Som esclaus del temps
12 March 2006
Amics, avui vull compartir amb vosaltres dos fragments d’un llibre força interessant que m’estic llegint i es diu “Elogio de la lentitud” d’en Carl Honoré. Aquests fragments il·lustren com vam perdre la llibertat amb la invenció del rellotge… Quan l’acabi probablement li dedicaré una entrada tot i que ja us avanço que aquest es un llibre altament recomanable per a tot aquell que troba que li falta temps, que viu estressat, que pateix ansietat. Aquest llibre ofereix solucions al nostre abast. Per saber quines son…compreu el llibre! o bé espereu a que l’acabi i en faci una crítica més completa (saber esperar sense impaciència és una de les virtuds que l’autor del llibre vol inspirar al lector)
1er fragment:
En ausencia de relojes exactos, la vida obedecía a los dictados de lo que los sociólogos denominan el tiempo natural. La gente hacía las cosas cuando les apetecía, no cuando se lo decía un reloj de pulsera. Comían cuando tenían hambre y dormían cuando se amodorraban. Sin embargo, desde el principio, saber la hora fue de la mano con decirle a la gente lo que debe hacer.
2ón fragment:
Un caso revelador lo ofrece Colonia. En los archivos históricos hay constancia de que, alrededor de 1370, se instaló un reloj público en la ciudad alemana. En 1374, la municipalidad aprobó una ley que fijaba el comienzo y el final del horario laboral de los trabajadores y limitaba la pausa para el almuerzo a “uno hora y no más”. En 1391, la ciudad impuso el toque de queda a partir de las nueve de la noche (las ocho en invierno) a los visitantes forasteros y, en 1938, dictaminaro que el toque de queda sería general a las once. En el transcurso de una generación, los habitantes de Colonia pasaron de no saber nunca con precisión la hora que era a permitir que un reloj dictara cúando trabajaban, el tiempo que podían tomarse para comer y la hora en que se retiraban a sus casas por la noche. El tiempo del reloj estaba ganando el pulso al tiempo natural.
Quina conclusió en treieu? La que jo en trec és que podem fàcilment guanyar en llibertat simplement pel fet de mirar menys sovint aquest petit dictador que solem portar a la nineta. Quin són els vostres secrets per disposar de més temps de qualitat pel vostre oci? Bé, tenim dos preguntes i molt espai en blanc a l’apartat de comentaris per qui vulgui compartir la seva opinió…
Este truco se publicó el Sunday, 12 March, 2006 a las 10:10 pm y está clasificado bajo Almendruco, Citas, Escúchame!, Imprescindible, Libros, Movimiento Slow. Puedes realizar un seguimiento de los comentarios a esta entrada en el RSS 2.0 feed.
Puedes dejar un comentario, o trackback desde tu propia página. 
Menéame
21 February, 2007 a las 9:30 pm
[...] Enguany, encara hi ha la tendència a valorar positivament el qui treballa més hores del compte o s’hi deixa la salut. D’altra banda la societat no mira amb bons ulls els qui no fan del treball una de les seves prioritats en la vida. Tot i que la majoria de persones treballen simplement perquè hi ha que aportar diners a la economia familiar, quan preguntes a algú que es presenti o parli de si mateix, el resultat es quasi bé sempre similar a aquest: El meu nom es Eduard, tinc 34 anys i sóc Arquitecte tècnic… Una mica trist, no? M’acabo de definir per l’activitat que m’aporta diners i prou. Jo no vull definir-me per la manera com guanyo diners. Les persones no som fàbriques de diners! No seria millor que la costum fos dir coses com: El meu nom es Eduard i m’agrada el contacte amb les persones, sobretot si son més intel·ligents que jo o puc aprendre alguna cosa d’elles (tinc la teoria que es pot aprendre alguna cosa de absolutament tothom…fins i tot de les persones que en primera instància ens fan donar un pas enrere), m’agrada la música i el món audiovisual perquè em transmeten emocions, m’agrada llegir, m’agraden les cites perquè solen resumir en poques paraules ensenyaments vitals o com a mínim molt útils, m’agrada el contacte amb la natura i m’agrada de tant en tant redescobrir per mi mateix diferents aspectes de la vida. M’interessa tot el que té que veure amb el llenguatge i els diferents sistemes de comunicació a tots nivells, des del murmuri a cau d’orella a la publicació a Internet. Odio els tabús i les “pors al que diran” i a les persones que es creuen superiors simplement per la feina que fan. Ara mateix, el projecte que tinc es reeducar la meva ment, buidar-la de axiomes i dogmes de fe i omplir-la de les meves pròpies conclusions a partir de la observació, aprendre a fer dissabte de les idees, sabent que els pensaments tenen data de caducitat i que el que avui és vàlid i funciona, demà ja no val, trobar l’interruptor per desconnectar la ment i usar-la només quan cal i de la manera convenient. Es a dir, de vegades ens cal concentració per resoldre una situació i la ment ens ho permet fer. D’altres, es millor posar la ment a descansar (si la ment no descansa et tornes boig) per solucionar abans alguna situació complicada. Cal alimentar la ment amb nous estímuls de tant en tant, que crearan noves sinapsis i a la llarga ens permetran sortir airosos de noves situacions, però sense caure en l’error de sobre-estimular la ment i fatigar-la fins l’extrem que ens estanquem. La televisió, la publicitat -que està per tot arreu excepte en el melic de la nostra parella- i la costum de “matar el temps” -fent el que sigui abans que simplement no fer res més que estar en pau amb nosaltres mateixos-, produeixen fatiga mental, estrès per entendre’ns. Es parla tant del estrès que el considerem normal i menyspreem els seus efectes nocius sobre la salut. Contra el estrès…calma. Em vé a la memòria una cita que diu: “El millor moment per fer una pausa es quan no tens temps per fer-ho”. Per segona vegada en aquest blog, us recomano li doneu una ullada al “Slow movement”. Us canviarà la vida i tot el que s’ha de fer és més fàcil del que pensem i està al nostre abast. Nosaltres controlem el nostre temps…només cal voler-ho i fer-ho. Llegiu els posts que he publicat sobre el tema: “Frena i viu” i “Som esclaus del temps”. [...]