Deja de buscar respuestas y las encontrarás

Almendruco’s Trick

El misterio de la vida consiste en dominar el viejo truco del almendruco





  • Licencia de uso

    Licencia de uso

      www.flickr.com
      Esto es un script de Flickr que muestra fotos del álbum Favorites. Crea tu propio script aquí.
  • Sindicación





  • Subscribir Almendruco's Trick con Bloglines

    Si quieres recibir Almendruco's Trick en tu correo, escribe tu e-mail:

    Se te enviará gracias a FeedBurner



    todas las estadísticas que puedas necesitar

    Frena i viu!

    19 March 2006

    elogio-lentitud.jpg

    Som esclaus del temps. Es així. Vivim pendents del rellotge i ens atabalem intentant fer més i més coses cada vegada en menys temps. La societat de consum amb la seva publicitat i la tecnologia que ens posa a l’abast, la educació, la ètica del treball mal entesa, la competitivitat, la estandardització, la globalització… La societat en que vivim, al menys la occidental que és la que jo conec, ens ha alienat de tal manera que fàcilment perdem la nostra identitat. Hem passat de ser persones a ser productes. Cada nou nascut és bombardejat des de ben petit per la publicitat per aconseguir que consumeixi més coses i més aviat. Quan l’eduquen se li resta la llibertat de controlar el seu temps i tot es converteix en una cursa per aprendre molt en poc temps, cosa que només aconsegueix afavorir els qui aprenen a salvar obstacles enlloc d’aprendre les matèries. Els adults treballem massa hores generalment per assolir sous més alts, però que no compensen la manca de temps per gaudir d’un oci que ens defineix i omple més que no pas la vida laboral. Ens falta equilibri. La majoria de persones tendim a fer més d’una cosa a la vegada per estalviar temps. D’aquesta manera aconseguim no fer bé cap d’elles. Quina es la darrera vegada que us heu relaxat i la única activitat que heu fet es escoltar una bona peça musical sense fer absolutament res mes? Aquest es un plaer rar en els nostres dies, però que certament recomano. A molta gent li pot semblar que coses com aquesta son una pèrdua de temps. Bé, jo els pregunto: perquè tanta pressa? Contra qui competim? Cal fer-ho tot tan ràpidament? Molta gent creu que no i jo entre elles.

    Si ho penseu bé, en l’afany de fer la màxima quantitat de coses, en el menor temps possible, els dies, setmanes i anys passen volant i ni te’n adones. Aconseguim fer moltes coses i no gaudir plenament de cap d’elles. Cal minorar el ritme, i trobar el “tempo” exacte per cada activitat. Només en començar a buscar la velocitat adequada per a cada aspecte de la nostra vida ja començarem a gaudir dels beneficiosos efectes de prendre’s la vida amb més calma. Quan finalment descobrim la dosi adequada de velocitat que ens retorna el significat a la existència, segurament ens preguntarem perquè hem trigat tant a baixar el ritme i donar-nos a nosaltres mateixos el temps necessari per gaudir de les nostres activitats i conseqüentment de la vida.

    Qui comparteixi el que exposo, s’alegrarà en comprovar que no estem sols. Hi ha molta gent que porta massa temps patint els estralls de la vida moderna i ha decidit passar a l’acció…una acció molt més lenta: El moviment “Slow”.

    El moviment “Slow” no busca fer-ho absolutament tot més lentament. Lo bó del moviment Slow, és que no és extremista ni té caràcter polític o religiós. No empren una creuada contra el modernisme i la tecnologia. Ben al contrari, aquest moviment vol despertar-nos al fet que podem actuar de manera més intel·ligent a com ho fem habitualment. Es tracta d’aprendre a discriminar el que és millor fer ràpidament del que val la pena fer d’una manera més lenta. Val la pena reflexionar sobre el següent:

     No cal fer una cosa més ràpidament simplement perquè es pot fer més ràpidament.

    Quan anem per la vida amb més velocitat de la necessària ens perdem els detalls. I son els detalls els que fan que la vida valgui la pena ser viscuda.

    El llibre que avui us recomano parla de tot això. Es un bestseller d’en Carl Honoré que es diu “Elogio de la lentitud”. En Carl, periodista ex-estressat, es va donar compte que alguna cosa no anava prou bé quan va considerar seriosament comprar uns contes per llegir al seu fill que es podien llegir en un únic minut. Aquesta idea el va torbar fins al punt d’escriure aquest llibre que li va servir a la vegada com creuada personal contra la seva pròpia addicció a la velocitat. A la contraportada explica l’anècdota que li van posar una multa per excés de velocitat quan feia investigacions per la redacció del llibre.

    El llibre obre amb una cita de Gandhi:

     En la vida hay algo más importante que incrementar su velocidad

    La estructura del llibre és la següent

    Introducción: La era del furor

    1. Hacerlo todo más rápido
    2. La lentitud es bella
    3. La comida: volver las tornas a la rapidez
    4. Las ciudades: la mezcla de lo antiguo y lo nuevo
    5. El cuerpo y la mente: mens sana in corpore sano
    6. La medicina: los médicos y la paciencia
    7. El sexo: un amante con la mano más lenta
    8. El trabajo: los beneficios de un trabajo menos arduo
    9. El ocio: la importancia de descansar
    10. Los hijos: la educación de niños pausados

    Conclusión: La búsqueda del tiempo giusto

    Si googlitzem “slow movement” ens surten tres bons enllaços per començar a investigar els avantatges d’un món més lent:

    Trobem la web de l’autor dedicada al llibre:

    http://www.inpraiseofslow.com

    Una plana dedicada al moviment Slow en general:

    http://www.slowmovement.com

    Una plana dedicada al plaer del menjar de qualitat prenent-se el temps que calgui per disfrutar-lo com cal:

    http://www.slowfood.com/

    Enllaç dedicat a Esther, qui no necessita que li ensenyin els beneficis de no veure la tele. En aquest llibre també es recomana reduir el temps que es passa davant la caixa tonta:

    http://www.tvturnoff.org/

    Compreu el llibre amics…sense pressa però compreu-lo…consell d’amic.

    1 comentario to “Frena i viu!”

    1. Que et defineix? Qui ets? « Almendruco’s trick es tan amable de compartir con nosotros lo siguiente:

      […] Ara mateix, el projecte que tinc es reeducar la meva ment, buidar-la de axiomes i dogmes de fe i omplir-la de les meves pròpies conclusions a partir de la observació, aprendre a fer dissabte de les idees, sabent que els pensaments tenen data de caducitat i que el que avui és vàlid i funciona, demà ja no val, trobar l’interruptor per desconnectar la ment i usar-la només quan cal i de la manera convenient. Es a dir, de vegades ens cal concentració per resoldre una situació i la ment ens ho permet fer. D’altres, es millor posar la ment a descansar (si la ment no descansa et tornes boig) per solucionar abans alguna situació complicada. Cal alimentar la ment amb nous estímuls de tant en tant, que crearan noves sinapsis i a la llarga ens permetran sortir airosos de noves situacions, però sense caure en l’error de sobre-estimular la ment i fatigar-la fins l’extrem que ens estanquem. La televisió, la publicitat -que està per tot arreu excepte en el melic de la nostra parella- i la costum de “matar el temps” -fent el que sigui abans que simplement no fer res més que estar en pau amb nosaltres mateixos-, produeixen fatiga mental, estrès per entendre’ns. Es parla tant del estrès que el considerem normal i menyspreem els seus efectes nocius sobre la salut. Contra el estrès…calma. Em vé a la memòria una cita que diu: “El millor moment per fer una pausa es quan no tens temps per fer-ho”. Per segona vegada en aquest blog, us recomano li doneu una ullada al “Slow movement”. Us canviarà la vida i tot el que s’ha de fer és més fàcil del que pensem i està al nostre abast. Nosaltres controlem el nostre temps…només cal voler-ho i fer-ho. Llegiu els posts que he publicat sobre el tema: “Frena i viu” i “Som esclaus del temps”. […]

    Escribe una respuesta

    XHTML: Puedes usar estos códigos html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>