Dia de la dona
8 March 2006
No està bé que ho digui jo, perquè soc el seu fill, però la meva mare es
la repera i sempre admiraré la seva creativitat. Com a mostra, vull
compartir amb vosaltres, sobretot amb les dones, un escrit de la
meva mare que us ha dedicat a totes i diu així:
Montcada i Reixac 8 de març de 2006
DIA DE LA DONA
Sóc dona i us explicaré
amb una mica de guasa
el paper que ens toca fer
tant a dins, com a fóra de casa.
Per començar us diré:
les dones ens exigim
escombrar, treure el borrim
deixar el bany ben fregat,
donar menjar a l’ocell o al gat,
parar taula fer el llit,
planxar, cosir, no cremar el sofregit
o el pollastre de la cassola,
endreçar sempre la roba ,
cuidar al nen que mengi bé,
fer-li a la sogra bon paper,
omplir si és que es pot la nevera,
amb pocs calés dins la cartera..
dinar i sopar amb televisió
els cau a terra el tovalló
adéu!.. camisa i pantaló,
li truca la veïna
amb cara de paperina
dient: ha mort la del primer
¡ai!.. moltes gràcies, però ja ho sé
o bé, quan va pel carrer
carregada amb la gran bossa
trepitja merda de gossa
mentre saluda al carter.
En el banc ja molta cua
de botiga en botiga ja sua,
se li fa tard i amb raó
camina a retaló,
ha de fregir el verat
endreçar el que ha comprat,
tirar els galets a l’escudella,
ha de córrer o s’estrella,
tenia hora al perruquer
i li truca: avui no vindré,
el mòbil menys mal, quina sort
i no ha pensat amb la carn de porc,
bé, hi anirà després
amb la cua, no ha tret calés,
i així passa el matí
sense temps a fer un pipí.
Un jorn esgotador …
¿cada dia és així…?
doncs no, tot depèn de cada casa,
si els membres som virils,
ja en pot tenir canuts de fils
i lligar-se les espardenyes
igual que un eixam d’abelles,
la reina de la casa
en fa la feixuga tasca,
fins a caure-li les celles.
Avui doncs, critiquem als mascles
salvant rares excepcions,
tant valents i tant desastres
tot i estar tan ben dotats
escalfen sofàs, ben assentats.
Qui currula cada dia….?
doncs la dona,i el perquè…?
per que els duu ben posats.Estimades companyes per a totes vosaltres, amb l’estimació de l’Angelina.







8 March, 2006 a las 9:44 pm
Em sembla bé l’escrit però al final peca una mica de mascliste…
11 March, 2006 a las 12:06 am
Aquest es un comentari enviat via e-mail d’una dona que treballa al col·legi d’aparelladors de Barcelona:
No puc negar que m’ha agradat molt, felicita a la teva mare per l’escrit!
19 April, 2006 a las 12:27 am
Ja sé que ha passat el dia de la dona fa temps…. però nois, jo fins ara no l’havia vist!!!! M’ha agradat molt l’originalitat i la creativitat de l’escrit, i amb toc de bon humor, que no falti!!! També crec que això ha de ser un tribut a les nostres mares… sincerament crec que el paper de la dona ha canviat… o com a mínim està a les nostres mans realment canviar-lo… Un petó Angelina!!!!!
MONI
8 March, 2007 a las 12:18 am
[...] Veure el poema de l’any passat [...]