat última. Probablement acabaré traduint aquests koans. Si a algú li interessa, m’ho dieu.

    99 Zen poems
    Més poemes Zen

    Per finalitzar, el meu propi koan:

    La vida es joc. Juguem?


    Si l’apartat de comentaris pogués parlar, us demanaria que aportéssiu el vostre koan…

     

    Publicado en Almendruco, Citas, Escúchame!, Libros, Tao, Vida, Zen | 2 Comentarios »

    Allibera’t de l’ego

    April 5 2006

    OSHO, un home, un visionari, un mestre, OSHO té molt a dir, i jo et recomano que l'escoltisSom presoners de nosaltres mateixos. La majoria tenim un dictador que ens governa. Aquest dictador és la nostra ment. La ment… que no para de xerrar, de pensar, de patir, de lluitar amb d’altres ments per acaparar el bé més ben repartit del món: la raó (la que sempre pensem que tenim). Permeteu-me un paral·lelisme amb la pel·lícula de matrix, on tothom viu enganyat en una il·lusió d’un mon real quan en realitat no son més que bateries biològiques per les màquines. Doncs bé, nosaltres no ho fem pas gaire millor quan ens identifiquem amb la nostra ment. La ment es només una part de nosaltres que hem de fer servir intel·ligentment, i no permetre que ens domini i prengui el control de tot el nostre ser. Cal alliberar-se de la esclavitud de l’ego. L’ego és un estúpid embolcall de la nostra consciència, el nostre veritable ser. L’ego l’ha creat la societat per mantenir-te enganyat amb el que li interessa a la societat (consumeix maleït! Consumeix!!). El que t’interessa realment a tu…és ser tu mateix. Però no caiguem en l’error de “pensar” que “es clar que sé qui soc”. És un gran repte arribar a conèixer-se un mateix, i sens dubte, l’ego és el gran obstacle a superar. Allibera’t de l’ego, allibera’t de la il·lusió.

    Hi ha un llibre fantàstic que ens parla de tot això. Es tracta de “El libro del ego”, d’en OSHO. Paradoxalment, aquest llibre no s’ha escrit…sinó que s’ha transcrit a partir de xerrades de l’autor. Els fragments que segueixen no pertanyen al llibre. Son una selecció dels que he trobat a la seva web. Us donaran una idea de la mena de persona que era (va morir al 1990 a causa –segons ell mateix i també el seu metge- del verí d’una presó d’Estats Units on el van tenir. Per cert, la seva biografia –que m’he baixat amb l’emule junt amb gran part dels seus llibres en format electrònic- és força interessant.

    Els fragments escollits són:


    El libro del ego. Almendruco's Trick Compliant.“No soy un psicoanalista. No estoy aquí para tratar tus mentes y curarlas. Estoy aquí para sacarte de tu mente – saludable, no saludable, neurótica, no importa. No tomo nota de tu mente, del tipo de mente que tienes. Cualquiera sea el tipo de mente…¡tienes que ser sacado de ella! ¡Así que no entro en detalles, simplemente comienzo a machacar!”
    “Sólo hay un sendero, que va hacia adentro, donde no encontrarás un solo ser humano, donde solo encontrarás silencio, paz”.
    “Sólo puedo indicar. Soy un dedo apuntando a la luna.”
    “Yo no estoy aquí para satisfacer tus expectativas. Si cumplo tus expectativas nunca seré capaz de transformarte. Yo estoy aquí para destruir todas tus expectativas, Yo estoy aquí para dejarte en shock. Y en esas experiencias de shock tu mente se detendrá. Tú no serás capaz de explicarlo – y ése es el punto cuando algo nuevo entra en ti.”
    “No hay ninguna ruta, ninguna parte donde ir, ningún consejero, ningún profesor, ningún maestro. Parece duro, parece áspero, pero yo estoy haciendo esto porque yo te amo, y las personas que no lo han hecho no lo han amado en absoluto. Ellos se amaban a si mismos y amaban tener una muchedumbre grande alrededor de ellos–la más grande muchedumbre, y así ellos se sienten nutridos en sus egos.
    Por eso yo llamo a la iluminación el último juego. Mientras más pronto botes esto, mejor. ¿Por qué no sólo simplemente eres? ¿Por qué innecesariamente vas de prisa de aquí para allá? Tú eres lo que la existencia quiere que tú seas. Simplemente relájate.”
    “No existe Dios y no existe religión. Quiero que la religión por primera vez sea absolutamente individual.”
    “Yo no soy un filósofo, yo no soy un sistematizador, yo soy absolutamente anárquico, tan anárquico como lo es la vida misma. Yo no creo en sistemas. Yo soy un flujo no-sistemático, anárquico, ni siquiera soy una persona, sólo un proceso. Yo no sé lo que te dije ayer, y la persona que lo dijo no está aquí para responder, se fue. Yo estoy aquí, y yo respondo sólo por este momento. Así que no esperes para mañana porque yo no estaré aquí. ¿Y quién va a formar una consistencia, quién va a encontrar un hilo que no es contradictorio? No hay nadie. Y yo quisiera que tú seas así.”
    “No estoy aquí para dar respuestas, estoy aquí para provocar en ti un signo de interrogación, el signo de interrogación esencial.”
    “La gente me pregunta por qué la sociedad está en mi contra. La sociedad no está en mi contra, yo soy antisocial.
    Pero no puedo hacer nada al respecto, tengo que hacer lo que hago. Tengo que compartir lo que me ha sucedido. Y al compartirlo voy en contra de la sociedad.”
    “No puedes decir de mi si estoy en lo correcto o estoy equivocado. A lo sumo, puedes decir que yo soy confuso. Pero ése es todo mi plan: confundir mucho. ¿Cuánto tiempo me permitirás cambiar de esto a aquello, de aquello a esto? Un día vas a gritar, ¡”Saca tus manos! Ahora quiero decidir yo””
    “Yo nunca he sido una persona seria… Yo no soy serio para nada porque la existencia no es seria. Es juguetona, tan plena de canciones, de música y de sutil risa… No tiene un propósito, no es un asunto empresarial. Es puro gozo, pura danza, energía desbordante.”
    “La risa relaja. Y la relajación es espiritual. La risa te trae a la tierra, te baja de tus estúpidas ideas de ser santísimo. La risa te devuelve a la realidad tal como es. El mundo es un juego de Dios, una broma cósmica. Y a menos que lo entiendas como una broma cósmica no serás capaz de entender el misterio esencial. Yo estoy completamente a favor del sentido del humor, de la risa.”
    “Mi contribución es que quiero que se entienda claramente que la riqueza externa no destruye tu espiritualidad interna, ni la pobreza externa la apoya.”
    “¿Por qué me contradigo a mí mismo? Yo no estoy aquí para enseñar filosofía. El filósofo tiene que ser muy consistente -sin fisuras, lógico, racional, siempre listo para discutir y probar sus afirmaciones-. Yo no soy un filósofo. Yo no estoy aquí para darte un dogma coherente al que te puedas agarrar. Mi esfuerzo entero es darte una no-mente.”
    “Yo no soy nadie. Yo no pertenezco a ninguna nación, no pertenezco a ninguna religión, no soy de ningún partido político. Yo soy simplemente un individuo, como la existencia me creó. Yo me he mantenido absolutamente no influenciado por ninguna idiota ideología -religiosa, política, social, financiera. Y el milagro es ese por que yo no estoy agobiado con todos esos vidrios en mis ojos, esas cortinas ante mí: yo puedo ver con claridad.”
    “Yo no soy un lógico, soy un existencialista. Creo en este sin-sentido, en este hermoso caos de la existencia, y estoy listo para ir con él a donde quiera que me lleve. No tengo una meta, porque la existencia no tiene metas; simplemente es, está floreciendo, abriéndose, danzando, y no preguntes por qué. Se trata un desbordamiento de energía, sin razón alguna. Yo estoy con la existencia.”
    “Yo estoy loco, ¡pero tú estás más loco! Y ese es el único vínculo entre nosotros: yo estoy loco, tú estás más loco”. (Locos anónimos)

    http://www.osho.com/

     

    Publicado en Almendruco, Citas, edusol dixit, Escúchame!, Libros, OSHO, Vida | 7 Comentarios »

    Només hi ha emoció

    April 2 2006

    Inteligencia emocional. Libro Almendruco's Trick Compliant.De tant en tant m’agrada dir: “Hay otros mundos…pero estan en este…” I es veritat, hi han molts móns, però si n’hi ha un que engloba i mana sobre la resta, podríem dir que és el món de les emocions.Existeix un llibre molt bó, best-seller mundial que us recomano de veritat que llegiu. Es tracta de “Intel•ligència emocional” d’en Daniel Goleman.

    Aquest revelador llibre es un assaig que ens mostra des d’un punt de vista científic com funciona el nostre cervell. Explica molt bé l’origen de tota emoció amb el seu pensament i acció associades. El fet es que…si entenem com funcionem i perquè ens comportem com ho fem, podrem al menys, intentar controlar el procés per optimitzar els resultats obtinguts a causa d’unes emocions sàviament controlades i gestionades. Si alguna cosa ens fa humans és l’ús privilegiat que podem fer del nostre cervell -el més desenvolupat del món animal-, que ens permet dominar l’instint, demorar gratificacions immediates en favor de gratificacions més grans, l’autocontrol, tria de la millor opció en funció del resultat desitjat, etc… Les emocions són el vehicle que ens connecta amb el món, amb les persones que hi habiten. El món es percepció. I els sentits no veuen res en cares inexpressives. En tot cas no veuen res que valgui la pena. En canvi, quan les cares i els cossos mostren emocions, s’obre el canal de comunicació entre nosaltres, amb conseqüències sovint inesperades. Pot passar que no expressem bé una emoció o que qui la descodifica no la sàpiga interpretar. Això aboca la comunicació al desastre. No ens podem permetre suspendre l’assignatura de les emocions.

    Som el que sentim, perquè fem el que sentim. No podem evitar sentir, no podem evitar actuar moguts per les emocions que ens embarguen. Però si podem aprendre a coneixe’ns millor i a controlar les nostres emocions des del mateix moment en que apareixen sense deixar que ens dominin. Això no solament és molt difícil de fer, sinó que també impossible fins a cert punt. El que sí està clar es que al menys, podem exercir un autocontrol que ens permeti afrontar amb calma les situacions negatives de la vida, enlloc de patir el que es coneix com segrest emocional. Aquest té lloc quan permetem que una situació ens desbordi i les emocions incontrolades s’apoderen dels nostres pensaments i accions amb conseqüències nefastes.

    Tot i que la emoció està per sobre de la raó –com s’entén de la lectura del llibre que ens ocupa-, tant la emoció com la raó s’influeixen mútuament. Per això, no hem d’oblidar que podem canviar les pautes del nostre pensament, i en fer-ho, podrem canviar les nostres emocions, de tal manera que les controlem nosaltres a elles i no a l’inrevés. L’eina de treball de d’intel•ligència emocional és l’autoconeixença. A través de la consciència de les nostres emocions, i també amb la correcta interpretació de les emocions dels qui ens envolten (empatia) , podrem comunicar-nos de manera efectiva amb el món per obtenir el que necessitem (acceptació, reconeixement i fruïció de les relacions, per exemple).

    A la vida ens farà molt més servei ser intel•ligents emocionalment parlant, que tenir un elevat coeficient intel•lectual. El C.I. està sobrevalorat. No ens garanteix en absolut l’èxit a la vida. En canvi, qui aprengui a moure’s amb soltesa dins del món de les emocions pròpies i alienes, es trobarà les portes obertes allí on es proposi anar i desenvoluparà el seu potencial com a persona. Són 493 pàgines que mereixen ser llegides… pel vostre bé!


    Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo. Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y del modo correcto, eso, ciertamente, no resulta tan sencillo.
    Aristóteles, Ética a Nicómaco

    Si us interessa el tema, podeu començar per aquests enllaços:

    ¿Qué es la inteligencia emocional?

    Reseña: La inteligencia emocional de Daniel Goleman

    Daniel Goleman: La inteligencia emocional en la práctica

    Publicado en Almendruco, Libros, Recomendado, Vida | 3 Comentarios »